El testimoni clau de la causa BPA ratifica a la fiscalia superior catalana que els fiscals del 'cas 3%' el van coaccionar

El testimoni clau de la causa BPA ratifica a la fiscalia superior catalana que els fiscals del \'cas 3%\' el van coaccionar
El testimoni clau de la causa BPA ratifica a la fiscalia superior catalana que els fiscals del \'cas 3%\' el van coaccionar

L’empresari valencià resident a Barcelona i imputat en el ‘cas Emperador’ Rafael Pallardó ha ratificat davant la fiscalia de Catalunya que va ser objecte de coaccions per part dels fiscals anticorrupció que investigaven, entre altres, el ‘cas 3%’ i que han estat els homòlegs de la fiscalia andorrana en la major part de les causes que estan servint per construir la causa judicial contra Banca Privada d’Andorra (BPA). 

Una de les pretensions dels representants del ministeri públic especialitzat en la lluita contra la corrupció José Grinda i Fernando Bermejo era que Pallardó declarés que les inicials JP que apareixien en l’agenda on anotava les compensacions dineràries que anava fent es corresponien a Jordi Pujol. I que hauria compensat amb ell a través de BPA. Al seu dia, l’empresari que regeix botigues de marroquineria i bijuteria a la Ciutat Comtal ho hauria negat però més aviat fent-se l’orni… ara no ha dubtat a declarar que aquelles inicials corresponen a un extreballador del banc andorrà intervingut igual com el nom Marta que també apareix a l’agenda no té res a veure amb Marta Ferrusola, com els fiscals també haurien suposadament pretès que declarés.

La Fiscalia Superior de Catalunya està investigant el comportament dels fiscals Grinda, Bermejo i Juan José Rosa -tots tres s’han desplaçat en alguna ocasió al Principat- per ordre del fiscal anticorrupció espanyol, Manuel Moix, que va rebre una queixa formal per part del Pallardó, que li posava en coneixement diversos fets. L’empresari, principal testimoni de càrrec en el ‘cas BPA’ i home clau en la detenció i posterior empresonament de qui va ser el conseller delegat del banc nacionalitzat, Joan Pau Miquel, també va presentar un escrit davant el Tribunal de Corts en què matisava algunes de les seves afirmacions fetes en declaracions anteriors davant diversos organismes policials i judicials andorrans. 

El Tribunal de Corts va rebutjar la pretensió de Pallardó en no ser aquest part en el procés contra BPA. Finalment, però, l’escrit ha accedit a la causa a través d’alguns dels gestors i directius de l’entitat bancària processats. Segons fonts judicials, part del contingut de la denúncia formulada davant Moix es reitera també en l’escrit que finalment ha arribat formalment davant de Corts. Els fiscals investigats sempre han negat les acusacions que es formulen contra ells i expliquen que el que volia Pallardó era diners i beneficis processals.

Explicació

Segons hauria relatat l’empresari i així ho haurien exposat fonts jurídiques, les suposades coaccions van ocórrer al març de 2015, en una reunió celebrada en un despatx del ministeri públic al Palau de Justícia de Barcelona a la qual van assistir els tres fiscals esmentats, a més de dos advocats del denunciant. Com ja va fer davant Moix el passat mes de març, Pallardó ha mantingut que Grinda i Bermejo van instar a lliurar uns correus electrònics destinats a ell, en els quals BPA li demanava si era possible fer uns intercanvis de diners amb unes persones amb les inicials JP, JPM i JPmarta.

Segons Pallardó, els fiscals li van insistir perquè admetés que aquestes inicials corresponien a l'expresident català Jordi Pujol i la seva esposa Marta Ferrusola i es van mostrar visiblement irats quan l'empresari es va negar a fer-ho, alhora que li advertien que perdria tots els favors processals que li havien promès. L’empresari havia estat detingut a finals del 2012 en el marc de l’operació contra el xinès Gao Ping i els seus suposats col·laboradors i va estar uns quants mesos empresonat.

Pallardó hauria explicat al fiscal que investiga la denúncia que va estar col·laborant en la investigació del ‘cas Emperador’ sobre presumpte blanqueig de capitals en la qual està imputat, facilitant pistes que van permetre a la policia seguir el rastre dels moviments econòmics il·lícits. L’empresari, però, sempre ha mantingut que es tractava únicament i exclusivament d’evasió fiscal, un delicte tipificat a Espanya però que no representa, encara a data d’avui, cap inconvenient penal al Principat. A més, tant l’agenda comissada per la policia espanyola a l’empresari com els informes fets sobre ell per la policia andorrana com les pròpies manifestacions fetes per Pallardó, evidencien clarament que havia estat clients de pràcticament totes les entitats del país, a banda de tenir-hi diversos immobles.

L’empresari de marroquineria i bijuteria -que importava de la Xina contenidors sencers de productes típics de botigues de tot a un euro i similars com en alguns casos dirigeix- hauria precisat davant del ministeri públic que mai no va estar disposat a mentir sobre la identitat de JP, que segons hauria precisat no era Jordi Pujol. Pallardó manté, a més, que vuit dies abans de la reunió amb els fiscals, el seu advocat va instar-lo a viatjar a Andorra per reunir-se amb un oficial de la policia del Principat, per tal de col·laborar amb la Justícia, garantint-li que, malgrat que tenia prohibit abandonar el país per estar imputat en el ‘cas Emperador’, Grinda estava al corrent de la situació i podia campar al seu aire sempre que fos per donar compte d’allò que li interessava a les autoritats andorranes.

Pallardó assegura que, un cop al despatx central de la policia, a l’edifici de l’Obac, se li va prendre declaració formal mentre rebia una trucada del fiscal general d'Andorra en què aquest li va transmetre el missatge de Grinda que compliria amb el promès sempre que declarés en el sentit que interessava a la policia andorrana. Quan va acabar la seva declaració, l’endemà d’haver declarat davant la fiscalia espanyola, va ser quan es va arrestar Joan Pau Miquel com a màxim responsable d’una suposada estructura organitzada de blanqueig de capitals en seu bancària. És el que ha donat peu a la causa general del ‘cas BPA’, centrat gairebé en exclusiva amb les compensacions que l’entitat feia amb Pallardó. La Justícia andorrana mai no ha volgut entrar a investigar, almenys ni al mateix nivell ni amb la mateixa exhaustivitat, la resta de bancs implicats. I això que Morabanc i Andbank també apareixen al sumari del ‘cas Emperador’ a l’Estat espanyol.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.