La cònsol major, que ha parlat de “moments calents” en què no va poder compartir el seu gest amb la resta de l’equip comunal (del qual no n’espera dissidències), va traslladar al Govern i a la policia la seva decisió, molt vinculada a l’alerta terrorista que es manté a Espanya i a França i a la proximitat de la celebració dels Jocs dels Petits Estats. El cos policial, ha dit la mandatària comunal, va mostrar-li la seva aprovació: “Em donen suport”.
Gili ha admès que no sabia que la mostra incloïa aquesta obra: “Aquestes coses passen. Un cònsol no pot saber tot el que passa en un comú gran com aquest, com suposo que també deu passar en les grans empreses”. “Ho poso dins del marc de les coses que ens passen als éssers humans, que, de vegades, se’ns escapen algunes qüestions”, ha apuntat Gili. I ha lamentat “profundament” la tensió generada amb la decisió presa: “La retirada va generar molt malestar. Desmuntar la mostra a l’últim moment no va ser una situació còmoda ni per al meu equip ni per a les persones de l’exposició”. Però “va passar”.
Gili, que “no sabia massa què és el que em trobaria a l’exposició”, ha explicat el seu relat dels fets d’ahir amb un cert detall: “Una estona abans de les set de la tarda, vaig mirar què és el que havia de dir durant la inauguració i vaig demanar una relació de les obres perquè no les havia vist, ja que el tema es va tractar un dia en què jo no hi era”. En veure que el catàleg d’obres de la mostra incloïa la portada en qüestió de ‘Charli Hebdo’, va decidir reaccionar (censurar) ràpidament.
I aquí, la cònsol ha tret la ‘motxilla francesa’ per fer-se entendre: “Conec molt la cultura francesa. He viscut molts anys a França. Soc professora del sistema francès, encara en excedència avui. Sé una mica el que va passar amb aquesta qüestió [‘Charlie Hebdo’, caricatures de Mahoma] a França”. Aquest ‘background’ desencadena, doncs, la caiguda de l’obra: “Diàleg, sí; censura, sí; debat, sí; però no a qualsevol preu. Vaig preferir censurar que haver d’anar a un funeral”.
En aquest punt, Gili ha recordat els atemptats de la Rambla de Barcelona, el 2017; els atemptats de l’Estació d’Atocha, el 2004; i, amb més èmfasi, ha recuperat la mort, per decapitació, de Samuel Pathy, un professor d’història (d’alumnes de catorze anys) que va parlar de les caricatures de Mahoma a l’aula. “Vist el context internacional, vist que hi ha una alerta de nivell 5 sobre 5 a França i 4 sobre 5 a Espanya”, i amb els atemptats que han tingut llocs els últims anys “aquí a tocar”, la cònsol va tirar pel dret, unilateralment, i va ordenar la ja ‘cèlebre’ retirada. El temor de Gili va acabar amb el tancament definitiu de l’exposició, una segona decisió, la del museu, que la cònsol va “acatar”.
Quant a la preparació de la mostra durant aquests mesos previs (una mostra que va ser aprovada en comissió), Gili ha suposat que les persones del comú que hi van treballar van consensuar amb el museu les obres que s’hi exposarien: “Jo no he fet aquesta investigació, però entenc que sí, que es van pactar. De fet, tinc molt clar que si haguessin sabut que avui estaríem parlant d’això, no haurien acceptat aquesta obra. Això no va bé a ningú. Ni a mi, ni al meu equip polític, ni al meu equip tècnic. La meva va ser una valoració diferent”.
Sobre la suma econòmica que el comú ha destinat al muntatge de la mostra: “És evident que no és culpa del museu tot el que ha passat, però encara no hem entrat a valorar això. Es perdran diners? Sí, però si es perden per preservar la seguretat nacional… Ho assumeixo”. Gili ha reconegut, finalment, que en la polèmica aixecada “tothom no et pot entendre o comprar l’opinió”.
Comentaris (50)