Només 14 empreses han assolit convenis col·lectius i sols 12 tenen representants sindicals

Marsol admet, durant el debat que ha servit per aprovar la llei que fixa l’aplicació de l’IPC a tots els sous que no arribin al mitjà, que queda molt camí a recórrer perquè hi hagi una autèntica concertació social que permeti acords entre sindicats i patronals

Conxita Marsol, durant la seva intervenció.
Conxita Marsol, durant la seva intervenció. DEMÒCRATES

El Consell General ha validat la llei que obliga a actualitzar amb l’IPC els salaris fins a poc més de 30.000 euros anuals -el sou mitjà-. El text beneficiarà, segons ha explicat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, uns 28.000 treballadors. Des del Govern s’ha admès que la mesura no agrada i que, per evitar que s’hagi de repetir, cal avançar força en potenciar el diàleg social entre patrons i empleats. En aquest sentit, ha posat en relleu que només hi ha 14 convenis col·lectius signats i únicament 12 empreses han escollit els seus representants sindicals.

La votació ha estat gairebé unànime. El text només ha rebut el vot en contra del conseller general no adscrit, de Liberals, Víctor Pintos. La resta de grups han donat suport a un text que, bàsicament, estableix que amb efectes 1 de gener tots els salaris entre el mínim i el mitjà han d’actualitzar-se amb l’IPC. Més enllà del vot, els grups també han admès que el text és només un pas, però no el definitiu per afrontar realment el problema de l’encariment del cost de la vida a Andorra.

La ministra Marsol ha deixat clar que “m’hauria agradat que no tinguéssim aquest debat”. Això hauria suposat que patronals i sindicats haurien tancat un acord col·lectiu que, però, no va ser possible malgrat que “ens hi hem esforçat durant tota una tardor intensa”. Vista la situació, Govern ha optat per una mesura que, defensa, incrementa els salaris de la població més vulnerable a la vegada que “protegeix el teixit econòmic, especialment les petites i mitjanes empreses”.

El desig, no ha negat, és que sigui el darrer cop que un projecte legislatiu d’aquest tipus arriba al Consell. Marsol ha reiterat que, en la seva opinió, l’ideal seria que tot es vehiculés via negociació entre treballadors i empresaris. El camí a recórrer, però, encara és llarg, com ho evidencien les xifres que ella mateixa ha donat. Actualment, només hi ha signats catorze convenis col·lectius quan el país comptabilitza unes 16.000 empreses. I només en 12 hi ha escollits representants sindicals. Per això, potser no és d’estranyar que durant el debat -i davant les crítiques per part del PS que el nom del text potser no era el més adient- se li ha acabat escapant que “l’any vinent ja mirarem de posar un títol més adequat”.

La llei que actualitza els salaris ja està enllestida.

Relacionat

Govern tindrà nou mesos per presentar un estudi de com ha crescut el cost de la vida a Andorra

El text ha rebut el suport de la gran majoria del ple. Amb una excepció. Víctor Pintos, conseller no adscrit de Liberals, ha votat negativament i ha criticat durament la decisió, que ha titllat de “cafè per a tothom”. Al seu entendre, “no es respecta la llibertat que ha de tenir l’empresari ni la política retributiva que ha de poder escollir cada negoci”, a banda que “només maquillen temporalment una conjuntura laboral precària”. De fet, ha afirmat que “s’atempta al lliure mercat, a la competitivitat empresarial i a la propietat privada”.

Pintos, però, s’ha quedat sol. Amb més o menys crítica, tots els grups han votat favorablement a la llei. Des d’Andorra Endavant, Carine Montaner ha explicat que la formació ha contactat amb la CEA i que “són favorables a la mesura”. Per això, “votem a favor”, malgrat el neguit pel fet que “es pugui generar acomiadaments”. Des del PS, Judith Salazar ha avisat a Govern que “la concertació salarial no vindrà pas sola” i s’ha mostrat partidària d’una nova llei sindical. A banda, ha alertat que “molta gent cada vegada té més dificultats per viure en aquest país” i ha indicat que “el que seria desitjable seria consolidar la indexació dels salaris a l’IPC”.

Per la seva banda, la consellera general de Concòrdia Núria Segués, ha posat en relleu que gran part de la problemàtica prové del “preu de l’habitatge” i ha avisat que tant aquest text com els dels lloguers “no són suficients”. Per tant, entén que “cal atacar e problema d’arrel que és el cost de l’habitatge” i “aprovant aquesta llei no ens hem de donar per satisfets”. Des de Demòcrates, Pere Marsenyach ha afirmat amb rotunditat que és un text “de justícia” i ha tret pit pel fet que “cap país ha aprovat un de tan valent”.

Comentaris (7)

Trending