El concert és una celebració escènica de l’univers artístic en expansió de la cantant i compositora de Palafrugell. Una conversa interdisciplinària que és molt més que un recital. Tot allò que ha deixat com a empremta a les obres dels altres conflueix ara en aquest projecte sobre la dualitat d’allò que som en la intimitat i allò que mostrem en públic, entre la veritat i l’aparença. L'espectacle és un laboratori creatiu I aquest equip l’ha encertat de ple, perquè la farsa, que ja de per sí és tan autèntica, ha crescut, ha brollat, i s’ha fet encara més enorme, si més no ha descobert un nou espai temps on estar, on viure. I aquestes descobertes són or pur. Úniques si més no. 'Farsa (género imposible)' amb la Farsa Circus Band, es va estrenar al passat Festival Grec 2021, i prèviament ja havia presentat aquesta última obra en dos altres formats diferents: en solitari i acompanyada d’una banda espaterrant.
Les cançons del disc, es van enregistrar durant 2019 i 2020, i respon a la inquietud de Sílvia Pérez Cruz en relació a la dualitat del que es mostra i el que realment som, per com sobreviu la fragilitat de l'interior, de l'íntim, en aquests temps en els quals la superfície és tan arrasadora, en els quals el que es veu es pot arribar a confondre amb el que s'escolta. I per què Farsa? L’origen del títol prové d’un viatge a Noruega, en què va presenciar un simulacre de classe de flamenc per a estrangers, de la qual va extreure un mantra: “Sílvia, tu el que fas ho fas de cor”. I el cor rares vegades menteix. I així, com qui desperta d’un somni angoixós, Sílvia ha confessat que ha tingut molt de temps per preparar l'espectacle. Massa. Tant que el que originàriament havia de ser un recital de veu i guitarra ha acabat sent un desplegament de cançons, gèneres i estils que està de tournée.
Acostumats com estàvem a veure-la immersa en projectes a quatre mans (al costat de Javier Colina o Refrëe), músiques condicionades per la seva utilització cinematogràfica ('Domus') o versions molt híbrides al costat d'un quintet de corda ('Vestida de nit)', Farsa s'erigeix gairebé a la primera gran oportunitat de contemplar-la en un vol lliure i sense lligams. Està l'artista de Palafrugell (Baix Empordà) en un estat de gràcia. S'aproxima a la ranxera amb 'Demà', que aporta versos que van directes a la vena (“Quina falsa invulnerabilitat, la felicitat / On serà ara?”). La que desconstrueix el fado amb 'Grito pelao' o innova a la deliciosament desconcertant 'Ensumo l’abril', sense oblidar 'Pena salada', una versió excel·lent del 'Sound of silence' de Simon and Garfunkel i adaptacions de versos de Sylvia Plath o Anna Maria Moix amb el seu 'Mañana' que ha cantat tot el públic que ha omplert l'aforament del Prat del Roure amb "Cuando yo muera mañana, mañana, mañana habrá cesado el miedo de pensar que ya siempre estaré sola,que ya siempre estaré sola mañana, mañana".
Comentaris