La titular de Cultura, acompanyada del director de Política Lingüística, Joan Sans, ha comparegut davant la comissió legislativa d’Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esports del Consell General, i ha desgranat els principals eixos de la normativa que, si tot surt com està previst, es vol entrar a tràmit parlamentari aquesta setmana. A partir d’aquí, tot quedarà en mans dels parlamentaris. Al llarg de la seva intervenció, la ministra ha defensat tant la necessitat de la llei com, sobretot, el fet que l’obligatorietat d’acreditar un nivell mínim de l’idioma oficial quedi restringida, per ara, als titulars d’una autorització de sojorn i treball. Bàsicament, assalariats. I, especialment, aquells que estan de cara al públic, a qui es demanarà que sempre saludin en català i que tinguin un coneixement mínim.
Això, però, no serà immediat. Ni tan sols quan la llei s’aprovi. El text fixa l’entrada en vigor l’endemà de la seva publicació al BOPA, però la forma d’acreditar que es domina un nivell bàsic de català caldrà establir-la via reglament. I es dona un termini de sis mesos per tenir-lo enllestit. Per tant, fins llavors, les autoritzacions s’aniran renovant sense haver de complir aquest requisit. No seria fins, com a mínim, la tardor del 2024, quan es tindria aquesta normativa tancada i, per tant, començarien els controls i els cursos específics.
Bonell ha explicat que, al llarg de l’any vinent, són unes 3.000 les persones que han de renovar la residència. Tot i això, s’entén que les que realment necessitarien fer el curs de 30 hores que es prepara serien moltes menys. Entre 1.500 i 2.000. La resta, es calcula, podran demostrar un coneixement suficient de l’idioma sense cap formació. I, per això, s’estima que amb quatre incorporacions com a professors hi haurà prou per assumir el volum de feina a Política Lingüística.
Al llarg de la seva exposició, la ministra i Sans han volgut aclarir que la llei va molt més enllà d’aquesta obligatorietat. També es mantindrà l’exigència a les empreses de fer servir el català. I al sector públic, també. Per exemple, els comuns hauran d’elaborar plans d’actuació interns sobre el seu ús, tasca per a la qual disposaran d’un any. A banda, es crearan dos organismes on hi haurà participació tant de Govern com d’altres institucions i de la societat civil: la Junta de Coordinació sobre la Llengua i la Formació i el Consell Nacionals per la Llengua.
Bonell ha insistit que la voluntat no és sancionar, però també ha insinuat que, ara, si cal, aniran més enllà del que s’ha anat fins ara. És a dir, qui no compleixi i insisteixi a no fer cas de les peticions que es facin des del Govern s’arrisca a càstigs. “Poden anar des d’una amonestació escrita a 60.000 euros de multa”, ha avançat la titular de Cultura. En aquest darrer cas, ha apuntat que s’aplicarien en casos, es confia, excepcionals, on a més de la gravetat de l’incompliment i hi conflueixi “reincidència” i desobediència continuada.
Un altre punt que s’ha volgut destacar és una novetat que porta la llei. Negre sobre blanc es posa que les empreses que tinguin seu a Andorra hauran de fer servir la llengua oficial -a banda de qualsevol altra que vulguin- en les seves comunicacions telemàtiques. I en això s’inclou missatges a xarxes però també les pàgines webs. Fins ara, “si ens arribaven queixes per no emprar català en xarxes o webs, es feien cartes, però això havia de quedar recollit en una llei”.
Pel que fa a les intervencions dels consellers generals, des de Concòrdia han volgut inquirir específicament en els recursos humans necessaris per implementar la nova legislació i, també, pels centres d’autoaprenentatge. En aquest sentit, s’ha revelat que el comú de Sant Julià ha mostrat interès a poder crear-ne un a la parròquia,
Comentaris (31)