- Els fets van passar el 7 de març del 2013, quan la dona, irlandesa de vacances al Principat, va patir un accident mentre practicava l’esquí a l’estació massanenca
- L’accidentada va ser atesa a la Clínica de Traumatologia de l’Esport i, suposadament per falta de mitjans, es va confondre una fractura de tíbia amb un esquinç al genoll
- La sala civil del Tribunal Superior, tres anys i mig després d’iniciar-se el plet, estima que s’ha de compensar la dona amb 2.100 euros per l’angoixa generada per tot plegat
La sala civil del Tribunal Superior de Justícia ha condemnat un metge que el 2013 treballava a la Clínica de Traumatologia de l’Esport, al peu de l’estació d’esquí d’Arinsal, a indemnitzar 2.100 euros a una turista irlandesa que es va lesionar en una caiguda mentre esquiava i a qui no la va diagnosticar correctament. El metge va considerar que la dona patia un esquinç al genoll esquerre quan en realitat va patir una fractura de la tíbia.
Els fets es remunten al 7 de març del 2013 quan la demandant va patir un accident d’esquí a les pistes d’Arinsal. Se la va traslladar a la clínica que hi ha a l’estació i, allí, i després de fer-li una radiografia, el metge ara condemnat va diagnosticar-li l’esmentat esquinç i li va prescriure des de la immobilització de l’articulació amb una bena tova a un seguit d’antiinflamatoris i analgèsics. La dona, a més, va entendre que el metge li deia que si li feia més mal hauria d’acudir a un especialista al seu país d’origen.
El cert és que en no haver-li diagnosticat correctament la lesió -que hauria requerit que se li enguixés la cama- el dolor va anar en augment i la turista va decidir finalitzar de forma precipitada la seva estada al Principat i retornar a Irlanda, on es va fer visitar i se li va fer el preceptiu diagnòstic correcte. El doctor que la va atendre a Arinsal va enviar a la dona, un mes després dels fets, una carta demanant-li disculpes i excusant-se per la seva actuació.
Entre el febrer i el maig del 2014, la turista irlandesa va posar en marxa la reclamació judicial per danys soferts. I per diversos conceptes exigia una compensació propera a 4.000 euros. El 23 de maig d’aquest any, tres anys després que comencés el plet, la Batllia va desestimar les pretensions de la dona, que va recórrer davant la sala civil del Tribunal Superior que ara s’ha pronunciat acceptant parcialment l’argumentació de la dona.
El metge va lamentar al seu dia el seu diagnòstic i va assegurar que que si hagués disposat de més mitjans tecnològics hauria encertat en la seva anàlisi. De fet,
quan va poder ampliar la radiografia que inicialment va fer, el propi doctor hauria vist que no havia encertat. No obstant això, assegurava que la seva actuació no es podia equiparar a una mala praxi i també alertava que en cap cas es va dir a la dona que caldria que es visités fora del Principat.
De fet, posen de relleu fins i tot pèrits que van intervenir en l’afer,
molt probablement el fet d’haver acudit al centre hospitalari de Meritxell i que allí se li hagués fet una nova exploració amb els mitjans de què disposa, segurament hauria fet revertir la situació. Però aquest no va ser el cas. No obstant això, la sala que ha enjudiciat la qüestió també conclou que si hagués anat “a un hospital a Andorra vist que el dolor que patia havia augmentat, presumiblement se li hauria detectat la fractura que patia i se li hauria donat el tractament adequat”.
El tribunal conclou que
“el cert és que l’error del defenent (o sia, el metge) va propiciar aquest risc i, per tant, l’angoixa de l’agent en conèixer que l’havia sofert i, per tant, cal estimar la demanda de la senyora de què se l’indemnitzi pels danys morals que va patir, valorant-los prudencialment en la suma de 1.000 euros”. També exposa en la seva sentència la sala, que si li haguessin donat “el tractament adequat, el dolor hauria disminuït, però que
el fet de no rebre el tractament correcte en la seva visita al centre d’Arinsal, sibjectant exclusivament el genoll amb una bena tova, li va produir un dolor i una angoixa com a mínim durant un o dos dies que comporta que s’hagi de condemnar al defenent a abonar a l’agent la suma d’altres 1.000 euros”.
Els cent euros restants als quals es condemna el doctor a satisfer a la turista corresponen al cost de la visita que la dona es va fer a Irlanda. Una visita mèdica que “no hauria tingut lloc si se li hagués diagnosticat correctament la seva lesió al Principat”. Els 2.100 euros que s’imposen de compensació han de ser incrementats amb els interessos que es generin des de la data de la resolució ferma -el 30 de novembre passat- i fins al total abonament de la quantia esmentada.
Comentaris