Com que els laments van ser reiterats i provenien de més d’una de les persones assistides, en comprovar a més que totes estaven ‘tutelades’ per la mateixa treballadora social, es va encendre el llum vermell i es va iniciar una anàlisi interna a nivell d’Afers Socials que ben aviat es va traslladar als organismes jurisdiccionals -a la fiscalia inicialment- perquè acabessin de corroborar la situació. Justament, la detenció de la dona, que segons les fonts s’hauria fet en una parròquia diferent a la que prestava servei, es va dur a terme per ordre judicial i la van dur agents de paisà de l’àrea de patrimoni de la policia.
L'empleada pública entregava una part de l'ajut assignat i l'altra se l'embutxacava, tot falsificant posteriorment el rebut
La dona va ser acusada d’un delicte contra el patrimoni, un altre contra la funció pública i un tercer contra el tràfic jurídic. Segons algunes de les fonts consultades, la treballadora social només lliurava als beneficiaris de les prestacions una part dels diners que se’ls havia adjudicat. Com que aparentment, i en casos concrets, disposava de metàl·lic, una altra part de la prestació se l’embutxacava ella. Les fonts consultades no han pogut concretar quina quantitat hauria aconseguit sostreure en el temps que va dur a terme la pràctica fraudulenta.
El que sí que és clar, i d’aquí el delicte relatiu al tràfic jurídic, és que falsificava els rebuts. Suposadament, ella mateixa elaborava el document de recepció fent-se passar pel beneficiari i, per tant, acreditant haver rebut la totalitat de la prestació atorgada, quan la investigació hauria demostrat que no era així. Els rebuts eren manuscrits. En aquest sentit, algunes fonts han lamentat que els mecanismes de control de l’administració no siguin prou àgils com per no enxampar abans situacions com aquesta. Els detalls exactes del procediment judicial dut a terme fins ara no han transcendit. El cas s’ha portat amb la màxima discreció per la sensibilitat de la matèria.
Comentaris (15)