Anàlisi punt per punt de totes les mesures de la llei òmnibus

El text inclou propostes per garantir els salaris dels treballadors i com ho compensaran, reduccions del lloguer, fins i tot del 100%, o assumpció per part de Govern de cotitzacions a la CASS, entre altres

El coronavirus ha provocat un fort impacte en la recaptació del Govern.
El coronavirus ha provocat un fort impacte en la recaptació del Govern.

Llei de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia de SARS-CoV-2. Aquest és, finalment, el nom de la llei òmnibus que vol pal·liar les conseqüències econòmiques de la crisi del coronavirus. El text ja està a tràmit al Consell General i es votarà dilluns, en una sessió que començarà a les deu del matí. Altaveu ha fet una anàlisi punt per punt de totes les propostes d’un projecte legislatiu que comptarà amb el suport de tot l’arc parlamentari, tot i que a la sessió hi participaran només 14 dels 28 consellers per garantir la seva seguretat.

La llei es divideix en set capítols, dues disposicions addicionals i quatre de final i es votarà en una sessió programada per dilluns a partir de les deu del matí. El primer capítol, preliminar, deixa clar que “les mesures previstes (…) tenen per objecte pal·liar les conseqüències de la situació d'emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2” i que “la seva aplicació és limitada en el temps i s’estén com a màxim dos mesos o fins al moment en què el Govern declari, per decret, la fi de la situació de crisi sanitària”.

Mesures en matèria laboral

El primer capítol se centra a desgranar les mesures en matèria laboral. I en el seu article 2 remarca que “les empreses afectades per l’obligació de suspendre temporalment la seva activitat o que ho hagin fet voluntàriament mantenen l’obligació de satisfer a les persones assalariades el salari fix” i que “el procediment de suspensió dels contractes de treball per cas fortuït o força major (...) no és d’aplicació”, tot indicant que aquelles que s’haguessin sol·licitat des del 13 de març no es prendran en consideració i no produiran cap efecte. S’afegeix que “el període de suspensió de l'activitat computa com a treballat a efectes de vacances i d'antiguitat”.

Es pagarà als treballadors tot el salari, però el 50% com a permís retribuït i el 50% s'haurà de compensar

En l’article 3 s’especifica com compensarà els assalariats el temps no treballat. Així, per una banda, “la meitat de les hores no treballades ha de ser remunerada (...) sota la figura del permís retribuït”. L’altra meitat també es pagarà, però es descomptarà en diferents esglaons. En primer lloc, de les “hores extraordinàries i festius del calendari laboral ja meritat”. En segon lloc, hi ha la possibilitat de pactar per escrit una compensació en virtut d’hores extra i jornades festives que s’hagin de fer en un termini de tres mesos des del primer dia del mes següent a la data en què es deixi sense efecte la suspensió de l’activitat. En tercer lloc, es recorrerà a les vacances, fins a un màxim de la meitat. Si amb això encara no fos suficient hi ha un darrer mecanisme segons un còmput de treball a futur”.

L’article  4 regula l’absència per tenir cura de fills menors de 14 anys o amb discapacitat a càrrec que hagin d’estar a casa pel tancament de centres educatius per aquells treballadors de sectors que no han aturat l’activitat. El Govern, mitjançant un mecanisme a establir de forma reglamentària, abonarà les hores no treballades, sempre que es compleixin acumulativament dues condicions: que tots dos progenitors hagin d’anar a la feina –un dels dos o els dos en règim de torns es podrà absentar- i que s’acrediti que no hi ha cap familiar de fins a segon grau que pugui tenir cuidar els infants. Es deixa clar que no podran fer-ho els avis.

Els articles 5 i 6 faculten les empreses per modificar els horaris de feina sense l’avís anticipat establert a la Llei de relacions laboral i també a canviar les funcions de la persona assalariada.

La concessió d'ajuts queda supeditada a què les empreses no hagin acomiadat personal des del 14 de març

La disposició addicional segona també remarca la defensa dels llocs de treball. Així, indica que “la concessió d'ajuts financers públics a les empreses afectades per la situació d’emergència sanitària (…) ha d'estar, en tot cas, condicionada a la protecció dels llocs de treball”. Per tant, no hi tindran accés “les (…) que hagin acomiadat personal a partir del 14 de març del 2020, a excepció dels acomiadaments de caràcter disciplinari i els acomiadaments de personal amb contracte de temporada que tingués un termini de finalització anterior a l’1 de maig del 2020, llevat que (…) siguin degudament justificats”.

Pel que fa a la disposició final tercera, s’encomana a Govern que modifiqui els reglaments de la prestació per desocupació involuntària i dels ajuts a l’habitatge de lloguer per flexibilitzar els requisits d’accés a aquelles persones que pateixin un empitjorament de la seva situació econòmica i social per la crisi del coronavirus.

Mesures en matèria de seguretat social

El capítol segon estableix els canvis a les prestacions de la CASS. En els articles 7 i 8, s’instaura que les persones –assalariats i autònoms- que hagin de romandre aïllades per ser sospitoses de tenir el coronavirus o haver estat infectat se’ls concedirà la baixa per accident laboral. En el cas de formar part dels sectors d’activitats no afectats per l’ordre del tancament, cobraran el 100% del salari, tret d’aquells que tingui una assegurança complementària en cas d’atur. Aquest cost extra l’assumirà Govern i no pas la CASS.

Els autònoms que hagin hagut d'aturar l'activitat podrà suspendre el pagament de la cotització

Els articles 9 i 10 fixen els canvis en les cotitzacions dels autònoms. En cas de poder seguir treballant però hagin patit una reducció “significativa” de l’activitat a causa de la crisi del coronavirus podran acollir-se a una base de cotització equivalent a la del salari mínim. I qui hagi hagut de parar totalment l’activitat, podrà demanar la suspensió, tot i que es “computarà com a període efectiu de cotització”.

En l’article 12, la llei faculta al Govern per assumir el pagament de la part empresarial de la cotització dels assalariats dels negocis que hagin suspès activitat. El que sí que s’haurà d’abonar a la CASS és l’import corresponent al treballador.

L’article 13 deixa en suspens la via preferent. El Govern determinarà mitjançant un decret quan torna a estar vigent, no més tard de l’1 de gener del 2021.

Mesures en matèries d’arrendaments

 El capítol està format per un únic article, per establir la reducció de la renda dels lloguers: serà total en el cas dels negocis que han suspès completament l’activitat, del 80% per aquells que es mantenen en un règim de guàrdia i del 50% pels qui es mantenen oberts. Si s’ha cobrat per anticipat, aquest import serà descomptat en la propera factura.

Mesures en relació amb el sector financer

Les entitats del sector, siguin bancs o organismes d’inversió col·lectiva, veuen ampliat fins a 30 d’abril el termini per presentar els seus estats de comptes a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA). Aquesta data podrà ser prorrogada si és necessari pel mateix organisme.

Mesures en matèria fiscal i tributària

La llei preveu, en el seu article 16, la possibilitat d’ajornar o fraccionar deutes tributaris per part dels obligats que no puguin fer-hi front a conseqüència de la crisi del coronavirus. Ho podran fer sense que es meriti cap interès moratori. Pel que fa a la taxa sobre el registre d’activitats econòmiques, el Govern podrà endarrerir el termini de pagament fins després del 30 de juny.

El pagament a compte de l'impost de societats i l'IRPF serà només del 20%

Un altre canvi important és l’estipulat en l’article 18. El pagament a compte de l’impost de societat serà únicament del 20% (i no del 50%) de la quota de liquidació de l’exercici 2019. La mateixa mesura s’aplica amb l’IRPF de qui exerceixi activitats econòmiques. Els articles 20 i 21 permet la reducció de la base de tributació per l’IGI i altres impostos pels lloguers no percebuts.

Altres mesures

El capítol sisè estableix la possibilitat que els òrgans col·lectius que regeixen empreses o entitats públiques, com ara un consell d’administració, puguin reunir-se i adoptar decisions en trobades telemàtiques.

Pel que fa al capítol setè, es fixa la suspensió dels terminis previstos per a tots els òrgans jurídics, inclòs el Tribunal Constitucional fins que es declari la fi de l’emergència. L’excepció són els procediments d’habeas corpus i els preferents i urgents vinculats a la protecció de drets fonamentals, les actuacions relacionades amb persones detingudes o preses o l’adopció de mesures per qui estigui en situació de risc. La mateixa mesura s’aplica, via article 24, als terminis administratius, amb efectes des del 14 de març, així com els de prescripció i caducitat. L’article 26 faculta que les actuacions davant batlles i tribunals es puguin fer per videoconferència o sistemes similars.

En la seva disposició final primera, la llei òmnibus faculta al Govern per concertar noves operacions d’endeutament. En concret, es modifica el pressupost per al 2020, que establia un límit de fins a 32,87 milions d’euros. Aquest passarà a ser ara de 82,87 milions. 50 més. A banda, també es dona el vistiplau per concertar avals per a empreses i negocis de 130 milions.

En la disposició final tercera, també es fixa que FEDA i Andorra Telecom haurà d’acordar reduccions de tarifes a empreses i famílies que pateixin un deteriorament de la seva economia per culpa de l’emergència sanitària.

Comentaris (9)

Trending