Govern analitza l’encaix jurídic de permetre fer hores extra als temporers

Molné, tot deixant clar que la decisió no està presa, sí que insinua que hi ha disposició a acceptar la petició de la CEA tot indicant que seria beneficiosa per treballadors i empreses mentre que des del PS es posa el crit al cel alertant que s’incompliria normativa interna i externa i que suposaria “reconèixer institucionalment que la gent no pot viure amb el salari que se’ls ofereix per venir”

Molné, durant la seva intervenció al Consell General.
Molné, durant la seva intervenció al Consell General.

Govern preveu decidir la setmana vinent si accepta la petició de la CEA perquè els temporers puguin tenir una segona feina via hores extraordinàries. La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha explicat que s’estan fent els treballs per analitzar la qüestió des d’una perspectiva jurídica, tot assegurant que la decisió encara no està adoptada. Ha donat a entendre, però, que no es veu amb mals ulls, posant en relleu que tindria aspectes positius tant pels treballadors com per les empreses, sempre amb un màxim de 52 hores setmanals. Des del PS, en canvi, s’ha advertit que la mesura aniria tant contra la normativa interna com contra els acords internacionals subscrits i que podria fomentar l’explotació laboral.

La qüestió s’ha posat sobre la taula durant la sessió de control a Govern celebrada al Consell General. La parlamentària socialdemòcrata Judith Casal havia demanat quina era la postura de l’executiu sobre la petició de la patronal i Molné ha volgut remarcar que encara no s’havia adoptat una decisió, però ha admès que sí que s’estava “analitzant la problemàtica tant des d’una perspectiva jurídica com d’oportunitat política”. Així, ha apuntat que “s’estan fent els estudis necessaris per poder decidir amb coneixement de causa”. Ara bé, les seves paraules han donat a entendre que hi ha una certa predisposició a tirar endavant aquesta possibilitat.

“En la Constitució, en la Llei de Relacions Laborals i en la Carta Social Europea es preveu una durada raonable de la jornada laboral i un temps setmanal de descans”, ha recordat la consellera general del PS Judith Casal, tot advertint que la mesura podria generar casos d’abusos laborals

Així, la ministra ha posat en relleu que la mesura podria tenir aspectes positius. Entre ells, el fet que els temporers “podrien guanyar més diners i treure més suc a la seva autorització”. I, per a les empreses, “hi haurà més flexibilitat i capacitat de tenir gent durant certs horaris”. També, ha admès, però, que comporta un cert risc: una afectació vers els drets laborals.

Aquest, justament, és un perill contra el qual ha volgut advertir Casal. La consellera socialdemòcrata no ha amagat que la formació s’oposa clarament a aquesta opció. De fet, remarca que aniria en contra tant de la normativa interna com la internacional. “En la Constitució, en la Llei de Relacions Laborals i en la Carta Social Europea es preveu una durada raonable de la jornada laboral i un temps setmanal de descans”, ha recordat. A la vegada, ha indicat que acceptar la petició de la CEA suposaria “admetre de forma institucional que la gent no pot viure amb el salari que estem oferint per treballar al país”. La parlamentària també ha reclamat com es controlaria que la mesura no derivés en situacions abusives.

La consellera general del PS, Judith Casal, en ple debat.
La consellera general del PS, Judith Casal, en ple debat.

Des de Govern, insistint novament en el fet que la decisió encara no està adoptada, però al mateix temps donant certs indicis que hi ha una certa voluntat d’acceptar-la. Així, Molné ha apuntat que, si s’acaba fent, “ho tindrem tot en compte i trobarem una solució ponderada” i que, en tot cas, “el mecanisme seria perquè aquestes persones no treballin més de 52 hores a la setmana”, tot admetent, però, que un control exhaustiu no serà possible. “Hem de mirar si encaixa en la llei i si no, quins canvis caldria fer a la llei o al reglament. I a partir d’aquí, els mecanismes concrets”, ha comentat, remarcant que “abans de passar a la fase jurídica hem de decidir la política, pensar si realment val la pena”.

Sobre l’afer també s’ha pronunciat el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé. Des de la formació, no es veu amb mals ulls la proposta “sempre que hi hagi un control real i efectiu d’aquestes hores extra”. També es demana una altra condició: cobrir la necessitat d’habitatge dels temporers sense que aquests hagin de fer aquesta feina suplementària per poder cobrir la despesa.

SENSE VALORACIÓ DE LA CEA

En l’àmbit laboral, el PS, via el conseller general Pere Baró, reclamava que el Govern es posicionés sobre les declaracions fetes des de la CEA on es considera el de Luxemburg -amb gran part dels treballadors en règim de fronterers- un bon model. El cap de l’executiu, Xavier Espot, però, ha admès que el “decebria” perquè ha optat per no fer cap valoració. “No tenim l’obligació de posicionar-se sobre les reflexions que faci una patronal, un sindicat o qualsevol altra entitat. El que demana està fora de lloc i només pretén aprofundir en una polèmica que ja va quedar per part d’ells prou aclarida”, ha comentat. Sí que ha volgut remarcar que “el nostre model és que tothom que viu a Andorra sigui capaç de fer-ho de manera digna i adequada”.

Des del PS, s’ha lamentat aquesta decisió de no respondre. Baró, però, sí que ha aprofitat la intervenció per posar el dit a la nafra en el que considera un clar empitjorament de les condicions de vida de la gent treballadora al país. “S’han fet un país en el qual els salaris i les pensions no donen per viure i on l’habitatge és cada cop més car”, ha etzibat a Demòcrates, a la vegada que ha lamentat la poca resposta que han tingut la convocatòria d’habitatge al Pas de la Casa.

Comentaris (7)

Trending