- La direcció de Camprabassa i la majoria laurediana intenten que després de la detenció de l'exsubdirector del parc animaler l'afer de l'ós comenci a diluir-se
- Es dóna per bona la versió de la porta oberta per la qual hauria sortit el plantígrad i la de la precipitació sense seguir el protocol a l'hora de disparar contra l'animal
- L'entitat animalista presidida per Carles Iriarte anuncia la intenció d'impulsar accions per "depurar responsabilitats administratives, legals, penals i polítiques"
- Fa tres anys van escapar-se del parc dues cabres hispàniques que van aprofitar que s'havia desmuntat un tancat a petició de la direcció per raons estètiques
El ‘cas Torb’ donarà per alguns capítols més encara que el comú de Sant Julià voldria matar el serial després de l’escena de la detenció del ‘tirador’ de l’ós.
Donada per bona, i per descart, la teoria de la porta oberta i els trets mortals precipitats, la majoria de la majoria demòcrata del comú lauredià -fracturada des del primer dia i on cada ovella guarda a tot estirar son corral- mira de passar pàgina al que, asseguren diverses fonts, podria ser només un dels molts xafarranxos de combat que s’han viscut a Naturlandia. Però no convé remenar més. Si els deixen. Si poden.
El president de l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i el Medi Ambient d’Andorra (Apapma), Carles Iriarte, ja ha mostrat la intenció del col·lectiu de dur a terme les accions jurídiques escaients per tal de “depurar responsabilitats administratives, legals, penals i polítiques”. I encara que costarà, de ben segur que d’ara en endavant aniran apareixen cosetes, detallets. Per exemple, que abans que l’ós ja s’havien fugat del parc dues cabres hispàniques. O que els responsables del parc ja havien comunicat fa dos anys a la direcció general de Camprabassa que hi havia deficiències estructurals que calia ‘atacar’.
Diverses fonts han assegurat que tant la direcció de Naturlandia com el nucli fort del comú, els quatre que prioritàriament tallen el bacallà -els cònsols Josep Miquel Vila i Julià Call i els consellers major i menor Joan Visa i Joan Vidal-
miren de fer front comú perquè el degoteig d’informacions derivades de la fuga i posterior abatiment de l’ós Torb minvin fins a dissoldre’s. I que ho facin amb la tesi finalment avalada pel parc i per la corporació: hi va haver una porta obert, un ós que va sortir, un protocol que no es va seguir, una precipitació que no tocava i un abatiment innecessari. Conseqüència, fora el director i el sotsdirector del parc d’animals per negligents però degudament indemnitzat com a no causal l’acomiadament perquè no hi ha cap prova de la teoria que potser avala el sentit comú. Però res més. La policia s’ha centrat, únicament i exclusivament, a determinar si l’acció del cuidador que va disparar amb el seu rifle de foc era penalment punible o no. Es va arribar a la conclusió que probablement sí i d’aquí que es passés el dossier i el cuidador, en règim de detenció, a la Batllia.
En principi,
el comú no en voldria sentir dir gran cosa més fins que el sotsdirector del parc animaler, Josep Font, s’hagi d’enfrontar a l’eventual judici producte de la instrucció que ara ha de continuar després que l’home, estant en el seu dret, va decidir oposar-se a la proposta de condemna que feia la batlle de guàrdia Alexandra Terés: dos mesos d’arrest i sis mil euros de multa. Font es declara innocent d’un acte penalment reprovable. Assegura que va actuar mogut per la necessitat del moment, amb un animal de 140 quilos i una actitud atacant -per defensar-se- a trenta metres. Repudia també l’acomiadat segon responsable del recinte i el seu entorn les formes emprades en el cas. L’home va ser fora del Principat durant uns dies.
Dilluns, però, ja era al seu domicili. I allí es va desplaçar la policia a buscar-lo. Va aparèixer el fill quan els agents van trucar a la porta. El seu pare era fora, a Sant Julià però, esmorzant. Se l’acabaria localitzant per telèfon i convidant-lo a traslladar-se al despatx central de la policia.
Una vegada a l’edifici de l’Obac se li va comunicar de seguida que estava detingut per un delicte contra el medi ambient i els recursos naturals. Per maltractament animal, vaja. En aquestes circumstàncies, el cuidador despatxat es va negar a declarar i la situació va agafar embranzida. En cap moment, asseguren les fonts, se l’hauria emmanillat. L’home no va oposar resistència en cap moment a les ordres dels agents i poc després de les 5 de la tarda passava a disposició judicial. Dues hores de vista negociadora -no pública- i amb el resultat ja descrit. I amb la intenció comunal que sigui el punt final per a un dels ‘culebrots’ de l’estiu -l’altre, el de Grandvalira, és molt més seriós i de conseqüències molt més impactants- fins que no hi hagi la segona vista. La ‘definitiva’. Però d’aquí allà encara hi va un tros.
Apapma, ha explicat el seu president, espera poder disposar aviat dels informes que s’han elaborat arran de la fugida de l’ós per decidir com articula la seva demanda de responsabilitats. Quan se li demana a Carles Iriarte de quins informes parla explica sense embuts que aquells elaborats per Medi Ambient, patrimoni natural i banders. Hi ha encara un expedient administratiu en marxa promogut pel ministeri. El posicionament dels departaments dirigits per la ministra Sílvia Calvó ha tret de polleguera el comú lauredià. I als dirigents de Naturlandia també. L’entitat ecologista té clar que vol saber tot el que va passar al bosc de la Rabassa i que pretén que es depurin tota mena de responsabilitats. Totes. En certa manera, o almenys saber què va passar, també interessa a la minoria del comú lauredià.
El portaveu de la mateixa, el conseller Joan Albert Farré, va demanar per escrit fa un parell de setmanes que se li facilitessin tots els informes de què disposen la corporació sobre el cas.
De manera indirecta, als representants de la minoria comunal que han sol·licitat per escrit que se'ls lliurin tots els informes del cas ja se'ls ha fet saber que no rebran res
Això són, els que el Govern va traslladar a Naturlandia i, conseqüentment al comú, però també als encarregats per aquest directament. N’hi ha d’estrictament tècnics encomanats als despatxos d’enginyeria i similars que van participar en la col·locació de les mesures de seguretat al parc animal i n’hi ha almenys un, elaborat per un especialista en plans de caça que, basant-se en els anteriors i en el seu coneixement de la cinegètica i altres, seria el que, entre altres coses, determinaria allò de la porta oberta.
Diverses fonts consultades han assegurat que als representants de la minoria ja se’ls ha fet saber que esperin asseguts. I que d’informe no en veuran ni un ni mig. Les fonts consultades no han aclarit què passarà si aquesta posició s’acaba consumant: el mandat passat l’oposició comunal va promoure la sol·licitud de documentació via empara judicial. El promotor d’aquella petició ara forma part de la majoria. Un embolic més.
Però tornem a les animalades. Els informes elaborats pels departaments governamentals establien com a requisits indispensables perquè el parc d’animals es pogués reobrir després de tancar-lo arran del ‘cas Torb’ que es reomplissin els cubs de formigó malmesos i se’n reforcessin d’altres, que s’asseguressin els tirants que suporten les tanques, que es garantís el bon funcionament de l’electrificació de les malles de seguretat, que s’esporguessin els arbres susceptibles de facilitar la fugida d’algun animal i
que es retiressin d’un tancat annex al dels ossos un ramat d’ovelles perquè podrien incentivar les ganes de gresca dels plantígrads.
Es va fer tot com es va dictar i el parc es va reobrir en un temps rècord.
Avui, en lloc d’ovelles hi ha una colla de cavalls. Asseguren els experts consultats que probablement l’efecte dels equins sobre els ossos, especialment el més jove que encara queda, a l’hora d’engrescar-los és similar al dels ovípars. Però com que l’any passat els cavalls -que permeten oferir activitats estiuenques a Naturlandia- ja hi eren, enguany tornen. Com si res no hagués passat. També remarquen les fonts que els informes de Govern reflectien que ja al 2015, just ara fa dos anys, es va posar de manifest des de la direcció del parc d’animals a la direcció general de l’ecoparc que hi havia deficiències estructurals al recinte animaler. Res no es va fer. La petició va quedar al calaix com les advertències que també havien fet els tècnics de l’alemanya TUV en relació al Tobotronc.
Res no se sabia, tampoc, de la
fugida fa ja tres anys de dues cabres hispàniques mascles, és a dir, i en perdó, dos cabrons, no només del seu tancat. També del parc. S’han arribat a divisar posteriorment en alguna ocasió i es creu que ara només en viu un. Però no s’ha recuperat mai més. Com en el cas de l’ós, també en aquella ocasió es va activar el protocol corresponent. Medi Ambient va ser alertat de seguida i es va prendre les mesures corresponent. És clar, però, que la perillositat d’aquelles bèsties no era la de l’ós. Però es van seguir totes les pautes i, segons les fonts consultades, els departaments corresponents de Govern van autoritzar fins i tot els responsables del parc a poder fer servir el rifle anestèsic fora dels límits del complex animaler per, si s’esqueia, poder disparar contra els cabrons i retornar-los al tancat. No va acabar passant mai.
Llavors no hi va haver cap dubte de per on havia escapat les cabres hispàniques. Però res no se’n va saber.
Van fugir per sobre d’una botiga de records de Naturlandia. En el teulat hi havia muntada la corresponent tancar perimetral per evitar, justament, que cap animal pogués fer el cafre. Però el director general de Camprabassa, Enric Ordóñez, va ordenar llavors, abans que els cabrons fugissin, és clar, que aquell tros de tancat es desmuntés perquè estèticament no s’adeia amb el que es pretenia. Ordóñez té do de gents. I de saber-se guanyar els polítics. I els empresaris. Sap perfectament a qui li ha de gratar la barbeta i a qui li ha d’encomanar feina. I ell continua. S’escapin cabres o cabrons.
Comentaris