Roda el món i torna el Born. Encara que poc andorrana, aquesta és la dita que sembla que hores d’ara s’haurà d’acabar d’aplicar el cap de Govern, Toni Martí, per adjudicar la cartera de Salut i Benestar. Perquè serà ministeri, solament, de Salut i Benestar. Això facilita el fet que siguin o bé Lluís Burgués o bé Ester Fenoll, candidats naturals a rellevar Rosa Ferrer, els qui tinguin més números d’agafar les regnes del ministeri. Per molt que Martí esgota les seves maniobres de pressió sobre algun dels altres pretendents. Pretendents del cap, és clar. Un dels darrers escollits, l’exministre i la legislatura passada conseller general Xavier Montané ha declinat finalment la proposta per incorporar-se a l’executiu.
Montané era una persona molt ben vista tant pel conjunt d’integrants del Govern com del grup parlamentari demòcrata. I responia al perfil que pretenen Martí, Jordi Cinca i companyia per al titular de Salut. Que sigui més un gestor economicista que no pas un expert en la matèria. A més a més, a Montané, assessor financer, bancari, no li venia tot de nou ni la salut ni el benestar des del punt de vista de la CASS. Durant el mandat passat va presidir la comissió legislativa de Sanitat i Medi Ambient. I va ser un dels homes forts dels taronges alhora de parlar de Seguretat Social i fer modificacions (o defensar esmenes) a la llei que la regula. Però Montané, que ja no va voler continuar a Casa de la Vall -de fet, el que no va voler, és presentar-se als comicis del març-, tampoc no ha volgut el mal de cap del ministeri. De fet, fa uns mesos ja havia refusat una altra proposta: justament, presidir la CASS. Un càrrec que, finalment, ha acabat assumint l’advocat Jean Michel Rascagneres.
Amb la negativa de Montané, Martí estaria tornant a festejar Josep Delgado. Era la primera opció. Altres alternatives més rebuscades, segons diverses fonts, mai no han estat gaire ben vistes. Almenys, no pas des d’una majoria clara. L’escenari de Delgado sí que tancava files entre tots els demòcrates. O la majoria, almenys. Economista, Delgado va ser l’home fort de la CASS la legislatura passada i ara dirigeix el fons de pensió de la parapública. Un nou càrrec per un home de la confiança de Martí i, especialment, de Cinca. Si no reeixeix la pressió final, de manera definitiva haurà d’optar, Martí, per peces de casa. No és descartable que mogui fitxa entre els ministres actuals. Però el més plausible ara mateix és que triï entre les dues persones que més força tenen a una i altra ala del ministeri.
L’‘amo’ de l’hospital, això és Lluís Burgués, o la secretària d’Estat de Benestar, Ester Fenoll. I entre aquests dos candidats, la darrera és la que probablement encaixaria més. Primer, perquè és de DA. Segon i encara més important, perquè tindria un benefici del dubte entre els metges del qual Burgués no disposa: la immensa majoria del col·lectiu no el pot ni veure. No suporten la seva mà de ferro. En aquest sentit està cremat. Encara que sense el perfil que prefereix el nucli dur del Govern, Fenoll s’hi adequa més. I en ser políticament més propera, hi hauria certs moments que, almenys en matèria de Salut, hi podria haver de manera soterrada una presa de decisions més coral.
Comentaris