L’acusació judicial contra BPA, el cas que ja es va enviar a un judici que està pendent de reprendre’s probablement al mes de setembre, se sustenta, entre altres i fonamentalment, per una derivada de l’‘Operació Emperador’. Per a la batlle instructora Canòlic Mingorance i el fiscal general, un dels fets que justificaria que el banc ara en vies de resolució i una bona pila dels seus dirigents i gestors formaven una ‘màquina de blanquejar diners’, seria el suport que l’entitat bancària hauria donat a la trama liderada per Gao Ping. En concret, a les compensacions dineràries que es van fer amb l’empresari espanyol Rafael Pallardó, client de BPA -i d’altres entitats del país com MoraBanc i Andbank- com a epicentre.
L’‘Operació Emperador’ sustentava per a la batlle i el fiscal el convenciment que el banc era una rentadora de diner procedent de delictes com les compensacions il·legals o el tràfic d’influències
La causa general, que cita diversos casos, s’aferra al ‘cas Emperador’ tot venint a dir que és l’exemple paradigmàtic que evidencia que BPA blanquejava diners procedents de delictes com el suborn, la prostitució i moltes altres activitats il·lícites. I la instrucció sosté aquesta aquesta teoria partint de diverses causes que encara s’estan investigant, especialment, a Espanya. Darrerament, amb la decisió judicial de considerar ‘persona’ investigada CaixaBank, l’Audiència ja va deixar clar, però, que els xinesos l’únic que feien era evasió fiscal. I a Andorra, fins fa molt poc el delicte fiscal no estava tipificat.
Més enllà d’això, diverses causes lligades al ‘cas Emperador’ i que mantenien la comissió d’il·lícits com el suborn -per exemple, la que va fer seure a la banqueta dels acusats un grup de policies- han anat caient. El darrer cas té a veure amb el regidor socialista de Fuenlabrada José Borrás, detingut el 2012 en el marc del desmantellament de la xarxa liderada per Gao Ping. Es donava per fet que Borrás havia rebut suborns per afavorir permisos i retirar sancions als empresaris orientals. De fet, el fiscal José Grinda continua mantenint aquesta tesi de manera genèrica. Però el jutge de l’Audiència Fernando Andreu acaba de decidir arxivar la causa.
I en l’aute pel qual tanca de manera provisional el cas relatiu a Borrás, un dels que haurien avalat la teoria de la Batllia que els xinesos feien quelcom més que pretendre’s estalviar impostos, el magistrat espanyol afirma que “no s’ha aconseguit determinar en cap moment de la instrucció d’aquesta causa, l’existència de favors concrets que determinin una il·lícita conducta de l’investigat, ni l’existència de contraprestacions per això”. I hi afegeix que “no ha pogut determinar-se o arribar-se, durant la dilatada instrucció de la present causa, a cap mena de conclusió que permeti afirmar la concreció de les dades inicials en indicis racionals de criminalitat”.
La Justícia espanyola ha deixat sense efecte diverses de les causes relacionades amb la trama xinesa que avalaven que hi havia quelcom més que evasió fiscal
I és que Fernando Andreu, fent un petita tibada d’orelles al ministeri fiscal, explica en el fonament jurídic segon de la decisió per la qual arxiva la investigació relativa al regidor de Fuenlabrada -la població de l’àrea metropolitana madrilenya on hi ha el polígon industrial ‘Cabo Calleja’, on estan ubicats molts magatzems dirigits per empresaris xinesos- que “des de la data de la detenció i posada a disposició judicial de José Borrás, fa nogensmenys que cinc anys, cap diligència instructora s’ha interessat, ni s’ha practicat, respecte de les inicial que ja formaven part de la causa en el moment inicial de la seva imputació”.
Andreu afegeix també que les diligències permetien sospitar de la “possible connivència” del polític socialista “amb la trama investigada” i que podien donar a entendre que el regidor hauria pogut haver rebut alguna mena de “donació o recompensa”. Però res de tot això no s’ha demostrat i ni tan sols el fiscal hauria sol·licitat cap actuació per aconseguir demostrar-ho. L’arxiu de la causa contra el regidor madrileny ha estat recorregut pel fiscal Grinda, però sempre amb arguments genèrica i suposicions. I sense demanar cap altra prova tampoc.
Comentaris