Condemna ‘simbòlica’ per tancar l’escàndol de les contrasenyes de l’’andorra.ad’ onze anys després

• El Tribunal de Corts absol de dos dels tres delictes pels quals la fiscalia acusava Jaume Cabot i només el condemna a un any de presó condicional per intercepció de telecomunicacions afectant tercers
• El ministeri públic, que demanava quatre anys de reclusió i molt probablement recorrerà la sentència, reclamava també quantioses indemnitzacions sobre les quals els magistrats no es pronuncien
• Els fets van esclatar l’octubre del 2006 després que qui després acabaria processat denunciés davant l’Agència de protecció de dades haver localitzat a la xarxa un fitxer amb els mots clau d’onze mil correus electrònics

Onze anys després que esclatés l’escàndol de la suposada filtració de les contrasenyes de més d’onze mil correus electrònics del domini ‘andorra.ad’, la sentència contra l’únic acusat pels fets i que al seu dia va ser qui va denunciar que els mots clau corrien lliurement per la xarxa és poc menys que simbòlica. Dels tres delictes pels quals la fiscalia acusava Jaume Cabot, el Tribunal de Corts l’absol de dos. I només el condemna per un i encara pels pèls. Dels quatre anys de presó que pretenia el ministeri públic, només se li’n imposa un. I condicional. A més, la fiscalia reclamava que Cabot afrontés el pagament de diverses indemnitzacions. El tribunal, en una sentència dictada aquest divendres després de diversos ajornaments i nou mesos després del judici, ni tan sols es pronuncia en relació amb la responsabilitat civil. La fiscalia, després d’una llarguíssima i accidentada instrucció, amb dilacions promogudes en molts casos per la defensa del processat, acusava Cabot d’haver creat un fitxer clandestí, d’haver creat un document inveraç i d’intercepció de telecomunicacions amb vulneració de la intimitat de tercers. El Tribunal de Corts absol Cabot dels dos primers delictes i només el condemna pel tercer. I és que com es va veure durant la vista oral, tot plegat era una cosa d’allò més estrafolària però no hi havia proves concloents de res. En tot cas, indicis. A més, pel mig apareixia una altra persona, treballador del Servei de Telecomunicacions d’Andorra (STA) com a mínim en el moment dels fets, que mai no es va investigar degudament i l’ordinador del qual, al seu moment, va patir una avaria que el va deixar inservible. Després de l’enrenou generat pel cas, que va transcendir l’octubre del 2006 una vegada el propi Jaume Cabot va haver denunciat la troballa -a través del programa informàtic d’intercanvi d’arxius eMule- d’un document suposadament penjat a la xarxa que contenia les contrasenyes de tots els correus electrònics que llavors estaven a l’aixopluc del domini ‘andorra.ad’, l’avui Andorra Telecom, llavors STA, i el ministeri d’Ordenament Territorial que llavors tutelava el servei, va veure’s sumit en una crisi important. Va acabar suposant la destitució del director general d’STA, Xavier Palacios; va obligar a incorporar noves mesures de seguretat a la parapública i es van haver d’encomanar estudis i auditories molt costoses tècnicament i quantioses econòmicament. La sentència s’ha fet esperar molt, probablement, perquè la decisió final té un component que va més enllà del criteri estrictament jurídic. Aquest divendres, l’advocat que defensa els interessos de Cabot, Emili Campos, ha assegurat després de la notificació de la part dispositiva de la resolució, que “la sentència no és dolenta”. Però que cal estudiar-la a fons abans de decidir si hi presenten un recurs en contra. Jaume Cabot no ha estat tant prudent i ha donat per fet que recorreran. Molt probablement el ministeri públic també presentarà recurs. Però per motius ben diferents.