Aigua d'Arinsal va presentar un projecte de pou perquè li fos autoritzat i en va construir un altre de molt pitjor

Aigua d\'Arinsal va presentar un projecte de pou perquè li fos autoritzat i en va construir un altre de molt pitjor
Aigua d\'Arinsal va presentar un projecte de pou perquè li fos autoritzat i en va construir un altre de molt pitjor

Les condicions del pou a través del qual Aigües del Pirineu (titular de la marca Aigua d’Andorra) captava l’aigua per embotellar mai no van ser les que constaven en el projecte que el Govern va aprovar. Eren infinitament pitjors. Així ho han determinat els tècnics francesos que han estat estudiant el cas els darrers mesos per encàrrec del ministeri de Salut. L’anomalia no es va detectar perquè la normativa andorrana és excessivament laxa en aquesta matèria o, en tot cas, molt menys rigorosa que la francesa, per exemple. Alhora, si abans no hi va haver un problema va ser perquè com que la producció no era gaire elevada, l’extracció d’aigua no calia que fos molt intensa. En el moment que es va haver d’incrementar el nivell de bombeig per poder donar resposta a les necessitats de producció.

El projecte aprovat, segons la informació que al seu dia l’empresa va aportar al Govern, preveia una captació a 85 metres de profunditat. Una vegada s’han fet els estudis aprofundits escaients, però, s’ha detectat que de captacions n’hi havia tres: una a 35 metres, una altra a 60 i una tercera a 85. A més, el mateix informe-projecte fixava que el pou havia d’estar cimentat per garantir l’estanqueïtat de la instal·lació fins als quinze metre de profunditat. I la realitat que només es va cimentar fins als quatre metres. Certament, l’episodi viscut l’estiu de l’any passat no va ser només causat per l’estat del pou. Però hi va tenir a veure molt.


Quan l'increment de la producció va ser notable i va caldre bombar aigua més intensament, les condicions de la instal·lació van contribuir a la contaminació


D’entrada, si la problemàtica no va sorgir abans és perquè les necessitats que tenia l’empresa per pouar no eren molt elevades. Com que el bombeig, degut a les necessitats de producció, no era molt elevat, la maquinària anava a buscar l’aigua a la darrera de les captacions, la de més profunditat i que realment responia a allò que fixava el projecte. Però a mida que Aigües el Pirineu va tenir més demanda i va haver d’incrementar la producció, la situació va canviar. De fet, i curiosament i malauradament, la situació va canviar per poder donar resposta a la producció dels bidons de pràcticament dinou litres d’aigua, que són aquells en què es va detectar el norovirus.

I la contaminació d’aquells bidons, que va afectar més de 4.000 persones principalment al tomb de Barcelona, va ser un cúmul de circumstàncies. D’entrada, la presència del virus causant directe de la intoxicació a diferents zones de la vall d’Arinsal després d’un període de forta presència de turistes. També el fet que les canalitzacions d’aigües residuals tant de la xarxa comunal com d’alguns privats tinguessin fuites. Es venia, a més, d’un període previ de pluges i nevades importants. I, a més a més i sobretot, l’estat del pou, incompliment allò a què s’havia compromès l’empresa i allò que havia autoritzat el Govern, encara que els controls que es van fer es posterioritat, per la laxitud, no van permetre detectar les anomalies, irregularitats o incompliments.


Les analítiques sempre van donar per bona l'aigua que s'extreia, però els controls, poc estrictes per la normativa d'aplicació, no van permetre detectar la indeguda construcció de les captacions


Quedi clar, però, que fins que no hi va haver l’episodi de norovirus l’aigua que es va anar embotellant no va donar cap resultat analític contrari als paràmetres establerts per al consum humà de qualitat. Totes les anàlisis van ser correctes. Però, finalment, davant la indeguda construcció del pou, el fet va acabar petant per un cantó o altre. I va ser la crisi dels bidons.

Tot plegat ho han explicat els tècnics de l’empresa Antea Group Christophe Subias i Stéphane Hillariet, que amb l’acompanyament del ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, han comparegut davant la comissió legislativa de Sanitat i Medi Ambient. Davant de tot plegat, el consell de ministres ha aprovat aquest dimecres la revocació de la declaració com a aigua mineral de l’aigua de la captació de la font d’Arinsal. El comú de la Massana rebrà tota la documentació pertinent. 

Alguns grups parlamentaris, com el del PS, han lamentat el fet que des del primer moment no s’apostés per una regulació “més estricta i exigent”. La parlamentària socialdemòcrata Rosa Gili ha recordat que “la legislació francesa és molt més exigent” i ha lamentat que “no se seguís per temes tan importants com aquest”, tot posant en relleu que “hi ha un aspecte de salut pública però també d’imatge d’Andorra”. La consellera del PS ha remarcat que els experts contractats per l’executiu “ens han dit clarament que si això hagués estat a França hi hauria hagut una inspecció per mirar si el foratge estava ben fet”. Així, ha recordat que malgrat que ·”l’empresa que va fer l’estudi, el va fer bé”, el problema va ser que “no es va construir com s’havia dit” i “això és molt greu”.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.