És a dir, la targeta verda. Ni residents passius, ni fronterers, ni altres tipus de permisos com les que habitualment tenen ‘youtubers’ o esportistes. Aquests queden lliures ‘de culpa’. Això sí, no es descarta que, en funció de com vagi la implementació d’aquesta primera fase que s’ha d’acabar de concretar per la via reglamentària, l’exigència pugui ser major. Ara bé, segons la ministra de Cultura, Mònica Bonell, “ningú per raó de llengua haurà de deixar de viure a Andorra”. Però sí que es vol que “les persones que treballen de cara al públic” puguin dirigir-se amb un català bàsic. Almenys d’entrada. “Un dels objectius de la llei és que en el sector del comerç, dels serveis, de l’hostaleria”, hi hagi un increment de l’ús del català. La majoria de queixes que rep el departament de Política Lingüística per el mal ús de la llengua oficial es dona en aquests serveis, ha indicat la ministra.
El neguit al tomb de les noves exigències ha generat un efecte crida: “Hem tingut una demanda molt alta d’inscripcions dels cursos de català: més de 700 persones en espera”
Bonell ha exposat les línies mestres d’un projecte de llei que, ha recordat, encara pot ser modificat durant el tràmit parlamentari. I que no es preveu implementar en tota la seva extensió, és a dir, amb el reglament que l’ha de desplegar ja redactat, anant bé fins d’aquí un any, el setembre del 2024. Això no obstant, l’anunci que s’estava elaborant aquesta llei i que hi haurà una exigència mínima de català per obtenir el permís de residència al país ha generat “un efecte crida” i “hem tingut una demanda molt alta d’inscripcions dels cursos de català: més de 700 persones en espera”. I això té elements positius, molts, i algun de negatius.
I és que en certa manera, ha vingut a justificar Bonell, si no s’exigeix un català mínim a tothom és perquè no hi ha prou mitjans per garantir les formacions que s’hauran d’oferir. Qui no pugui acreditar un nivell mínim de català, segurament a través d’una entrevista o en virtut d’uns estudis reconeguts, haurà de fer una formació de 30 hores durant el primer any posterior a l’obtenció de la renovació de l’autorització. Per posar-ho en context, Bonell ha explicat que el 2024 haurien de renovar el seu permís de sojorn i treball 3.000 persones.
Malgrat que es considera que un miler de persones, de les que hauran de renovar l’autorització, podran acreditar un nivell lleugerament inferior a l’A1, que és poc més que dir -que ni tan sols escriure, dir- quatre paraules en català, les bàsiques, la nova normativa obligarà a contractar quatre professors de català més. Si s’hagués d’exigir a tothom el nivell mínim de català, els 3.000 permisos passarien a ser 6.000. Inabastable per a l’administració, ha vingut a dir Bonell, que ha deixat clar també que “hi ha autoritzacions per a les quals no s’entendria” exigir el català.
Bonell manté que per exigir un mínim de català a tots els residents caldrien molts més mitjans i en alguns casos no seria lògic. L’any que ve han de renovar el permís de sojorn i treball 3.000 persones i s’hauran de contractar quatre professors per poder fer les formacions necessàries
I no, no es referia la ministra als ‘youtubers’, que quedaran exempts de la mesura igual com els treballadors temporers. La titular de Cultura manté que no s’entendria, per exemple, exigir el català a una persona que hagi obtingut una residència passiva per “ingressar-se en un centre geriàtric”. En canvi, si aquesta persona en el seu entorn sent parlar català, potser socialitzant… “Utilitzem la nostra llengua, la nostra pròpia llengua, donem sentit a l’ús social tan reclamat”, ha apuntat Bonell.
La ministra, que ha esquivat les crítiques amb bona cara i to optimista, ha afirmat que “hem de ser positius, el pas que fem és important”, i ha demanat que el fet que s’exigeixi o no un mínim de català no vagi “en detriment del conjunt del projecte de llei” que s’encomana a un reglament que deixa la porta oberta a demanar més o menys més enllà que, ha insistit en un parell d’ocasions, en el tràmit parlamentari els grups podran introduir el text i fer-lo més o menys exigent. I és que el que planteja ara el Govern “no vol dir que en un futur” es pugui canviar.
Mònica Bonell ha fet una crida a la “corresponsabilitat”, ha explicat que ja hi ha setanta empreses que col·laboren amb el departament de Política Lingüística i ha explicat que s’està elaborant una mena de paquet de benvinguda per als treballadors temporers perquè malgrat que no tindran ells tampoc l’obligació d’haver de saber ni el mínim de català, puguin tenir un coneixement més aprofundit de la realitat. De l’entorn on residiran i treballaran durant un temps. I, també, del públic al qual majoritàriament es dirigiran.
NOUS ORGANISMES
El projecte de llei té el repte de substituir una normativa que estava a punt d’arribar al quart de segle sense haver sofert massa modificacions. El nou text aprovat aquest dimecres pel consell de ministres i que la setmana vinent hauria d’entrar a tràmit parlamentari -Bonell inicia divendres una roda de contactes per exposar el text acordat- preveu, per exemple també, la creació de dos nous organismes encarregats de la política lingüística: la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació, que tindrà un caràcter administratiu i sectorial; i el Consell Nacional per la Llengua, amb un caràcter polític i social. A més, el text també proposa la participació del Consell General, el Govern i els comuns, amb una administració tècnica del departament de Política Lingüística.
El projecte legislatiu també fa al·lusió a l’ús del català en l’administració de Justícia i en la resolució alternativa de conflictes, establint l’ús de traductors i intèrprets per a les persones que intervenen en un procediment i no entenen el català; fa referència a l’ús de la llengua de signes catalana, perquè les administracions tinguin en compte aquesta realitat i es garanteixi el dret de les persones amb discapacitat; i fa un pas endavant en la modernització del llenguatge administratiu i de les comunicacions públiques, també les telemàtiques.
Evidentment el text aprovat també actualitza les sancions per incompliment de la normativa lingüística “amb racionalitat i objectivitat” i per agilitzar i facilitar el procés d’inspecció, es proposa que els òrgans competents per instruir els expedients sancionadors siguin els d’inspecció competent en l’àmbit sectorial en el qual s’hagi comès la infracció, sempre amb coordinació amb el departament de Política Lingüística. És a dir, que si és un comerç el que han infringit la normativa, sigui un inspector de comerç el que instrueixi el pertinent expedient sancionador.
“ÉS IMPENSABLE” QUE EL CASTELLÀ PUGUI ESDEVENIR OFICIAL A ANDORRA
La ministra de Cultura i Esports, Mònica Bonell, assegura que “és impensable” que el castellà pugui esdevenir llengua oficial del Principat. Bonell ho ha dit en el marc de la presentació dels principals detalls de la nova llei del català. I en aquest marc, a Bonell, com a representant del Govern, se li ha demanat si l’executiu es pot plantejar mai, com algunes veus apunten des d’Espanya, que el castellà passi a ser cooficial. La ministra ha respost amb un contundent: “És impensable.” Per passar a recordar després que l’article 2 de la Constitució defineix el català com l’única llengua oficial del Principat. Per tant, “és impensable que aquesta proposta pugui prosperar”, ha reiterat.
Comentaris (54)