“Parlar de paraules significa fer-ho de la gent que les fa servir”

David Paloma presenta, per Sant Jordi, el seu recull ‘Paraula d’Andorra’, on analitza 46 mots propis del país

David Paloma és filòleg.
David Paloma és filòleg.

Tot i que no és andorrà, l’idioma l’ha portat a investigar sobre el país. De la mà de Culturàlia, durant diverses setmanes va fer anàlisis dels mots propis del principat recollits al tercer volum de la ‘Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana’ de l’Institut d’Estudis Catalans. Ara, amb la data de Sant Jordi a la cantonada i amb tots els mots estudiats, presenta el llibre que els recull tots, ‘Paraula d’Andorra’.

Com surt la idea de fer ‘Paraules d’Andorra’?

La idea ve de fa dos anys, del Sant Jordi de 2019, quan arran d’una presentació a la biblioteca d’Escaldes – Engordany d’un llibre meu que és ‘L’abc del Pomeu Fabra’, vaig conèixer l’Arnau Colominas i la Lara de Miguel, i em van dir que feia un mes que havia arrancat el seu projecte de butlletí digital. Aleshores, això va propiciar que sortís la proposta d’escriure, cada setmana, una història d’una paraula d’Andorra. A partir d’un document tècnic, que recollia 46 paraules concretes, es tractava de, cada setmana, d’una manera metòdica i constant, fer un comentari de cadascuna d’elles. Algunes surten al diccionari normatiu, altres no, però aviat hi sortiran.

“Són paraules vives i de l’entorn mes immediat, i això té la seva gràcia”

Al llibre es fa una mica més extens del publicat en línia o senzillament s’ha fet un recull del ja publicat?

S’ha pogut fer directament igual. Un cop vam tenir les 46 paraules, en cada línia li vam afegir un últim article de les altres paraules d’Andorra on dèiem que la història, si volguéssim, no acabava aquí, hi ha bastants més. Un cop vam acabar la sèrie, els mateixos que havien cregut en la secció digital, l’Arnau i la Lara, van creure en la possibilitat de treure el llibre per Sant Jordi. Ho hem reproduït molt igual amb una gràcia afegida, que jo trobo que és original, que és que al final de cada paraula hi ha un codi QR que et porta a l’article en línia i a la imatge que l’acompanya. Per tant, amb el mòbil a la mà quan et trobes una paraula que et crea curiositat, pots accedir a la imatge.

Quin seria l’objectiu principal d’aquest recull? En el seu moment, les publicacions i ara amb el llibre, què és el que es busca?

L’objectiu, suposo que a la llarga, tot i que no està explicitat, no és una unitat didàctica, seria agafant les paraules de qui ha escrit el pròleg, que és Joan Veny, premi d’honor de les lletres catalanes, que parla del lèxic de proximitat. El lèxic de proximitat és com els productes de proximitat, estem acostumats i ens agrada anar a comprar i saber que això s’ha treballat al costat i no a l’altra punta del món, doncs a les paraules igual. Saps que són paraules més vives i són del teu entorn més immediat, i això té la seva gràcia. Tot i que hi ha paraules al llibre que sí que es coneixen fora del territori andorrà, hi ha algunes que són molt pròpies.

Portada del llibre 'Paraula d'Andorra'
Portada del llibre 'Paraula d'Andorra'

Suposo que ja no és sols parlar de la riquesa lingüística d’Andorra, sinó també aprofundir en la cultura pròpia del país...

Sí, exacte. Com que la parla no va deslligada en absolut de les persones que la fan servir, parlar de paraules significa fer-ho de la gent, de la societat que hi ha al darrere. Jo he descobert una mica més Andorra, jo no sóc andorrà, no hi visc, però he passat temporades, sempre en temps de vacances. I quan començo l’aventura de descobrir paraules d’Andorra, no sabia el que em trobaria. I el que em trobo és que, de cop i volta, contacto amb l’Arxiu Nacional amb gent que treballa molt bé, conec historiadors, l’oficina de Sant Julià... Vaig anar entrant en la societat andorrana que molt amablement em contestava a tot el que jo volia saber.

“La paraula que més em crida l’atenció és ‘clípol’, sinònim d’autobús”

Aquests mots es centren en un àmbit en específic o són generals?

Hi ha una bona colla que són de l’àmbit administratiu i jurídic, de manera que en documents concrets d’aquest terreny sí que te’ls trobes. Aquests estan bé perquè tenen un valor històric. Però la resta de paraules pertanyen a l’àmbit general. No diria que tenen més gràcia, tenen la mateixa que les altres, però sí pel fet de pertànyer a un camp menys especialitzat fa que en sigui curiós saber com es diu, per exemple, la persona que fa de pregoner. El llibre introdueix, amb el codi QR, una simbologia on hi ha dues imatges que una és la que ve recollida al diccionari normatiu, si ja està, i també hi ha un mapa d’Andorra que mostra si aquesta paraula sols es parla al país, o si es parla també a altres zones.

Hi ha alguna paraula en concret que li cridés l’atenció a l’hora d’analitzar-la?

Pot ser hi ha un molt curiós que, quan llegia el document per primera vegada, em trobo que la paraula clípol, vol dir autobús. I jo no ho sabia pas això i en aquesta recerca conec la història de la paraula. Descobreixo que una empresa l’any 1956 comença a fer servei d’autobús amb tres furgonetes i que els tres socis que havien tirat endavant aquesta aventura eren els germans Joan i Enric Pol i un altre senyor que es deia Climent. Entre el Climent i el Pol, surt aquesta paraula. Veig que molts documents no la recullen, però molts altres sí. El més curiós és que l’empresa desapareix, però la paraula no.

“Un llibre tan simple com aquest té associat ser l’expressió d’un èxit de la societat”

Què ha significat per a vostè fer aquesta recerca de paraules?

D’entrada, descobrir que el lèxic d’Andorra ha estat estudiat en els últims 100 anys de manera periòdica. Descobrir els noms de la gent que ho han fet. Descobrir també obres clàssiques de cultura andorrana. Ha significat això per mi i pot ser, amb el llibre al carrer, em sembla una manifestació d’un èxit del lèxic d’Andorra. És el fet que, que el vocabulari que ja fa anys es reivindicava i es demanava que es tingués en compte i que les autoritats competents les estudiessin i que el dia de demà estiguessin al diccionari, doncs el dia de demà ha arribat. I això em sembla que, un llibre tan simple com el que surt, té associat ser l’expressió d’un èxit de la societat.

Un missatge que llançaria a la gent perquè s’animi a llegir aquest llibre?

Si tens curiositats per saber el lèxic propi, per saber les particularitats d’Andorra, i vols alçar la mirada més enllà de l’asfalt, de les zones comercials i veure el petit país dels Pirineus des d’una altra òptica.

Etiquetes

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.