Denúncia davant la batlle del 'cas BPA' perquè investigui un guàrdia civil que hauria enviat dades manipulades al FinCEN

Denúncia davant la batlle del \'cas BPA\' perquè investigui un guàrdia civil que hauria enviat dades manipulades al FinCEN
Denúncia davant la batlle del \'cas BPA\' perquè investigui un guàrdia civil que hauria enviat dades manipulades al FinCEN

La batlle instructora del cas BPA, Canòlic Mingorance, hauria d’investigar un comandant de la guàrdia civil que suposadament va transferir de manera il·legal informació presumptament manipulada al departament del Tresor nord-americà, al FinCEN. Una denúncia interposada per l’exsubdirector d’internacional de Banca Privada d’Andorra (BPA), Pablo Laplana, reclama a Mingorance que investigui l’actuació protagonitzada pel comandament de l’institut armat espanyol Basilio Luis Sánchez Portillo. Va ser ell mateix qui deu dies després de la intervenció de BPA, de la nota del FinCEN, va aparèixer en un programa de televisió explicant que havia facilitat informació als Estats Units. El que no va explicar és que no tenia autorització legal per fer-ho. I des del maig de l’any passat ja l’investiga un jutjat de Madrid per una presumpta revelació de secrets professionals. Ara ho hauria de fer també la instructora del cas BPA, si la instructora desitja conèixer les irregularitats presumptament realitzades per les forces de seguretat de l’Estat Espanyol denunciades en seu judicial andorrana.

Laplana es va querellar al seu dia contra el comandament de la guàrdia civil que apareixia en l’esmentat programa televisiu. Una investigació de la policia espanyola va permetre identificar el nom i el càrrec reals de l’intervinent. De fet, en la declaració que ja fa mesos que va fer davant la jutge que dirigeix la instrucció a Madrid, Sánchez Portillo no va poder fer res més que admetre que qui apareixia davant les càmeres, encara que fos ombrejat, era ell. Deia més. En aquella declaració, en què va mirar de desviar l’atenció insinuant que seria la policia andorrana qui hauria passat gravacions als mitjans de comunicació, el comandant de la Benemèrita explicava que va aparèixer a la televisió per ordre d’un superior seu, un tinent coronel, i que es va comunicar també al fiscal anticorrupció José Grinda -conegut entre altres coses per la seva animadversió a Catalunya- la voluntat d’informar públicament de la col·laboració amb els Estats Units.

La denúncia que reclama a Mingorance que investigui aquests fets és tan breu com clara: vist que l’accionista majoritari de BPA Higini Cierco, en la seva declaració davant la batlle del passat 18 d’agost, ja va deixar entreveure que s’havia passat informació errònia al FinCEN, i vist que en la prèvia a l’esclat de la crisi de BPA hi va haver un seguit de presumptes episodis d’amenaces i extorsions, la participació del guàrdia civil donant informació als Estats Units podria quadrar perfectament amb tot plegat. Però, més enllà de la coincidència o del fet que complementi les manifestacions de Cierco tot el procediment que ja està judicialitzat des de fa mesos a Espanya, ¿per què es formalitza ara la denúncia a Andorra i es demana a la batlle que investigui?

Escoltes en el ‘cas Petrov’

El primer que es diu en l’escrit que es va fer arribar a la Batllia a darrera hora de divendres és que Basilio Luis Sánchez Portillo no tenia cap autorització legal per escrit per aportar, per facilitar cap detall ni al departament del Tresor americà ni a la seva agència de lluita contra el blanqueig de capitals (FinCEN). En efecte, en el marc de la investigació del cas Clotilde o cas Petrov, que és el mateix, els investigadors espanyols, els agents policials que participaven en els treballs per suposadament descabdellar la madeixa de l’entramat del ciutadà rus establert a Lloret de Mar Andrei Petrov i les seves connexions amb polítics com l’exalcalde i exdiputat català Xavier Crespo, van punxar el telèfon d’alguns directius de BPA. Els telèfons espanyols. Un d’aquests seria el de Laplana. I així va ser com van descobrir com l’executiu parlava també amb clients veneçolans.

Conscients que els Estats Units tenien la mosca rere l’orella amb Veneçuela, el guàrdia civil, seguint instruccions de superiors o sense seguir-les, va agafar informació que havia descobert per casualitat, sense pretendre-ho com a mínim, i l’hauria enviat al departament del Tresor. Per l’explicació oferta pel comandant de la guàrdia civil, l’home és conscient que elements com aquell van contribuir al fet que es donés el cop de gràcia mortal contra la BPA. La denúncia interposada davant la batlle instructora del cas BPA deixa clar que Basilio Luis Sánchez Portillo no tenia cap autorització per transferir informació als Estats Units ni del jutge que dirigia la investigació del cas Petrov a l’Audiència nacional espanyola, Eloy Velasco, ni del fiscal que també hi intervenia, el ja esmentat José Grinda.

En la denúncia es remarca que la batlle, que coneix la causa oberta a Espanya pel denominat cas Clotilde o Petrov pot comprovar molt fàcilment que no hi ha cap ordre de transmissió d’informació cap al departament del Tresor americà ni cap a cap organisme fora de l’àmbit judicial espanyol o quan puntualment s’ha requerit alguna informació a Andorra. Però encara hi ha un altre element que es remarca: la informació que s’hauria facilitat, igual com la que va aparèixer als mitjans de comunicació, s’hauria “editat i manipulat, creant proves falses”. Així hi ha la sospita que les gravacions de les converses telefòniques intervingudes es van amanir. Es va tallar d’aquí, es va tallar d’allà, es va enganxar d’una banda i de l’altra i, en certes ocasions, es va acabar fent dir als investigats, als escoltats, coses que no només no havien dit mai si no que deien coses que no eren. Els feien reconèixer coses i explicar fets que quedaven lluny de la realitat. Però en base a aquests àudios editats s’hauria construït-sol·licitat la col·laboració americana.

Tot plegat és el que demanen a la batlle del cas BPA que investigui. Que entregui l’aigua clara mentre que a Espanya la causa continua oberta i la declaració del guàrdia civil davant la jutge encarregada del cas, lluny d’ajudar-lo, el que va fer és embolicar més la troca. Mingorance té el repte de mirar de descobrir ara si realment tot va ser una amanida amb molt de sal i molt de pebre per rebentar una entitat bancària que se suposava que havia de ser el refugi, el paradís, d’una fortuna lligada al procés sobiranista català. Aquesta era la sospita. Aquesta era la raó de ser de moltes coses. I com diu la denúncia presentada a la Batllia, “les converses enviades als Estats Units estan manipulades per membres del servei d’informació de la guàrdia civil fent que el FinCEN realitzés la Notice of Findings en base a uns fets falsos amb la finalitat no només d’atacar BPA sinó a l’Estat andorrà i el seu sistema financer”.

I encara un últim apunt. Són precisament les escoltes telefòniques a Laplana intervingudes per la guàrdia civil les que van servir a Canòlic Mingorance per desbloquejar els diners que al seu dia es van travar a un seguit de ciutadans veneçolans que eren clients de BPA. Mingorance investigava el cas i després de mesos d’embargament, justament les converses gravades van fer que la jutge resolgués que no hi havia elements per continuar mantenint el bloqueig. La decisió va ser ratificada posteriorment pel Tribunal de Corts. ¿Com pot ser, doncs, que les mateixes escoltes servissin per donar el toc de gràcia a BPA? En la manipulació hi pot haver la resposta. D’aquí que es demani a la batlle que investigui. Que investigui el guàrdia civil.

 

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.