El Suprem espanyol enterra qualsevol dubte que els diners del 'cas Emperador' que van anar a BPA fossin d'origen delictiu

El Suprem espanyol enterra qualsevol dubte que els diners del \'cas Emperador\' que van anar a BPA fossin d\'origen delictiu
El Suprem espanyol enterra qualsevol dubte que els diners del \'cas Emperador\' que van anar a BPA fossin d\'origen delictiu
  • L'Audiència nacional espanyola ja va confirmar el març que sis dels vuit acusats per tràfic d'influències, revelació de secrets i suborn quedaven absolts
  • La fiscalia anticorrupció va recórrer en relació a dos dels investigats i ara l'Alt tribunal ha tancat del tot l'afer, que ja de per si tenia un vincle molt col·lateral amb el banc
  • La instructora de la causa BPA mantenia que les operacions de caixa eren delictives perquè partia de la base que el cas dels policies acabaria amb condemnes a Espanya
Mort i enterrat. El Tribunal Suprem espanyol acaba de liquidar del tot qualsevol possibilitat que els diners que arribaven a Banca Privada d’Andorra (BPA) procedents de comerços xinesos emmarcats en el ‘cas Emperador’ tingués cap mena de relació amb els suborns, els tràfics d’influències o la revelació de secrets. L’existència d’aquests delictes era un dels arguments amb què la batlle instructora del ‘cas BPA’ mantenia l’acusació que les operacions de caixa eren, per tant, també delictives. Els protagonistes de les ‘males pràctiques’ eren sis policies i dos civils, un dels quals un empresari xinès. L’Audiència nacional espanyola va absoldre la majoria dels acusats però la fiscalia va recórrer la decisió respecte dos dels investigats. Ara el Tribunal Suprem acaba de confirmar que res de res. De fet, la vinculació de les dues persones contra les quals la fiscalia espanyola encara seguia la causa -un policia i un empresari xinès- amb BPA ja era molt col·lateral, irrisòria. Més encara, els advocats defensors que treballen en la causa BPA sempre han mantingut que aquelles dues persones no havia tingut cap relació amb Gao Ping i, menys encara, en qui era el veritable client de l’entitat, l’empresari espanyol Rafael Pallardó. Però una eventual condemna sempre podia permetre a la Batllia disposar d’un fil on agafar-se. Ara, ni això. I és que tot plegat era molt tangencial. La fiscalia mantenia que hi havia revelació de secrets per part del policia ja que l’empresari xinès, Yong Ping Wu Liu, li havia sol·licitat una informació relativa a un procés legal que afectava la seva germana, que estava immersa en un cas de violència de gènere. L’uniformat, per l’amistat que tenia amb l’empresari, que alhora li servia de contacte dins la comunitat xinesa de Madrid, li va facilitar alguns detalls del cas consultant en bases de dades. La sentència ara dictada per la sala penal del Tribunal Suprem parla de “llacunes” en la narració dels fets i de “precarietat” de les dades aportades alhora que “pobresa argumental”. Però en la fonamentació jurídica de la resolució dictada el 13 de juliol i notificada fa pocs dies, els magistrats del Suprem espanyol encara van més enllà tot deixant clar que ni el policia va voler beneficiar ningú ni el demandant de la informació tampoc pretenia cap gran cosa. Ve a dir el tribunal que no hi havia cap control de dades personals ni res que se li assemblés. De fet, en ser la germana del demandant víctima d’allò denunciat i, per tant, part implicada, diu la sentència que confirma l’absolució de tots i cadascun dels implicats en l’afer, que “tenia dret a conèixer les dades que se li van aportar per part del funcionari acusat, per la qual cosa en tenia prou amb presentar-se en les dependències policials o en el jutjat com a part interessada directament en les diligències i legitimada per prendre coneixement de la seva destinació final i sobre quin era el seu contingut processal”. En definitiva, res de res. La instructora del ‘cas BPA’, Canòlic Mingorance, mantenia per activa i per passiva i així consta en l’aute de processament dels 24 gestors i directius de BPA per als quals la fiscalia dirigida per Alfons Alberca sol·licita elevades penes de presó i quantioses multes econòmiques i inhabilitacions professionals, que era evident que els diners que arribaven a BPA suposadament de la trama xinesa tenien un rerefons delictiu perquè a Espanya hi havia una causa oberta en què s’acusava un seguit de policies, sis en concret, d’haver estat objecte de suborns alhora que feien tràfic de d’influències i usaven informació privilegiada. Per tot plegat, les autoritats judicials andorranes entenien que els uniformats treien profit de les pràctiques irregulars però, amb aquestes, també beneficiaven els empresaris xinesos que així aconseguien millorar els rendiments econòmics i aquells diners, almenys en part, passaven per BPA. Però ja al desembre, l’Audiència espanyola va dictar una sentència que absolia, amb un vot particular en contra, és cert, els acusats en considerar que no es podien acreditar les acusacions. Que no hi havia suficients elements per mantenir que els policies havien tret profit ‘d’ajudar’ als empresaris xinesos i que els empresaris xinesos ‘guanyaven’ els diners gràcies a tot un seguit de maniobres il·legals. Entre els beneficis que haurien obtingut els policies s’explicava que hi havia des d’un pernil a algunes caixes de vi. O entrades per anar a veure ‘corrides’ de toros o partits del Madrid al Bernabéu. Però res d’això no es donava per inequívocament provat en la sentència de primera instància. Com ara confirma el Suprem tot era molt fluix, molt vague, poc provat. I, a més, com es recorda, la repulsa per la via penal sempre ha de ser l’últim recurs a usar. La pròpia Audiència espanyola ja va comunicar el març a sis dels imputats que quedaven alliberats de qualsevol càrrec atès que la fiscalia anticorrupció no havia presentat recurs en contra de la seva absolució. Per tant, la resolució passava a esdevenir ferma per a ells. I la relació dels altres dos amb BPA era molt ínfima, segons les fonts consultades, que van indicar com de cabdal era que la sentència esdevingués ferma i absolutòria atès que Mingorance, en el seu aute de processament en què es referia a aquesta causa i al fet que s’havia de resoldre en breu -ho deia l’agost de l’any passat- partia de la base que seria condemnatòria. El Tribunal Suprem encara acaba d’enterrar qualsevol possibilitat de dubte. Els xinesos generaven molts diners, molt efectiu, però era producte de la seva activitat comercial. El que hi havia, doncs, era el que sempre s’ha mantingut des de les defenses del ‘cas BPA’: evasió fiscal. Reprovable, si es vol, i penada a l’Estat espanyol. Però sense conseqüències a Andorra.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.