El superàvit de la branca jubilació de la CASS pel 2022 dobla el previst al darrer estudi actuarial

La parapública va tancar l’any passat amb prop de 32 milions d’euros en verd que seran transferits al fons de reserva, quan els experts d’Actense havien estimat que tot just s’arribaria a 16

Façana principal de la CASS.
Façana principal de la CASS. Toni Solanelles

La branca de jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) va tancar l’any passat amb un resultat força positiu. La pujada dels ingressos per cotitzacions va permetre aconseguir un superàvit proper als 32 milions d’euros. Aquesta quantitat acabarà transferint-se al fons de reserva per continuar engrandit el coixí que ha de garantir les pensions futures. La xifra queda per sobre, molt per sobre, de les previsions que s’havien inclòs en el darrer estudi actuarial, base de les mesures proposades per reformar el sistema.

La branca vellesa va beneficiar-se durant el 2022 de la bona situació econòmica posterior a la pandèmia. Així, l’increment del nombre d’assalariats i de treballadors per compte propi va disparar la recaptació en cotitzacions. Aquesta va créixer fins a 161,8 milions d’euros. Un 13,7% més. També va créixer el que es paga en pensions contributives, fins a 122,27 milions. És a dir, un 10,5%.

Per tant, la diferència és encara positiva. Hi ha excedents. En concret, 31,94 milions de números verds. Molt per sobre del que s’havia previst a l’hora de fer el pressupost per al 2022. Es calculava un superàvit de només 18,89 milions. Queda clar, doncs, que el comportament de la branca ha estat molt millor del que s’esperava.

La diferència és encara més forta si la comparativa es fa amb les xifres que havien previst els autors del darrer estudi actuarial encarregat per la CASS, a finals del 2020. La feina es va adjudicar a l’assessoria francesa Actense i la versió definitiva es va publicar a inicis de maig del 2022. Cal recordar que els resultats d’aquest treball van ser la base per a la bateria de mesures que la direcció de la parapública va proposar de cara a la reforma del sistema de pensions per garantir-ne la seva sostenibilitat futura.

Herce, al costat d'Albert Font, Yolanda Valdeolivas i Susanna Vela, ara fa uns mesos al Consell General.

Relacionat

Jubilació als 67, cotitzar més i plans complementaris obligatoris, recepta per salvar les pensions

En total, hi havia 14 mesures. Entre aquestes, incrementar les cotitzacions o endarrerir l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys. També es defensa que cal introduir modificacions en la fórmula de calcular la prestació que es cobra un cop retirat o la introducció de plans complementaris d’adscripció obligatòria. Aquestes van ser elevades al Consell General, que és qui haurà de definir, segurament durant la legislatura que tot just comença ara, quines accepta i introdueix en la legislació.

L’estudi d’Actense feia una projecció a futur de com anirien evolucionant els resultats de la branca de jubilació. Per al 2022, la seva estimació era que hi hauria uns ingressos de 148 milions d’euros per cotitzacions. És a dir, gairebé catorze per sota dels que finalment s’ha recaptat. En canvi, avançava un pagament de prestacions que arribava a 132 milions. Així doncs, gairebé 10 per sobre del que s’ha acabat liquidant.

Per tant, en tots dos casos, l’aposta ha quedat lluny de la realitat. I el mateix ha succeït amb el superàvit. Actense estimava que el 2022 acabaria amb números verds, sí, però únicament de 16 milions. En canvi, com s’ha dit, el resultat positiu ha fregat els 32 milions. És a dir, gairebé el doble. Per tant, de moment, els escenaris plantejats pels experts francesos han acabat sent molt diferents dels que finalment s’han donat.

De cara al 2023, Actense preveia un superàvit ja de només 5 milions. Ara per ara, i vist el pressupost de la mateixa CASS tot fa pensar que tampoc encertarà. La parapública, als seus comptes per a l’exercici actual, compta que la branca de vellesa tancarà amb 22 milions.

Etiquetes

Comentaris (8)

Trending