Segons diverses fonts ministerials, cal disposar de més dades per tal que es pugui adoptar la decisió definitiva. Per això, tècnics de diversos departament de l’administració estan avaluant l’impacte que pot arribar a tenir la sostracció dels identificadors i, també, el fet de modificar-los. No està clar si amb els números identificadors en solitari es pot accedir a d’altres serveis o plataformes. Però, en tot cas, cert és que queden al descobert unes dades que segons com es creuïn poden revelar molts detalls per molt que, de forma aïllada, la informació sostreta (nom, cognom, data de naixement…) no és especialment crítica.
Segons que ha pogut copsar l’Altaveu, a nivell social hi ha molt rebombori sobre la qüestió i una elevada desconfiança. Però també cal analitzar l’impacte que suposaria canviar tots els NIAs de tota la població. Cal veure realment què implicaria més enllà de qüestions d’ordre tècnic que, segurament, ara per ara són les més senzilles de resoldre més enllà d’avaluar, en paral·lel, si els nous identificadors han d’anar acompanyats de més capes de seguretat.
La situació viscuda per la CASS no és única en l’entorn europeu quant a la sostracció de dades d’identificació. Ja ha passat amb anterioritat en altres països. A Bulgària, per exemple. I en aquest cas es va optar per expedir nous elements d’identificació. Govern, abans de res, vol tenir tota la informació necessària, que no vol dir que s’hagi d’acabar la investigació interna oberta a la parapública de la Seguretat Social, atès que aquesta investigació hauria d’anar molt més enllà.
Formalment, l’expedició dels NIA depèn de l’Oficina d'Identificació Administrativa (OIA), que és una unitat depenent del ministeri de Justícia i Interior. Com a màxim comandament directe de l’oficina apareix la directora d’Interior, la jurista Sonia Pérez Corchero.









Comentaris (15)