El detingut hauria reconegut a la Batllia que, efectivament, tenia l’home que la setmana que ve s’haurà de sotmetre a una intervenció quirúrgica a Barcelona treballant amb ell sense paper i sense cobertura sanitària. I que la situació, segons el masover, feia una mica més de mitja dotzena d’anys que durava. Del que explica l’empleador al que afirma l’empleat, en moltes de les altres coses hi va un bon tros. Fins al punt que les acusacions recíproques que es llancen en tertúlies de bar, literalment, són d’allò més agres. I això que van estar pràcticament set anys pràcticament convivint en la mateixa finca, en la masoveria, per dir-ho d’alguna manera, dels terrenys que conreen.
L’home arrestat dimecres passat ha estat objecte d’un judici ràpid: dos mesos d’arrest nocturn condicional després de reconèixer haver tingut durant mitja dotzena d’anys el treballador irregular
La Batllia hauria fet un judici ràpid a l’home i l’hauria condemnat per un delicte menor ‘simple’ d’abús laboral. La condemna penal principal són dos mesos d’arrest nocturn condicional. El tipus penal hauria de portar una inhabilitació. Però les fonts consultades no aclarit si aquesta pena també es va incloure en la decisió judicial (la fiscalia demanava tres mesos d’arrest). Acceptada la condemna, la via penal resta tancada. Amb un detall no pas menor: la responsabilitat civil. És aquí on la víctima, en Julio, que tot i les dificultats que a voltes té per fer-se entendre -bàsicament per l’atabalament que porta a sobre i un portuguès tancat tancat- no sol posar pegues per parlar (la seva versió, és clar) hi pot posar ara mateix cullerada.
En fase d’execució de sentència, com es diu tècnicament, s’haurà de decidir quina és la indemnització que li pertoca a la víctima de l’abús laboral: vacances no pagades, salaris eventualment indeguts, indemnitzacions pels danys morals… El masover també s’haurà de fer càrrec de les despeses mèdiques… I a banda d’aquesta via, la via penal (la dona del masover també va haver de declarar davant la policia però no pas en règim de detenció i va quedar en llibertat només acabar de testimoniar, i ara per ara no tindria cap altre ‘incident’ obert), el que sí que resta oberta és la multa que li exigeixi la CASS pels incompliments i, especialment, l’expedient laboral que té en curs el departament de Treball.
Queda pendent quantificar la responsabilitat civil -vacances impagades, danys morals, despeses sanitàries- i la resolució de l’expedient laboral més les sancions que fixi la CASS
És en aquest marc que els inspectors hauran d’avaluar l’abast de les irregularitats suposadament comeses amb aquest home que feia més de dotze anys que treballava a la finca i d’analitzar si hi ha alguna altra situació anòmala protagonitzada pel matrimoni de masovers, que cotitzen en el règim de treballadors per compte propi. La víctima d’aquest cas que va treure a la llum pública l’Altaveu assegura que un familiar de la mateixa masovera hauria estat treballant en una fruiteria que la dona regentava al carrer Doctor Palau de Sant Julià també de manera totalment il·legal.
És una de les denúncies que fa en Julio. Formalment, i això ho asseguren fonts de l’entorn del masover, fins que no es va obrir l’expedient laboral -que va portar a la causa judicial- derivada de l’accident de treball del novembre, el masover en qüestió no tenia cap sanció prèvia de cap tipus i, per contra, sí que havia declarat degudament altres empleats que havien treballat pel seu compte. Que aquesta és una altra cosa: els propietaris de la finca no tenen cap responsabilitat legal sobre el cas. De fet, consultats per l’Altaveu, no volen dir-hi res. Un contracte lliga propietari de les terres i masover i trasllada a aquest darrer tota la responsabilitat derivada de la gestió de la terra, inclosa la relacionada amb la contractació del personal.
La propietat de la finca i el masover tenien un contracte signat pel qual a aquest darrer se li trasllada qualsevol responsabilitat derivada de la gestió de les terres, inclosa la relativa al personal
El masover ja va reconèixer en seu judicial no haver tingut mai regularitzat el seu treballador. Ara, va assegurar que li pagava un sou -fet que en Julio no nega, al contrari, coincideix amb el seu empleador que en èpoques que la collita era excepcionalment millor d’allò que s’esperava li abonava un sobresou que de vegades era prou quantiós-, un sou en negre, i que “feia un descans intersetmanal” que les fonts consultades no han aclarit més, no han precisat millor. Ah, també va assegurar el masover que ell tenia intenció de donar d’alta el treballador, però que no li va fer arribar mai un document que li va demanar i la situació “es va anar allargant i allargant”.
Això darrer és contradit, en aquest cas, per l’entorn del Julio. Com correspon a qualsevol treballador estranger que vol obtenir la regularització del permís de sojorn i treball al Principat, entre altres coses calia que acredités la seva bona conducta penal amb un certificat. Aquest document que el masover assegura que l’empleat no li va voler portar mai, data del 2007 i figura en la causa perquè el va aportar la pròpia víctima, que hauria explicat que el seu empleador no li va voler agafar mai perquè deia que no hi havia mai la quota disponible per poder regularitzar la situació. I així van passar els anys. Molts anys en què Julio era com un membre més de la família que no tenia de manera efectiva i afectiva i que ara, arran de l’accident laboral, parcialment ha recuperat.
L’empleador hauria ‘acusat’ l’empleat de no facilitar-li la documentació necessària per poder-lo regularitzar, malgrat que les diligències fetes evidenciarien que això no va anar així
Certament, sembla clar que el masover va estar fent combregar durant molts anys amb rodes de molí el seu empleat. En aquest sentit, suposadament, l’empleador hauria fet valer la seva major capacitat intel·lectual i poder. De fet, encara ara, a la seva manera, estaria movent tentacles. En Julio ha fet posar en coneixement de les autoritats almenys dos episodis d’amenaces que hom sospita, i només sospita, de quin entorn surten. I que haurà de ser l’autoritat escaient qui en cerqui l’origen real. Les amenaces, és clar, no poden ser justificades, de cap de les maneres, ni per la denúncia de la situació ni per un eventual comportament no sempre fàcil de la víctima. Que si beu, que si no beu…
De fet, el treballador explotat a Auvinyà ha mostrat, en conversa amb l’Altaveu, la seva voluntat de continuar vivint i treballant a Andorra, ja que tindrà tots els papers en regla per fer-ho. S’estan fent els tràmits oportuns, la seva situació s’ha anat regularitzant a marxes forçades. De moment, però, el prioritari és la seva salut. Espera per ser operat a Barcelona i després poder tornar a la vida laboral. El treballador rep el suport d’Afers Socials, que es fa càrrec de l'allotjament i dels dinars i sopars, i de la CASS, que gestiona el seu trasllat i estada a Barcelona on serà operat la setmana vinent i se li posarà una pròtesi al maluc.
La víctima, que abans d’aterrar a Andorra el 2007 havia estat treballant a l’Alt Urgell, serà operat la setmana que ve a Barcelona per col·locar-li una pròtesi al maluc
L'hospitalització serà de tres dies i posteriorment tindrà un període de recuperació que estarà al voltant d'un mes o un mes i mig. No és pas la primera vegada que pateix accidents. A Andorra, mai cap de tan sever. Fora del Principat sí que havia tingut alguna lesió important que li va deixar seqüeles. De fet, asseguren diverses fonts, abans de traslladar-se al país al redós del 2007, havia estat empleat en una constructora urgellenca. Tenia, per tant, cobertura sanitària espanyola. I d’això s’hauria presumptament valgut en diverses ocasions el masover que l’ha tingut irregularment a la finca durant els darrers dotze anys.
Si alguna vegada treballant a Auvinyà s’havia fet mal, o una pastilla miraculosa li resolia tot, o els centres sanitaris de l’Alt Urgell li acabaven resolent la papereta. Així, el masover, suposadament, era plenament conscient que de dur-lo a l’hospital s’hauria descobert tot el ‘muntatge’, tal i com va passar arran de l’accident que de ben poc va anar que li costa la vida del novembre passat. Totes les parts implicades en el cas -des de la propietat de la finca a la víctima de l’abús laboral passant pel masover condemnat- esperen que aviat es dilueixi la situació, que es tanquin tots els expedients oberts i que tothom pugui tornar a la normalitat.
En Julio, ara que tindrà regularitzada la seva situació, assegura que es vol quedar al Principat, i que espera refer-se per poder reprendre la seva vida laboral
Ep, cal esperar, però, que sigui una normalitat legal i degudament reglada. No la suposada normalitat dels darrers dotze anys. Mentrestant, en Julio, tot fent temps per a la intervenció, fa vida amb altres companys en el pis que li ha facilitat Afers Socials i a l’hora dels àpats baixa al bar que hi ha a prop del mateix edifici on viu. Hi esmorza, hi dina, hi sopa. I després d’una micona de sobretaula se’n torna a la que és ara la seva llar. Al cinquè pis d’un edifici sense ascensor del lauredià carrer de les Escoles no hi pot pas pujar.
Comentaris (1)