La realitat és que, en aquests moments, cap de les dues representants dels assalariats pot dir la seva quan el consell d’administració tracti la qüestió. En el cas de Martínez, se li ha mig forçat a quedar fora tenint en compte que havia treballat per a la CASS. Pel que fa a Caubet, s’ha inhibit per motius familiars. Per tant, l’afer només l’aborden els membres designats pel Govern i els representants de pensionistes i empresaris.
Aquesta situació, a l’entendre de Caubet, no és correcta. De fet, alerta que “està provocant rebuig i desconfiança entre la població”. I, per tant, s’ha de corregir. La solució, al seu entendre, no és complicada: el que caldria fer és permetre que, almenys quan es tracti d’aquesta qüestió i quan el consell d’administració ho hagi d’abordar, a la reunió hi pugui assistir Lizama, que era el suplent de la candidatura.
“Aquesta figura no té una altra finalitat que aquest pugui intervenir en totes aquelles situacions en què el titular es vegi obligat a abstenir-se o no pugui actuar”, remarca Caubet. Per això, considera que “si el legislador la va preveure la figura va ser perquè no quedi mai vacant la representació dels assalariats al consell d'Administració i que els drets del col·lectiu puguin estar sempre representats”.
Comentaris (4)