Un centenar de persones al clam de “volem treballar” exigeix davant de Govern l’obertura dels bars

A les deu del matí, hora de la convocatòria, eren prop de cent les persones que havien acudit davant la seu del Govern, protegida per la policia. De fet, a més de vuit agents hi havia dues de les noves furgonetes de la unitat del manteniment de l’ordre públic -la denominació que el cos ha elegit pel que a altres països serien els antidisturbis-. Hi havia molt temor entre responsables de l’administració i de la policia que hi pogués haver una participació multitudinària o que els assistents en algun moment, cosa que no ha passat, poguessin esvalotar-se.

El secretari general de l’USd'A ha lamentat que l’acte no hagi estat més multitudinari -“aquí hi hauria d’haver més gent defensant les seves garrofes”, ha indicat-, no s’ha estat de llançar un dard cap a la Unió Hotelera i la Unió de Bars: “És una llàstima que en un acte que afecta tant empresaris com treballadors, elles s’hagin desmarcat totalment quan els afecta de ple”

Els concentrats han volgut expressar la seva oposició a les mesures de tancament dels bars. Crits i soroll però sense crear cap aldarull. I tot davant la vorera que hi ha al costat oposat de l’edifici administratiu, a Prat de la Creu. Rere l’espai que hi ha per estacionar motocicletes. “Volem treballar”, han cridat en diverses ocasions. A banda, també han fet soroll fent sonar les claus, en una acció que s’havia consensuat a través dels grups de WhatsApp des dels quals s’ha promogut la concentració. La protesta, que ha durat una mica més de mitja hora, ha transcorregut en tot moment de forma pacifica.  

La convocatòria no ha tingut el suport ni de la Unió Hotelera ni de la Unió de Bars, tot i que en les dues entitats -la segona en procés de creació-, justament, hi ha representants molts d’aquests locals. En canvi, sí que s’hi ha adherit la Unió Sindical (USdA). El seu secretari general, Gabriel Ubach, que ha lamentat que l’acte no hagi estat més multitudinari -“aquí hi hauria d’haver més gent defensant les seves garrofes”, ha indicat-, no s’ha estat de llançar un dard cap a les dues associacions. “És una llàstima que en un acte que afecta tant empresaris com treballadors, elles s’hagin desmarcat totalment quan els afecta de ple”, ha comentat.

Ubach ha defensat que, al seu entendre, “havíem de donar ple suport a la manifestació”, ja que “tenim clar que les coses no s’han fet bé”. Es referia a la decisió de tancar els bars, tot indicant que “els hostalers d’Andorra han apostat per la seguretat; no és ni a bars ni a restaurants on hi ha els focus més importants de contagis”. Aquest era el sentiment, de fet, de molts dels concentrats, com Pilar González, d’un restaurant d’Ordino, que ha recordat que “no som el focus del contagi”, tot afegint-hi que “hi ha moltes botigues on no es controla l’aforament ni res”.

En aquest sentit hi havia coincidència que “no volem l’almoina que ens donen” entre altres coses perquè “és insuficient”. “No volem ni ajudes ni acomiadar la gent”, han remarcat diversos presents, que se celebraven cada cop que alguns vehicles de distribució alimentària, passant davant del lloc de la protesta -alguns d’ells en més d’una ocasió- feien sonar els seus clàxons. En el transcurs de la mitja hora llarga que ha durat l’acció, els concentrats han fet sentir la seva veu en diverses ocasions.

Càntics, crits… i de tant en tant els participants en la protesta explicaven, cadascú a la seva manera, la situació que viuen. Com aquells que tenen llicència de restaurant i, per tant, en poder estar oberts tècnicament només tindran dret a un descompte del lloguer del 25% a banda d’ERTOs si els cal. “Amb quatre taules poc es pot fer”, remarcaven alguns dels participants. Entre els concentrats hi havia un sentiment agredolç.

Aquells que han secundat la protesta deixen clar que “no volem almoina”, lamenten els ajuts públics que consideren irrisoris i mostren un sentiment agredolç per com ha transcorregut l’acte

Com el cas de l’Ana, que agraïa el comportament i la presència dels que havien secundat la convocatòria però, alhora, lamentava “la poca afluència. Som un sector amb moltíssimes més persones”. Altres, però, veien el got mig ple tot defensant que si en pocs dies s’havien aconseguit mobilitzar un centenar de persones des del no-res i en un país on expressar-se obertament és poc habitual podia considerar-se com “un èxit”.

Fins pràcticament aquest matí la policia havia estat intentant aconseguir contactar amb els promotors de la protesta suposadament per advertir de les conseqüències que podria tenia una convocatòria no autoritzada. En ser una organització espontània i sorgida de les xarxes socials, no hi ha hagut manera ni que la policia hagi pogut controlar l’arrel -d’aquí el desplegament muntat, que anava més enllà dels vuit agents uniformats que hi havia a la porta de Govern i s’estenia per zones properes i fins i tot dalt de la Plaça del Poble amb agents de paisà- ni tampoc que hi hagi hagut una gran organització dels presents.

Alguns dels concentrats, per exemple, lamentaven la improvisació de la qual, en certa manera, també en va ser testimoni el magistrat del Tribunal Constitucional Joan Manel Abril Campoy, que a la mateixa vorera de Govern i a l’altura més o menys de la sala de vetlles observava la situació, segurament per assegurar-se de què estava passant si el cas agafava més revolada. Sense pancartes ni grans eslògans, a tocar de 3/4 d’11 del matí s’ha dissolt la convocatòria. La lluita dels bars continua. Com a mínim, cadascú la seva.