Clam rotund dels advocats contra l'intent del Govern de legalitzar les punxades telefòniques 'a l'engròs'

Comentaris

Els advocats han posat el crit al cel contra la pretensió del Govern de permetre intercepcions de les comunicacions a l’engròs. La junta del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra ha denunciat que la reforma del Codi de procediment penal impulsada mig d’amagatotis per l’executiu -i la responsabilitat de la qual va passar ahir el ministre Jordi Cinca a la Batllia i la fiscalia- “vulnera principis i drets essencials d’un Estat democràtic”. Els professionals del dret, als qual afecta per partida doble la mesura, han anunciat que en cas que s’aprovin els canvis durà a terme “totes les accions per a la seva denúncia i impugnació que es trobin al nostre abast tant en l’àmbit nacional com internacional”.

En un comunicat fet públic per diversos canals, el col·lectiu que agrupa els advocats del país ha expressat una enèrgica repulsa per la disposició inclosa en el projecte de llei de modificació del Codi penal que aprofita per introduir, per la porta del darrere, canvis en la forma d’obtenir algunes proves clau en els procediments judicials. Ja sia permeten que es puguin fer escoltes telefòniques (o intervenir qualsevol comunicació) davant de qualsevol delicte, encara que sia menor; ja sia permeten a la Batllia, i també a la fiscalia, poder exigir informació i documentació a les persones sotmeses a secret professional amb un simple requeriment i sense haver de motivar absolutament res.

“Les ingerències a la intimitat de les persones que planteja la modificació legal que es troba en tràmit parlamentari ens semblen injustificables”, pregona el comunicat, que en la mateixa línia afegeix que “és difícilment justificable que la ingerència en la intimitat s’hagi de produir per la investigació sobre delictes menors”. Recorden els advocats, que lamenten que un canvi d’aquesta transcendència no s’hagués comentat abans amb un col·lectiu tan afectat per la mesura com el seu, que qualsevol mesura d’aquest tipus (intercepció de comunicacions, exigència d’informació) “ha de ser tractada de forma molt curosa, sota control judicial, de forma motivada, i considerant sempre el principi de proporcionalitat entre la ingerència i la seva finalitat”.

Els juristes recorden, també, que el dret a la defensa és fonamental, i que amb la modificació plantejada aquest dret quedaria “buit de contingut si qualsevol jutge pot obtenir aquesta informació sota custòdia i secret de l’advocat, sense necessitat de motivació, per simple requeriment, i en qualsevol cas o supòsit”. En el mateix comunicat es diu també i sense embuts que la reforma plantejada suposa un menysteniment rotund de drets fonamentals.

Colar el gol

La vulneració de drets que intentava (o intenta) legalitzar la modificació és flagrant, rotunda i molt greu. I no és la primera vegada que s’intenta fer canvis poc justificats i, en alguns casos, injustificables, introduint-los en projectes de llei que, almenys d’entrada, posen el focus en altres qüestions. Justament, aprofitant la ‘distracció’ es mira de col·locar altres temes, que interessen tant o més al poder executiu que l’objecte suposadament principal. L’excusa que va ser la Batllia i la fiscalia els que van demanar els canvis és, efectivament, una excusa. L’executiu és un poder independent que ha de posar els filtres adequats abans de saber que pot articular o no. També és greu que el ministeri públic i l’òrgan judicial, que han de garantir, entre altres, però també, drets fonamentals com el de la intimitat, siguin els primers en voler que es legisli per poder-los violar. 

Ha de saber la fiscalia i la Batllia quins són els criteris, la línia jurisprudencial, emprada pel Tribunal Europeu dels Drets Humans, i que es mou, justament, en el marc de taxar com més millor els delictes davant els quals es pot fer una intromissió tan greu en la intimitat com representa interceptar unes comunicacions. Ben al contrari, la modificació que pretén el Govern obre la porta a ‘punxar’ un telèfon pràcticament en qualsevol cas (les contravencions penals en queden fora).

Per ara, i per molt que es digui, només l’oposició s’ha manifestat sense embuts a l’hora de dir que es presentaran esmenes per tal de rebaixar el to de la modificació plantejada o, fins i tot, per suprimir-la. Ni el ministre de Finances, Jordi Cinca, com a portaveu del Govern, ni el conseller demòcrata Carles Jordana, advocat de professió i que ahir es va referir públicament sobre la qüestió, no s’han pronunciat obertament sobre la necessitat de deixar sense efecte les mesures que es pretenien introduir per via d’una modificació, inicialment, del Codi penal i escudant-se en exigències, per exemple, del Moneyval.

Comentaris

Trending