El decret entra en vigor a partir d’aquesta propera mitjanit i tindrà vigència, encara que amb la possibilitat que es pugui ‘renovar’, fins dilluns que ve a les 24 hores. Les mesures adoptades són, en síntesi, les mateixes que ja hi havia fins ara tot i que es relaxen les relatives als establiments de restauració i, en gran mesura, als bars, que de només poder fer servei per emportar podran obrir ara entre les 7 del matí i les 12 del migdia, encara que poden avançar el tancament a les 11.30 si després volen servir dinars a partir de les 12.30 sempre que tinguin llicència de restaurant.
El servei de dinar i sopar als establiments de restauració diferents dels bars està limitat a dos franges horàries: de 12.30 o 13 hores a 16 hores i de 19 a 24 hores; la resta del dia l’activitat econòmica queda limitada a la venda de productes per emportar. Excepcionalment, i en el cas dels hotels i altres allotjaments turístics, es permet el servei d’esmorzar a taula exclusivament per als clients que pernoctin en el mateix establiment. Com s’ha dit, en el cas que aquests establiments disposin també d’autorització com a bar, cafeteria, o establiments anàlegs, s’ha de garantir que entre el servei a taula de les diferents franges horàries hi hagi un període de temps mínim de 60 minuts per tal que l’establiment pugui ser degudament ventilat i desinfectat.
La utilització de la mascareta per part dels clients és obligatòria per a totes les persones d’edat igual o superior a vuit anys, fins al moment que els serveixin el menjar o la beguda, i se l’han de tornar a posar en els desplaçaments i entre serveis. Continua la limitació de dues persones a la taula “llevat que el nucli convivent sigui superior, entenent com a nucli convivent el conjunt de persones que conviuen de manera habitual i permanent en un habitatge, amb independència de la relació que hi ha entre totes elles”. I també és clar que “els establiments han de portar un registre diari escrit dels seus usuaris en què constin les dades següents per cada taula: nom i cognom dels clients, número de telèfon, i data i hora del servei. Aquest registre s’ha d’omplir abans que els clients s’asseguin a taula”.
“La distància entre taules, tenint en compte les cadires del voltant, ha de ser com a mínim d’un metre i mig; les pantalles de protecció a l’interior dels locals són només una mesura complementària”
Els establiments han de ser especialment curosos amb la distància entre taules i amb les mesures que han d’adoptar en les terrasses. Així, “la distància entre taules, tenint en compte les cadires del voltant, ha de ser com a mínim d’un metre i mig; les pantalles de protecció a l’interior dels locals són només una mesura complementària”. Encara que l’establiment disposi d’espais habilitats per fumar o terrasses exteriors, el consum de productes de tabac i cigarrets o vaporitzadors electrònics no està permès en cap cas. El tradicional bufet d’autoservei queda prohibit encara que es poden buscar alternatives amb plats envasats.
El servei a la terrassa en el cas de bars i restaurants i sempre seguint els horaris esmentats anteriorment es pot dur a terme. Però s’han de tenir en compte determinades circumstàncies. S’ha de permetre el lliure flux d’aire exterior a través de tot l’espai i, a més, “la terrassa ha d’estar completament descoberta i oberta al cel (és a dir, no hi pot haver estructures d’ombra, excepte para-sols de taula individuals), com un pati o una terrassa a l’aire lliure”. Si la terrassa està coberta, totalment o en part, per una estructura d’ombra temporal o permanent (com un tendal, un dosser o un sostre), almenys el 50% del perímetre ha d’estar obert a l’exterior. Per exemple, una vela quadrada amb sostre ha de tenir almenys dos dels costats completament oberts per considerar-la terrassa a l’aire lliure.
També es poden utilitzar pantalles al voltant o a dins. A més a més, i en relació amb les normes dictades, no es consideren costats tancats si no fan més d’un metre i mig d’alçària, mesurats des del terra, i no impedeixen el lliure flux d’aire a través de tot l’establiment. Una partició o mampara que faci més de d’un metre i mig d’alçària es considera un costat tancat. Les tanques i pantalles que no impedeixin el flux d’aire no es consideren parets o costats tancats per determinar si una àrea és a l’aire lliure.
Comentaris