Espot ha decidit respondre ell mateix a les preguntes formulades per la líder d’AE, Carine Montaner, sobre les dificultats dels empresaris per poder contractar personal provinent de l’estranger, debat al qual també s’ha sumat Concòrdia. Dos partits que, com ha posat en relleu el cap de l’executiu, presenten postures divergents sobre la qüestió. Uns (AE) demanen no limitar el teixit econòmic en la seva recerca de treballadors. Els altres consideren que cal restringir de forma important l’arribada de nous residents. I a això s’ha aferrat el mandatari per esgrimir que les accions del Govern són “mesures ponderades” davant dos pensaments “radicals”.
“Hem donat el mateix contingent de quota que l’any passat”, ha recordat, tot remarcant que “hem d’atendre el conjunt de les necessitats del país i, particularment, la dels àmbits estratègics com mobilitat, educació o sanitat”. Aquests, ha avisat, poden “col·lapsar” si no es frena el creixement demogràfic. A la vegada però, s’entén que amb el contingent que s’ha donat es dona resposta a bona part de les necessitats empresarials i que seria forassenyat acceptar totes les demandes. “Vostè creu que Andorra pot créixer anualment atorgant més de 5.000 autoritzacions anuals? Jo crec que no i no perquè vulgui fer la guitza al sector empresarial”, ha afirmat.
Espot també ha defensat que l’avançament de 100 autoritzacions de la propera quota, que s’aprovarà a inicis d’octubre, ha de ser suficient per solucionar les necessitats urgents que ara es donen. I que, en tot cas, el temps fins a l’obertura del contingent definitiu no és excessiu. “És un lapse curt de tres setmanes durant el qual tota empresa podrà sostenir la seva activitat econòmica”, ha assegurat.
La primera sessió de control del nou període de sessions ha començat, com s’ha dit, per aquesta qüestió sobre els problemes de quotes. Aquí, tant Concòrdia com Andorra Endavant han evidenciat les seves diferències. Des d’aquesta darrera formació, Carimen Montaner ha insistit en la necessitat, al seu entendre, de donar resposta a la manca de personal de les empreses: “Si tenim tants visitants i turistes, s’ha de permetre al nostre teixit econòmic contractar per poder-los atendre adequadament i si tenim projectes de construcció iniciats s’han d’acabar; no es poden quedar a mitges”. A la vegada, ha demanat prendre mesures que, segons la formació, han de contribuir a reconduir la situació, com ara aposta per la contractació en origen, especialment per als temporers, i regular el coliving i permetre fer pisos més petits per donar resposta a part d’aquests treballadors.
En canvi, des de Concòrdia Pol Bartolomé ha demanat “definir un ritme de creixement demogràfic que sigui digerible” i ha lamentat que malgrat les declaracions de Govern, s’opti només per “un debat a curt termini” en comptes d’afrontar-lo amb “tranquil·litat i objectivitat”. Això, ha alertat, suposa que “ens n’anem cap a l’abisme”. Aquesta darrera expressió ha aixecat el retret d’Espot per ser “apocalíptic”. Amb la formació, el cap de l’executiu també s’hi ha enganxat perquè el seu líder, Cerni Escalé, ha retret a Govern que s’hagi donat permís per a l’obertura d’un centre comercial com el futur Decathlon a la Margineda. En aquest punt, el mandatari li ha volgut recordar que part de l’autorització també l’ha donat el comú d’Andorra la Vella, “on vostès governen”.
EL RETORN DE LES DUES ANDORRES
La continuació de la sessió de control ha portat a una confrontació clara entre el conseller socialdemòcrata Pere Baró i la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, a qui el parlamentari ha retret “la fractura social” que, al seu entendre, estan provocant les polítiques de Demòcrates. Des del PS s’ha acusat l’executiu de “governar per a uns quants”, fet que genera una “Andorra a dues velocitats”.
“Hi ha la que creix, la dels rics, la dels qui cada vegada es fan més rics i es beneficien cada cop més amb les seves polítiques; i després, hi ha qui cada cop té més problemes per viure al país, amb els salaris o amb la pensió que tenen; gent cada cop més empobrida”, ha denunciat. Una afirmació que, tampoc és cap sorpresa, Marsol no ha comprat. Al contrari.
La ministra ha defensat que “en aquests mesos les condicions de vida no han empitjorat ni hi ha cap fractura social”, una afirmació que, ha assegurat, “puc argumentar amb dades i no segons sensacions apocalíptiques”. Així, ha afirmat que “l’estadística indica que hi ha una tensió social controlada, però no fractura; no hi ha cap trencament del teixit social”. A la vegada, ha volgut enumerar diferents accions que, defensa, suposen “governar per a tothom”, com ara el transport públic gratuït o l’impuls del parc públic d’habitatges.
Comentaris (10)