Dos dels quadres més representatius d’aquesta artista autodidacta nascuda a Andalusia, criada i més i tot a Guardiola de Berguedà i que es va fer, sobretot pintora, a Andorra, on va arribar el 1991 mesos després que el seu fill Lluís patís un accident mortal de cotxe a l’altura del pont de la Margineda, han presidit l’altar, des d’on s’han versat diversos records sobre la finada arran d’una malaurada caiguda accidental patida a la sortida del garatge del seu domicili, a Andorra la Vella, el passat 15 de gener.
Càntics i molts records, vivències i anècdotes que en alguns moments durant la missa però especialment en els seus prolegòmens i després una vegada acabada la celebració han marcat la trobada, en presència de tres dels grans amics artistes d’Hermínia Garcia (Àngel Calvente, Francisco Sánchez i Javier Balmaseda), alguns dels metges de confiança que la finada tenia al Principat o representants de les escoles d’arts amb les quals havia col·laborat i, fins i tot, s’havia format especialment en els primers temps d’estada a Andorra.

La família espera ara, en les properes setmanes, poder anar tancant exposicions de record i també per difondre de forma més pública l’obra de Garcia, que malgrat moure’s molt i tenir molts vincles amb persones de diversos sectors, no havia mostrat mai massa la immensa majoria de la seva prolífica producció, amb centenars d’obres fetes amb diverses tècniques i materials.
Comentaris