Amb Cinca, Terribas i el dret a decidir va començar tot: les amenaces d'Espanya per Catalunya

Amb Cinca, Terribas i el dret a decidir va començar tot: les amenaces d\'Espanya per Catalunya
Amb Cinca, Terribas i el dret a decidir va començar tot: les amenaces d\'Espanya per Catalunya

Amb Cinca, Jordi Cinca, va iniciar-se bona part de la pressió del govern espanyol sobre Andorra contra el procés sobiranista català. Amb Cinca, amb Mònica Terribas i amb el dret a decidir. Ara més que mai retornen els ecos d’aquella entrevista que la periodista de Catalunya Ràdio va fer, a Caldea, al ministre portaveu. Aquell “no puc concebre que no hi hagi la possibilitat que tothom pugui votar sobre el seu futur” pronunciat per Cinca va derivar en un enuig monumental de l’executiu liderat per Mariano Rajoy.

Era el 29 de novembre del 2013. Un divendres. I aquell programa radiofònic emès des del Principat va tenir unes conseqüències brutals. Prou ho sap, també, Francesc Robert, qui va ser director general de la ràdio i la televisió públiques (RTVASA). Robert acabaria sent acomiadat temps després per les declaracions que va fer durant una tertúlia moderada per Terribas. La resolució judicial de primera instància dictada fins avui així ho avala. De bon matí, Robert i altres contertulians andorrans van fer bullir l’olla. El llavors director general d’RTVASA, entre altres coses, es va mostrar a favor del procés sobiranista i va qüestionar el paper del Coprincipat, especialment per les limitacions que suposava, al seu entendre, que un dels caps d’Estat fos un bisbe.

Més tard, Mònica Terribas va entrevistar Jordi Cinca. Un diàleg franc i sense perills suposats fins que en el tram final, finalíssim, de la conversa, la periodista de Catalunya Ràdio va preguntar el que aquella època, al ‘Matí de Catalunya Ràdio’ es demanava pràcticament a tots els convidats. Sobre el procés sobiranista i el dret a decidir dels catalans. Llavors la qüestió estava a l’ordre del dia. Hi havia un bullici més que notable. Cinca va intentar esquivar la pregunta seguint la línia del Govern d’Andorra de no pronunciar-se. Terribas va anar insistint i insistint fins que va arrencar del ministre el “no puc concebre que que no hi hagi la possibilitat que tothom pugui votar sobre el seu futur”. Clar és que el portaveu governamental va deixar clar que ell no entrava en el fons i que era un tema d’ordre intern espanyol que s’havia de resoldre entre Espanya i Catalunya.

Però el foc ja estava encès. Robert va fer encendre la Mitra. I tampoc no es va veure clar que el director general d’un mitjà públic anés tan per lliure. I ho va acabar pagant amb la destitució. Cinca va fer encendre el govern espanyol. Després del programa radiofònic, una part del nucli dur de l’executiu andorrà i algun dirigent parlamentari de DA van dirigir-se a un restaurant proper a Prat del Rull. A l’edifici que acull, per exemple, els departaments de Turisme i Comerç o Ordenament Territorial. Un restaurant on de tant en tant hi fan l’àpat del migdia. Aquell divendres va ser el cas. 

La trucada

I allí estant, a l’hora dels cafès més o menys, és quan van rebre una trucada de l’entorn de José Manuel García Margallo -les fonts no han pogut confirmar que fos directament del ministre d’Afers Exteriors espanyol en primera persona- en què s’exigia que es fes marxa enrere. Que Cinca es retractés. Que el Govern d’Andorra no podia donar suport al dret a decidir. I que si el suport continuava, totes les negociacions en marxa i convenis bilaterals que estiguessin a punt de firmar-se quedaven en suspens. O més encara: se n’anirien en orris.

L’amenaça va ser directa i molt forta. Des d’aquell moment els telèfons ja no deixarien de sonar. Gestions i més gestions per intentar parar el cop. Espanya no anava de broma. No passarien massa hores fins que es van convocar els responsables dels mitjans de comunicació andorrans a Govern per tal de ser alliçonats. Per una raó d’Estat s’havien d’obviar les paraules de Cinca. S’exigia que no es reproduïssin les declaracions del ministre a Catalunya Ràdio. 

Aquells mitjans que ja les havien reproduït en les seves versions digitals van fer marxa enrere. I la premsa escrita va fer-se ressò de les paraules de Cinca l’endemà. Però només fent referència a qüestions domèstiques. Locals. Res del dret a decidir català. Fins al punt que també es va acabar aconseguint suprimir el ‘podcast’ de Catalunya Ràdio en què es podia escoltar el programa i, per tant, el que Cinca hi havia dit. La pressió del govern espanyol i les amenaces d’engegar a rodar tot allò que d’Espanya depengués va colpir. I també va colpir i funcionar la pressió del Govern vers els mitjans de comunicació. 

Toni Martí sempre té les paraules precises: qüestions d’Estat. Raons d’Estat. Justament igual que Jordi Pujol confonia o associava ell a Catalunya, Martí i els seus fan equivaldre les seves necessitats a les d’Andorra. O encara més: només ells i els que pensen com ells són Andorra. Això sí, mentre no els posi de cara a la paret Espanya. Llavors ja és una altra cosa. I Cinca ho sap prou bé. Amb el ministre portaveu, l’entrevista de Mònica Terribas i el dret a decidir dels catalans va començar tot. La fòbia espanyola per posar Andorra contra el procés sobiranista català.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.