Els esportistes professionals podran tenir una segona feina de fins a 12 hores setmanals

El Govern amplia a aquest col·lectiu la flexibilització laboral aprovada a l’octubre, arran de peticions d’esportistes per treballar en altres sectors, i també adapta el reglament de nacionalitat a l’exigència del B1 de català

Un partit de la Lliga Multisegur.
Un partit de la Lliga Multisegur. FAF

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

Els esportistes professionals estrangers que disposin d’una autorització de residència i treball o de treball fronterer podran compaginar la seva activitat esportiva amb una segona feina de fins a dotze hores setmanals. El consell de ministres ha aprovat aquest dimecres una modificació del reglament de quota general d’immigració que posa fi a la prohibició d’exercir una altra activitat laboral per a aquest col·lectiu. La mesura estén als esportistes la flexibilització introduïda el passat mes d’octubre per als titulars d’autoritzacions de quota general i respon a peticions rebudes per facilitar la compatibilitat entre diferents ocupacions.

En aquest sentit, el ministre portaveu, Guillem Casal, ha volgut aclarir que, evidentment, “no cal focalitzar aquestes peticions” en els dos grans clubs professionals del país, l’FC Andorra i el MoraBanc. La necessitat s’ha detectat entre altres esportistes, especialment de la lliga nacional de futbol. De fet, ha posat com a exemple les demandes traslladades per associacions de mares i pares d’alumnes, que voldrien comptar amb esportistes professionals per desenvolupar tasques de suport durant les hores de pati o de menjador escolar. Casal ha detallat que alguns d’aquests esportistes “volien col·laborar o treballar amb algunes associacions de mares i pares”, una possibilitat que fins ara no permetia la seva autorització d’immigració.

Com s’ha dit, els esportistes podran dedicar un màxim de dotze hores setmanals a aquesta segona ocupació, tot i que la jornada conjunta no podrà superar les 52 hores. També hauran de respectar els requisits salarials específics de la quota d’esportistes i els períodes de descans establerts per la legislació laboral. Casal ha advertit que, si se superen aquests límits, el Servei d’Immigració denegarà la renovació de les autoritzacions.

EL B1 DE CATALÀ PER OBTENIR LA NACIONALITAT

D’altra banda, també s’ha aprovat un nou reglament per valorar la integració de les persones que sol·liciten la nacionalitat andorrana. El text adapta el procediment a la reforma de la llei de nacionalitat aprovada el maig passat, que ja va establir l’obligació d’acreditar un nivell B1 de català per als sol·licitants de menys de 70 anys. Igualment, el portaveu de Govern ha recordat que aquest requisit es va incorporar durant el tràmit parlamentari i que el Govern ha desenvolupat ara el reglament que li havia encomanat el Consell General.

Les persones de menys de 70 anys hauran de presentar un diploma oficial del Govern o una titulació equivalent reconeguda per acreditar el nivell B1

Així, les persones de menys de 70 anys hauran de presentar un diploma oficial del Govern o una titulació equivalent reconeguda per acreditar el nivell B1 en el moment de sol·licitar la nacionalitat. En canvi, les persones de 70 anys o més no estaran obligades a aportar aquest certificat i podran demostrar un coneixement suficient de català mitjançant el curs de formació o l’entrevista davant la Comissió de la Nacionalitat.

El ministre ha insistit que es mantenen les dues vies per acreditar la integració. D’una banda, superar una prova oral sobre la història, la geografia, les institucions i la participació en la societat andorrana, d’altra, seguir el curs del Centre de Formació al Llarg de la Vida. Aquestes opcions, però, no substitueixen el diploma B1 per als menors de 70 anys. Amb tot,  l’aplicació del nou reglament, entrarà en vigor un cop es publiqui al BOPA. 

Etiquetes

Comentaris

Trending