Les petites immobiliàries temen que el sector faci un nou pet

No hi ha producte ni de lloguer ni de compra per a clients d’un poder adquisitiu mitjà o inferior i el que es construeix està pensat per a nivells alt i ho sol comercialitzar directament el promotor amb el suport dels bancs que financen l’operació

Una obra en construcció.
Una obra en construcció. Toni Solanelles

Les petites immobiliàries del país, que no són pas poques, temen que el sector torni a patir, més aviat que tard, un nou esclat negatiu. Un nou pet. Pel motiu que sigui, el mercat per a rendes mitjanes està saturat. No hi ha producte. I l’únic que tiren endavant -i en molts casos no sense dificultats per l’encariment de les matèries primeres de la construcció- són promocions o habitatge de cert luxe només aptes per a butxaques molt ben equipades.

El fenomen no és exclusiu del Principat. A Espanya, on els preus estan pels núvols, s’estan fent operacions de compra-venda de forma continuada. Gairebé no hi ha temps a valorar si s’adquireix o no un immoble. O es fa l’operació, o la farà el següent que passi. I això que el mercat, evidentment, és molt més gran. A Andorra, la situació està evidenciant una bretxa molt important en funció de la butxaca. La immensa majoria dels residents -o persones que vénen a treballar- tenen problemes per accedir a un habitatge en condicions, mentre que són els inversors estrangers els qui fan incrementar una bombolla que es tem que torni a petar.

En el darrer lustre, o menys i tot, els immobles s’han revaloritzat i de quina manera. Les subhastes en són un bon exemple. Per habitatges que fa quatre anys podien adquirir-se per 60.000 euros, ara, pisos del seu mateix nivell, de vegades habitatges de la mateixa promoció, estan valorats pel doble o pel triple. Fonts del sector expliquen que les petites immobiliàries fa mesos que pateixen. “No hi ha producte ni de lloguer ni de venda. No queda res per menys de 100.000 euros. Pisos d’una sola habitació poden oscil·lar entre 150.000 i 200.000 euros. Els de dues habitacions se situen al tomb dels 300.000 euros i els de quatre no es troben per menys del 400.000 euros”.

“No hi ha producte ni de lloguer ni de venda. No queda res per menys de 100.000 euros. Pisos d’una sola habitació poden oscil·lar entre 150.000 i 200.000 euros. Els de dues habitacions se situen al tomb dels 300.000 euros i els de quatre no es troben per menys del 400.000 euros”

I tot això lluny del centre, indiquen les fonts, que remarquen que a Andorra la Vella i Escaldes tot plegat està molt més car i que amb aquestes xifres és molt complicat trobar ciutadans que disposin d’un 20% del capital per poder oferir l’entrada d’una hipoteca. “Queda el producte de luxe, però aquest té les seves agències concretes. I no van més enllà de mitja dotzena.” I, és clar, les petites immobiliàries les veuen passar. “Amb un cop de sort vas tirant endavant, però cada cop hi ha menys marge per poder tenir aquest cop de sort”, indiquen els consultats.

D’immobles sencers en queden pocs o cap. I sobre l’obra nova de preu mig que es farà -“i que serà mig alt”- es tracta de promocions “molt patrocinades per entitats bancàries”. Els consultats expliquen que les entitats financeres atorgaran el 90% del finançament necessari, però les petites immobiliàries tampoc tindran accés a aquest mercat perquè “el promotor ho vendrà tot sol o amb l’ajuda del banc i, com a molt, d’una o de dues immobiliàries”.

Segons les fonts, aquesta obra nova que s’està fent en molts casos es basteix sobre “parcel·les que el banc tenia com a garantia de línies de crèdit o préstecs i ara han vist que estaven sobrevalorades”. Per tant, remarquen els consultats, “la solució serà construir a sobre i amb la totalitat de l’operació acabar de compensar”. Però tot plegat queda molt limitat i a l’abast de pocs. I hi ha massa empreses al Principat, proporcionalment, que depenen d’un mercat o saturat o car. Molt car per aquells que viuen habitualment al país.

Comentaris (15)

Trending