Els treballadors amb jornada reduïda en un ERTO tenen dret a vacances retribuïdes

El Govern explica, a resposta a preguntes de la consellera del PS Judith Salazar, que el càlcul s’ha de fer en funció del temps que sí que s’ha anat a l’empresa

Edifici del departament de Treball a Escaldes-Engordany.
Edifici del departament de Treball a Escaldes-Engordany. Altaveu

Els treballadors que es troben en situació de suspensió de contracte temporal no generen cap dret a vacances. En canvi, els que estan en reducció de jornada, sí, tot i que en funció del temps treballat. En cas que aquestes s’hagin de remunerar en comptes de permetre que l’empleat les gaudeixi, el Govern remet al que disposa la llei de relacions laborals.

Així s’ha explicat des de l’executiu en resposta a les preguntes formulades per la parlamentària socialdemòcrata Judith Salazar, que volia aclarir els dubtes que generava la generació de vacances per part d’aquelles persones que estiguessin en qualsevol de les dues situacions, que adapten a la normativa andorrana els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) habituals a països veïns.

La consellera general del Partit Socialdemòcrata, Judith Salazar.

Relacionat

El PS vol que Govern aclareixi si els afectats per reduccions de jornada poden tenir vacances

Des del Govern es recorda, en primer lloc, que la Llei de relacions recull que “el fet generador del dret a gaudir de les vacances anuals remunerades són els dies treballats”. A banda, es remarca que la segona Llei òmnibus, que va regular els ERTO, indicava que “els períodes de suspensió temporal dels contractes de treball i de reducció de la jornada laboral es tenen en compte a l’efecte de computar l’antiguitat en l’empresa però no computen a l’efecte de generar el dret a les vacances retribuïdes de la persona assalariada”.

Per tant, aquí hi ha dues casuístiques. Aquells treballadors en suspensió de contracte no acumulen dies de vacances, només d’antiguitat. En canvi, a qui se li ha reduït l’horari sí que les genera, però només pel temps efectivament treballat. “La  persona  assalariada  genera dret  a  vacances  per  les  hores  que  no  són  objecte  de reducció,  és  a  dir,  es  genera  el  dret  a  vacances  de forma proporcional a les hores treballades mentre duri la reducció de la jornada laboral”, explica el Govern en la seva resposta.

L’altre dubte feia referència, justament, a com s’havien de remunerar aquestes vacances, si efectivament es tenia dret a elles. L’executiu respon que “el temps efectivament  treballat  genera  el  dret  a vacances    de    forma    proporcional    a    les    hores treballades”. Per fer el càlcul, cal tenir en compte “les hores que la persona hauria treballat en el mes si no hagués  estat  en  reducció de jornada  i  les  que  efectivament  ha treballat”. Després, s’ha de fer la proporció valorant que cada mes treballat suposa 2,5 dies de vacances.

“Aquests   dies   es   remuneren d’acord   amb   el   que preveuen els articles 66 i 76.3 de la Llei 31/2018, del 6 de  desembre, de  relacions laborals,  és a dir,  tenint en compte el salari fix i el salari variable. A l’efecte de retribuir  les  vacances,  el  salari  per  dia  correspon  a l’import  resultant  de  dividir  per  30  el  salari  fix mensual  del darrer  mes  treballat,  més  la  mitjana  del salari  variable  dels  darrers  dotze  mesos  o  de  la  part corresponent al període menor de temps treballat. En el cas de reducció de jornada, el salari fix s’entén que és el salari pactat per la jornada de treball ordinària”, conclou Govern.

Etiquetes

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.