La Massana Còmic va mostrar dos cops fa deu anys l’obra censurada per Gili sense cap problema

En la segona ocasió que va aparèixer a Andorra la portada de ‘Charlie Hebdo’ amb la caricatura de Mahoma, l’exposició en què s’integrava tenia tot el suport de l’ambaixada francesa

La portada de 'Charlie Hebdo' (esquerra) penjada en el Saló del Còmic del maig del 2015 a la Closeta de la Massana.
La portada de 'Charlie Hebdo' (esquerra) penjada en el Saló del Còmic del maig del 2015 a la Closeta de la Massana. COMÚ DE LA MASSANA

Si dijous al vespre la cònsol d’Escaldes, Rosa Gili, no hagués decidit censurar la portada que ‘Charlie Hebdo’ va publicar després dels atemptats mortals que va sofrir el gener del 2015, hauria estat el tercer cop que s’exhibia a Andorra. Sí, el país ja havia mostrat la mateixa obra en dues ocasions abans i sense cap tipus de problema. Ho va fer La Massana Còmic el maig del 2015 i el gener del 2016. Les dues vegades com a mostra d’homenatge a la publicació francesa i defensa de la llibertat d’expressió. A més, en la segona ocasió l’ambaixada francesa, a través del programa ‘Saison Culturelle’, va donar ple suport a l’exposició.

Suposadament l’ambaixada francesa, que en aquesta ocasió s’ha limitat a dir de manera oficiosa que preferia no dir res sobre la qüestió, havia de saber com estava la qüestió de tensa. I un any després dels atemptats, és a dir, molt més a prop de la tensa i dramàtica situació, no només no hi va veure cap inconvenient si no que va promoure una mostra de creacions de quatre dels dibuixants de ‘Charlie Hebdo’ que van morir en l’atemptat comès en la seva redacció. Gili va al·legar raons de seguretat nacional emparades en el seu elevat coneixement francòfon per fer retirar una obra que el comú sabia que formava part de l’exposició comissionada pel Museu de l’Art Prohibit.

Rosa Gili, cònsol major d’Escaldes-Engordany.

Relacionat

“Vaig preferir censurar que haver d’anar a un funeral”

En les dues ocasions que la portada del ‘Charlie Hebdo’ es va mostrar a la Massana -en puresa, el primer cop, en el marc del Saló del Còmic a les dependències de la Closeta, i en la segona ocasió a les instal·lacions del Museu del Còmic en una mostra promoguda, s’ha dit, per l’ambaixada francesa- no hi va haver cap ni una alteració. Cap mena de problema. De fet, amb aquesta portada no hi ha hagut mai cap problema. Va ser la primera portada de la publicació francesa després de l’atemptat mortal que va patir. La vinyeta que va originar el brutal atac era una altra. La que formava part de la mostra sobre la censura que es va inaugurar i clausurar dijous era, justament, una creació que pretenia agermanar la confessió musulmana amb la pau i el respecte a la llibertat d’expressió amb un ‘Je sui Charlie’ sostingut per un Mahoma dibuixat.

Gili es va passar de frenada amb tot plegat. Va fer emprenyar els responsables del Museu de l’Art Prohibit fins al punt que van decidir retirar la resta de les obres que s’havien penjat a l’Espai Caldes i, en conclusió, es va haver de cancel·lar. Va posar-se en contra i alhora va situar contra la paret els tècnics comunals de Cultura que havien avalat la mostra i hi havien estat treballant. I es va posar de cul, a priori, com a mínim dos consellers: el de Cultura, Valentí Closa, i el de Medi Ambient, David Pérez. En silenci, aquest segon va acudir aquest divendres a la concentració de repulsa de l’acte de censura promogut per Gili. De Closa es pot pensar que l’enuig i tristesa de dijous al vespre més o menys ja se li haurien passat. Almenys públicament. 

El grup d’assistents a la concentració contra la retirada de l'obra.

Relacionat

Unes quaranta persones, inclòs un conseller comunal, denuncien la censura de Gili a l’Espai Caldes

I si greu va ser decidir retirar (i, per tant, censurar la censura) la portada del ‘Charlie Hebdo’ que homenatjava la llibertat d’expressió i la reconciliació entre religions, entre cultures, més greu probablement va ser encara la ferma voluntat de Rosa Gili de pretendre silenciar els mitjans de comunicació. La cònsol d’Escaldes va reunir dijous mateix al vespre a les instal·lacions de l’Espai Caldes com a mínim a tres periodistes que estaven in situ en la inauguració de l’exposició i els va exigir que no diguessin res del succeït. Menys encara de les raons que l’havien portat a decidir fer retirar la controvertida -per ella almenys- portada. Gili també va fer trucar diversos responsables de mitjans de comunicació per fer-los la mateixa exigència: res del succeït.

La cònsol va exigir, com a mínim als mitjans de comunicació presents a la inauguració de la mostra, que no diguessin res de l’incident i menys encara parlessin de ‘Charlie Hebdo’

L’Altaveu va ser l’únic que una vegada -pocs minuts- avaluats els fets va comunicar tant als responsables de comunicació del comú que havien elevat l’exigència de silenciar l’incident com a la pròpia Rosa Gili que s’explicaria el succeït. Que en el fons potser hi podia haver algun petit dubte sobre la licitud de la seva decisió, però que en les formes s’havia equivocat de mig a mig i que, a més, era públic i notori allò que havia passat perquè el propi comissari de la mostra ho va anunciar durant la inauguració de l’exposició. Ho va explicar en un acte públic presenciat per diverses persones. Periodistes inclosos, però també responsables institucionals de diversos àmbits. 

Va ser arran de la ferma decisió de l’Altaveu d’explicar el succeït -no es va publicar cap article fins que no es va confirmar que es clausurava l’exposició, perquè durant força més estona del que va durar estrictament la inauguració hi va haver un tens estira-i-arronsa entre les parts concernides- que el comú d’Escaldes va acabar emetent una nota -que ni tan sols portava cap logotip de la corporació ni mantenia el format dels comunicats oficials comunals- en què anunciava la cancel·lació de la mostra al·legant raons de seguretat nacional. Ni un mot sobre ‘Charlie Hebdo’.

Un visitant llegeix el cartell de l’obra absent.

Relacionat

La censura de la censura

Rosa Gili va adoptar unilateralment la decisió al·legant el seu profund coneixement de la cultura francòfila i lamentant la incomprensió de la immensa majoria del seu entorn per la manca de ‘francofonisme’ i després va implicar altres institucions en la seva decisió. Per exemple, va comunicar el fet al director de la policia, Bruno Lasne. “He fet treure una obra d’art per precaució i raons de seguretat.” “Doncs si és per precaució, em sembla bé.” Hauria estat en síntesi o més o menys la conversa. Per passiva, l’oposició demòcrata comunal i el Govern també van acatar la decisió. Ho van fer amb silenci després de ser consultats formalment. 

 

Etiquetes

Comentaris (35)

Trending