Com passa amb el marc pressupostari que ja va ser criticat pel Tribunal de Comptes, l’informe de la qualificadora parteix de les dades obtingudes durant el primer trimestre de l’any, que va tenir un molt bon comportament. De fet, en base a aquests primers tres mesos, i malgrat l’alentiment que es pronostica ara, Standard&Poor’s eleva una mica (del 4,5% al 4,7%) el creixement de la riquesa al país en el conjunt de l’any. Les eleva respecte de les previsions que feia al gener. I també situa la inflació per sobre de les expectatives governamentals. Considera la qualificadora que l’IPC se situarà a final d’any en un 6,8%, un creixement notable malgrat que moderat respecte d’altres països de l’entorn.
L’informe d’S&P indica que hi ha una “recuperació econòmica i pressupostària d'Andorra des de mitjan 2021, juntament amb una estabilització del gran sector financer del país. Les dades preliminars del primer trimestre del 2022 apunten a un fort impuls de creixement durant el primer semestre de l’any, especialment en el turisme, tot i que les conseqüències del conflicte entre Rússia i Ucraïna sobre els costos de l'energia i els principals socis comercials reduiran l'activitat durant la resta del 2022”.
El conflicte entre Rússia i Ucraïna presenta riscos directes limitats per a l'economia d'Andorra, “però el país està subjecte a importants efectes secundaris, donada la seva gran dependència d'Espanya i França. L'exposició comercial a Rússia, Ucraïna i Bielorússia és insignificant, amb les exportacions i les importacions que representen menys del 0,05% del comerç total. No obstant això, els efectes secundaris a través del menor creixement dels seus principals socis comercials i l'augment dels preus de l'energia tindran un impacte advers sobre el creixement durant la segona meitat de l’any”, indica l’informe.
S&P manté que “com a país sense litoral, Andorra realitza la major part del seu comerç amb Espanya i França frontereres, que representen el 68% de les exportacions, el 76% de les importacions i el 92% dels turistes. La revisió a la baixa de la nostra previsió de creixement per al 2022 des de la darrera revisió del gener de 2022, fins al 4,1% del 7,0% per a Espanya i al 2,6% del 3,8% per a França, és probable que pesi sobre l'activitat econòmica domèstica andorrana. A més, Andorra importa el 80% de la seva energia, en proporcions iguals d'Espanya i França, exposant el sobirà a l'augment dels preus de l’energia”.
NO TOT ÉS DOLENT
Malgrat els actuals vents contraris, “el creixement excepcional del primer trimestre del 2022 probablement impulsarà el creixement anual fins al 4,7%, després d'una forta recuperació el 2021. Estimat en el 8,9%, el creixement del PIB real va ser superior al previst el 2021, impulsat per la construcció, comerç al detall, turisme i sector financer. Tanmateix, el PIB nominal es va mantenir lleugerament per sota dels nivells previs a la pandèmia. L'activitat econòmica va mantenir l'impuls el primer trimestre del 2022, amb un creixement del PIB real del 17,3% interanual, gràcies a una forta temporada turística hivernal i a la continuïtat del comportament del sector de la construcció”.
“El turisme, un motor de creixement clau, sobretot tenint en compte les seves ramificacions més àmplies en el sector minorista, hauria d’experimentar una recuperació posterior a la pandèmia el 2022 i després”
Justament, encara no s’han tingut en compte els resultats del segon trimestre, que no són tan bons com els del primer. Així, sempre basant-se en les consecucions de gener a març, del resultat excepcional del primer trimestre, “es frenarà l’efecte advers del menor creixement dels principals socis comercials i ens va portar a revisar la nostra previsió de creixement del PIB real per al 2022 al 4,7% des del 4,5% anterior. El turisme, un motor de creixement clau, sobretot tenint en compte les seves ramificacions més àmplies en el sector minorista, hauria d’experimentar una recuperació posterior a la pandèmia el 2022 i després”.
I és que, manté l’informe, “creiem que les perspectives de creixement després del 2022 es mantindran properes als nivells previs a la pandèmia, tot i que els efectes secundaris relacionats amb el conflicte d’Ucraïna continuaran afectant el rendiment econòmic. A partir d'una política fiscal prudent i de les tendències del PIB, el deute de les administracions públiques en relació amb el PIB disminuirà per sota del 40% el 2024” segons indica l’informe a partir, en aquest cas, de les previsions de Govern.
Comentaris (2)