Espanya 'només' prova l'evasió fiscal de Gao Ping i evidencia que tenia molta capacitat de generar diner en efectiu

Espanya \'només\' prova l\'evasió fiscal de Gao Ping i evidencia que tenia molta capacitat de generar diner en efectiu
Espanya \'només\' prova l\'evasió fiscal de Gao Ping i evidencia que tenia molta capacitat de generar diner en efectiu

La xarxa d’empreses, botigues i magatzems dirigits pel xinès resident a Madrid Gao Ping amagava a la hisenda espanyola més de la meitat del que importava. Quatre anys i mig després de l’esclat del ‘cas Emperador’, l’Agència Tributària espanyola ha tancat un detallat estudi que evidencia que només en un període de tres anys, entre 2010 i 2012, Ping i les societats que hi van relacionades van defraudar al fisc gairebé disset milions d’euros. O dit d’una altra manera: van importar de la Xina material per valor de gairebé 120 milions i van declarar-ne encara no 50. 

Aquesta important diferència entre el declarat i l’importat denota, segons els experts, que la xarxa de basars dels compatriotes de Gao Ping tenia una capacitat molt elevada de generar diner en efectiu, és a dir, de generar diner B, que en part és el que tornava a la Xina previ pas per Andorra, en diversos bancs, entre els quals Banca Privada d’Andorra (BPA). El ‘cas Emperador’ és una de les potes més destacades de l’acusació contra el banc andorrà. De fet, la causa general del ‘cas BPA’ està centrat en les compensacions realitzades per Rafael Pallardó, que suposadament era un dels principals intermediaris financers de Ping.

En el marc de la instrucció del cas a Espanya, però, els investigadors no han pogut determinar cap altre delicte que no sigui l’evasió fiscal, que no està tipificada al Principat. Fins ara, la resta d’acusacions que s’havien formalitzat contra Gao Ping i els seus ‘socis’ han anat decaient en el millor dels casos. De fet, però, en la majoria d’ocasions es tractava sols d’indicis no provats que no han donat lloc ni tan sols a cap processament. I de l’evasió fiscal ja n’eren conscients a BPA i a tots els bancs andorrans, atès que d’algun lloc o altre havien de sortir els diners. 

De fet, segons les fonts consultades, BPA va fer els controls pertinents i necessaris per assegurar-se que els muntants que anava reben eren sols procedents de l’ocultació al fisc. Les operacions s’havien anat documentant amb Pallardó, que sempre ha afirmat el mateix: només es declarava la meitat del que contenia cada contenidor que arribava a Espanya procedent de la Xina amb els típics productes que es venen en els basars de marroquineria, bijuteria, els ‘tot a un euro’ o similars.

La inspectora en cap de l’oficina nacional d’investigació del frau de l’Agència Tributària espanyola va signar el 14 de març passat el trasllat de l’informe, al qual ha tingut accés l’Altaveu, sobre l’activitat de les empreses vinculades a Gao Ping. Un dia després el mateix estudi va ser recepcionat pe jutjat d’instrucció número 4 de l’Audiència nacional espanyola, que instrueix el ‘cas Emperador’. L’esmentat informe porta annexats els càlculs referents a les setze societats que es relacionen amb l’empresari xinès. Càlculs que es corresponen als exercicis 2010, 2011 i 2012.

En el quadre resum general que presenta l’informe s’hi detallen les quotes relatives a aranzels, a l’IVA i als drets antidumping. El frau més important correspon a l’IVA. Segons els càlculs tributaris, la base importada declarada va ser de 46.836.443 euros quan, segons l’agència, aquesta xifra havia d’haver estat de 121.763.945 euros. Vist que la diferència entre el declarat i el realment importat és de 74.927.502 euros, el frau arriba als 13.434.326 euros. A aquesta xifra cal afegir-li 3.438.370 euros més en concepte d’aranzels defraudats i 50.039 euros corresponent al frau d’antidumping. 

En total, l’Agència Tributària conclou que en només tres exercicis l’entorn de Gao Ping va deixar d’abonar al fisc espanyol 16.922.735 euros. Aquest és l’únic delicte, a Espanya, que les autoritats realment han pogut provar. I que demostren, segons els especialistes, que la xarxa de basars i magatzems movien uns volums de diners molt elevats. I, en gran part, en efectiu, fet que els permetia ocultar una part molt important de l’activitat (la meitat o més) als inspectors d’hisenda.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.