Cal recordar que tant l’estat d’alarma com el d’emergència estaven previstos a la Constitució. Però al llarg de gairebé tres dècades, no s’havia aprovat la llei que els havia de regular. I aquesta es va acabar tramitant, a corre-cuita, arran de la pandèmia davant la possibilitat, finalment no necessària, d’aplicar-los per la crisi sanitària. La sorpresa va saltar quan es va conèixer el text íntegre de la llei de mesures per a la seguretat de les xarxes i dels sistemes d’informació.
Aquest projecte legislatiu incorporava una disposició final primera mitjançant la qual es modificava la Llei qualificada dels estats d’alarma i d’emergència. I aquí és on s’afegia que, amb aquestes situacions declarades, el Govern podria “suspendre o intervenir tota classe de publicacions, emissions de ràdio i de televisió, projeccions cinematogràfiques, representacions teatrals, concerts i altres espectacles”. Al mateix temps, també es podria “prohibir o limitar l’accés a infraestructures crítiques, xarxes o sistemes d’informació”.
La disposició també hauria permès que l’autoritat pogués “limitar les llibertats d’expressió, de comunicació i d’informació”. I, fins i tot, “ordenar el segrest de publicacions, així com la prohibició o la limitació en l’operació, l’accés o l’ús de qualsevol altra manera d’infraestructures crítiques, xarxes o sistemes d’informació”.
La llei, però, ha estat treballada per la comissió de Política Exterior del Consell General. I els parlamentaris han acordat eliminar aquestes parts del text. S’ha fet a través de l’esmena que va presentar Terceravia. L’acord dels grups, segons les fonts consultades, ha estat que, en tot cas, si cal modificar la regulació dels estats d’alarma i d’emergència, s’haurà de fer “en un futur” i amb una modificació directa del text.
Pel que fa a altres aspectes de la llei de ciberseguretat s’han escurçat alguns terminis. Així, es vol que el pla nacional de resposta a incidents i crisis estigui enllestit en un termini màxim de nou mesos. També es redueix el temps per decidir si l’Agència acaba sent una entitat amb personalitat jurídica pròpia. El text original establia un màxim de dos anys però el PS havia sol·licitat que es rebaixés a un. Finalment, s’ha deixat en 18 mesos.
Un altre canvi introduït és el que recerca més transparència en l’activitat de l’ens. Així, l’Agència haurà de fer informes públics sobre ciberseguretat. I també estarà obligada a presentar-los davant el Consell General.
El text ja està tancat. La previsió és que es pugui votar al ple ordinari de la cambra que està previst per al dia 9.
Comentaris (7)