Fa dies que diferents sectors econòmics, sobretot aquells vinculats al turisme, molt afectats pel tancament a la pràctica de les fronteres tant des de França com des de Catalunya, demanen flexibilitzar els criteris per poder tornar a suspendre els contractes dels treballadors o bé reduir-los la jornada. Des del Govern fa dies que es va recordar que la segona Llei òmnibus, que regulava aquestes dues figures, ja preveia, més enllà de la davallada de la xifra de negoci d’un 50% o superior, un segon supòsit: que l’empresa estigués en risc de continuïtat. El problema era determinar què volia dir exactament això i com ho podien validar els responsables de l’executiu que haurien d’estudiar les peticions.
El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, ha desgranat aquest dilluns com es vehicularà aquest requisit, després de les reunions mantingudes amb el Col·legi d’Economistes. En primer lloc, es requerirà igualment una davallada prèvia de la xifra de negoci, entre abril i setembre. Almenys un 30%. Les empreses que no puguin acreditar aquest aspecte ja no s’hi podran acollir.
Ara bé, el compliment d’aquest supòsit només permetrà passar un primer filtre. El segon serà l’anàlisi per part dels tècnics de Govern de diferents “criteris objectius”, entre ells el resultat d’explotació i el volum de facturació. Serà un estudi “individualitzat”, segons ha apuntat Gallardo que ha remarcat que “la casuística, la tipologia, els marges o l’estructura de costos de cada sector fa difícil trobar criteris transversals i homologables a tots els sectors per igual”.
Entre maig i octubre, el Govern ha desemborsat 29 milions d'euros en prestacions vinculades als ERTO, 25,4 en pagaments directes a assalariats i autònoms i 3,3 per cotitzacions a la CASS
El ministre ha deixat clar que es vol ser molt més curós que el passat maig, quan va entrar en vigor la figura dels ERTO. “Volem evitar la destrucció de llocs de treball, però des de la responsabilitat de gestionar diners públics”, ha comentat el titular d’Economia, que ha avançat que ja s’han rebut “noves peticions” i que, de fet, hi ha altres empreses “pendents del criteri que determinéssim per entendre que es posava en risc la viabilitat del negoci”.
Actualment, hi ha 2.482 persones en situació d’ERTO, sigui amb el contracte suspès temporalment (1.315) o amb la jornada reduïda (1.167). Des del maig, primer mes de vigència de les dues figures, el Govern hi ha desemborsat 29 milions d’euros, dels quals 25,4 a prestacions directes i 3,3 a la part patronal de la CASS.
Gallardo ha recordat que es treballa amb els grups parlamentaris perquè per l’1 de gener estigui ja en vigor la llei que allargarà els ERTO fins al 30 de juny de l’any vinent. Ha advertit, però, que la voluntat és que les empreses que tinguin la sol·licitud acceptada ara i ho vulguin prorrogar hauran de tornar a fer la petició. “Haurem de preveure una tramitació amb una supervisió addicional. Cal un seguiment i una fiscalització perquè tinguem clar que aquestes figures es fan servir per casos que realment es necessiten”.
Altres ajudes
El ministre d’Economia ha explicat que de la línia de crèdits tous que encara hi ha disponible se n’ha disposat només 2,4 milions d’euros a partir de les 52 sol·licituds que han vist el vistiplau del total de 78 efectuades. Gallardo també ha avançat que fins ara s’han demanat 23 ajuts en relació als bars que no poden treballar i que volen poder-se estalviar una part important (el 75%) de la despesa en matèria de lloguer que han d’afrontar.
Jordi Gallardo, que també és el màxim responsable polític del departament de Treball, ha anunciat que a 6 de novembre hi havia 926 persones inscrites al Servei d’Ocupació, i 672 més en recerca d’un lloc de treball millor del que tenen ara. Alhora, hi havia fins a 1.119 ofertes de feina. De totes aquestes, el sector privat només ha fet 22 contractacions mentre que l’administració ha ocupat 126 persones.
Comentaris (3)