El text l’estan treballant representants de totes les formacions polítiques, atès que s’ha de tramitar parlamentàriament per la via d’extrema urgència perquè pugui entrar en vigor el primer dia de l’any vinent. L’efecte de les mesures que recollirà la llei, d’una seixantena d’articles -alguns immensos- diverses disposicions addicions, finals i derogatòries, es podrà allargar com a molt fins al 30 de juny. És a dir, les prestacions per tenir cura dels infants, que es reediten, la possibilitat de suspendre els contractes o reduir les jornades laborals, i aspectes relatius als lloguers d’habitatges o de locals de negoci, de moment s’allargaran un màxim de mig any més.
L’efecte de les mesures que recollirà la llei es podrà allargar com a molt fins al 30 de juny. És a dir, les prestacions per tenir cura dels infants, que es reediten, la possibilitat de suspendre els contractes o reduir les jornades laborals, i aspectes relatius als lloguers d’habitatges o de locals de negoci, de moment s’allargaran un màxim de mig any més
Hi ha diversos sectors molestos en no sentir-se escoltats pel Govern. De fet, l’administració central, com a interlocutor principal i impulsor del projecte de llei, s’ha dirigit a grans col·lectius com la CEA però no ha tingut en compte, o així ho senten algunes associacions, des de petits comerciants a propietaris de béns immobles, que en alguns casos hauran de veure com, per llei, hauran de reduir les rendes que cobren en virtut d’arrendar els seus locals. Ni hotelers, empresaris de diversos sectors de l’àmbit turístic i tampoc els sindicats no han estat consultats, fet que comporta neguit i malestar a moltes bandes.
Una bona part de l’articulat de la nova llei està destinat a definir la qüestió dels ERTO -tant en la vessant de la suspensió temporal del contracte com en la reducció de la jornada laboral-, que es diferencien entre aquells dirigits a personal assalariat i als treballadors per compte propi. A diferència dels ERTO concedit fins ara, se serà molt més primmirat, a priori, sia dit en un to positiu, alhora de concedir les sol·licituds, que si es fan abans del 10 de gener es concediran, si es demana, a efectes 1 de gener.
En tot cas, per exemple, les empreses només podran obtenir ERTOs si han abonat els salaris dels treballadors els mesos precedents i si no tenen deutes amb l’administració o estan en vies d’eixugar-los. Si el sector d’activitat del qual forma l’empresa està tancat, l’ERTO serà coincidit a priori de manera automàtica, mentre que en la resta de casos l’administració es donarà deu dies per respondre. Passat aquest termini el silenci serà considerat positiu. Les empreses que no formin part dels sectors tancats governamentalment i que no tinguin menys de deu treballadors, només podran suspendre el contracte o reduir la jornada de, com a molt, el 75% de la plantilla.
No es podran situar en ERTO aquells treballadors que s’hagin incorporat en l’empresa peticionària més tard de l’1 d’octubre del 2020. Tampoc no es podrà suspendre el contracte d’aquelles persones l’activitat de les quals no tingui a veure directament amb el sector d’activitat que es vegi afectat. També es deixa clar que les empreses que situïn treballadors en ERTO no podran ni externalitzar serveis ni contractar nous empleats per fer feines que haurien de fer aquelles persones que tenen el contracte suspès o la jornada reduïda. La prestació que es concedirà serà idèntica al mecanisme actualment vigent.
Les empreses que no hagin pagat els salaris dels treballadors els darrers mesos, no podran sol·licitar suspendre contractes o reduir jornades; i una vegada concedides les demandes no es podran externalitzar feines o contractar empleats per fer la tasca que feia el personal suspès
Més enllà de les empreses dels sectors econòmics que estiguin tancades del tot, el Govern podrà establir o incloure en un decret aquells sectors o empreses que s’hagin vist molt afectats per la pandèmia, que no s’hagin recuperat de manera prou satisfactòria o que es vegin afectats per eventuals restriccions de mobilitats decretades per països veïns. Tot plegat s’ha de conjugar amb que hi hagi una davallada significativa del volum de negoci o la caiguda d’ingressos sigui tan notòria que la viabilitat de l’empresa es vegi compromesa.
El text amb què estan treballant el Govern i les forces polítiques considera davallada significativa de la xifra de negoci aquella en què “la xifra de negoci acumulada igual o superior al 50%, durant els tres mesos naturals immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud inicial, de prolongació, de modificació de l’abast o de variació del supòsit, en comparació amb el mateix període de l’any anterior”. En cas que el període de referència es correspongui, en tot o en part, amb el període comprès entre els mesos de març a maig de l’any 2021, la comparació s’ha d’efectuar amb els mesos que corresponguin de l’any 2019.
També s’entén que una empresa presenta una davallada significativa de la xifra de negoci, quan malgrat no poder demostrar una davallada de la xifra de negoci en el percentatge referit a l’apartat anterior, presenti una davallada en la xifra de negoci igual o superior al 30% i inferior al 50%, i “justifiqui que la reducció de la xifra de negoci ha estat d’un volum tan elevat que pot posar en perill la viabilitat futura de l’empresa, sempre que el ministeri competent en matèria de treball ho autoritzi de forma expressa”. La comparativa s’ha de fer en relació al 2019. El text també estableix els mecanismes corresponents a aquelles empreses que s’hagin constituït durant aquest 2020.
Comentaris