La llei de la llengua pròpia i oficial ja ha iniciat el seu tràmit parlamentar, amb la publicació del text al Butlletí Oficial del Consell General. En total, 48 articles, dues disposicions addicionals, tres de transitòries, una derogatòria -es deixa sense efecte el text vigent, del 2000- i quatre de finals. I, justament, és en una d’aquestes on es desgrana l’aspecte que més polseguera ha aixecat les darreres setmanes.
Al llarg de tots els articles es deixa clar que una de les claus és garantir un dret clau, fixat a l’article 3: “tothom té dret a ser atès en català en les seves relacions orals i escrites, presencials o telemàtiques” amb administracions, serveis sanitaris i socials, professionals liberals i, també, empreses i comerços amb seu al Principat. I que els treballadors que estan davant el públic han de conèixer l’idioma, poder mantenir una conversa i iniciar-les en aquesta llengua.
I des de Govern s’entén que per aconseguir aquest objectiu, cal demanar que les persones que s’han instal·lat al país ho hagin d’acreditar a l’hora de demanar la renovació de l’autorització de residència. Per això, s’afegeix la disposició final primera, que modifica diferents articles de la Llei d’Immigració. Essencialment, es crea un 54 bis on s’estableix que “en cas que el reglament de quota corresponent estableixi l’obligació de seguir una formació de llengua catalana, el servei d’Immigració denega la primera renovació d’una autorització d’immigració si la persona titular no acredita haver-la seguit”. És a dir, serà el reglament de cada quota on s’especifiqui si caldrà o no sotmetre’s a aquesta obligació.
El text, però, també obre la porta a una certa flexibilitat d’aquesta obligatorietat: “En cas que la persona titular acrediti que no ha pogut seguir la formació de llengua catalana per motius justificats, el servei d’Immigració pot atorgar la primera renovació”. Caldrà veure com es regulen els supòsits que es consideren “justificats”. El que sí que es deixa clar és que per a la segona renovació del permís de residència no hi haurà cap excepció.
Com s’ha dit, i es remarca en vàries ocasions a la memòria de la llei, es vol que el català guanyi en presència en l’atenció al públic. “Cal evitar el risc que quedi com una llengua reservada als usos oficials però sense vitalitat en el món real”, apunten des de Govern. I s’alerta que, en els darrers anys “el dret de ser atès en català al país es va perdent perillosament. Andorra”. I, per això, s’entén que cal “tenir una estratègia forta si no vol quedar diluïda com un enclavament comercial i turístic però sense identitat”.
Per això, al llarg del text es deixen clares les obligacions que tindran els treballadors de cara al públic, sigui a establiments turístics, comercials o de restauració. En l’article 18 es posa negre sobre blanc que “han de garantir que el personal que treballa directament de cara al públic entén el català i és capaç de mantenir una conversa pròpia de la seva professió en aquesta llengua”. I que “en tot cas, han de saludar i començar les converses” en l’idioma oficial.
Justament, per garantir que es podrà complir aquesta exigència, Govern preveu reforçar el departament de Política Lingüística amb quatre professors. Una mesura que tindrà un cost, s’apunta, de 134.000 euros anuals. Seria, s’assegura, l’única despesa afegida necessària per a l’aplicació del projecte de llei un cop estigui en vigor, l’endemà de la seva publicació definitiva al BOPA.
El text també remarca l’obligatorietat que tots els noms comercials i les comunicacions que facin les empreses, com ara cartells, publicitat o altres, haurà de fer-se en la llengua oficial. Fins i tot, les telemàtiques. S’estableix un règim sancionador, amb infraccions lleus, greus (aquí entra el fet de no adreçar-se en català en l’atenció al públic) i molt greus -aquests darrers la reincidència de les anteriors-. Els càstigs aniran fins a 1.200 euros en el primer cas, de 1.201 a 6.000, en el segon, i fins a 60.000 en el tercer. I s’apunta, en l’article 44, que “en el cas d’infraccions comeses en l’exercici d’una activitat comercial, industrial o de serveis, n’és responsable la persona física o jurídica que figura com a titular al Registre de Comerç”.
Un cop entrada la llei a tràmit, s’obre ara el període perquè els grups parlamentaris facin les esmenes que considerin oportunes. Aquest, si no hi ha pròrrogues –que probablement les haurà-, acaba el 17 d’octubre.
Comentaris (12)