La història s’ha repetit. Com ja va succeir amb les lleis de mesures pel mercat de l’habitatge anterior, ha quedat clar que, ara per ara, una important distància separa els grups que donen suport a l’executiu de la resta de les bancades. Tant amb el PS com amb Terceravia, tot i que segurament en direccions oposades. El projecte legislatiu ha estat validat, sí, però només –almenys en la seva totalitat- amb el suport de la majoria, que al llarg de les prop de tres hores de debat han volgut defensar les bondats del text.
Entre elles, el fet que, habitatge a banda, també es preveu un increment important del salari mínim. I, de retruc, de les pensions més baixes i les de solidaritat. El text marca un 3,2%. La xifra, però, podria quedar curta en funció de quina sigui l’evolució dels preus els pròxims mesos. Així ho ha admès el president demòcrata, Carles Enseñat, que ha volgut garantir que es tornarà a actuar si es veu necessari. “Si com passa actualment als països veïns, l’IPC puja més de com està ara, tenim el compromís de tornar-ho a incrementar per sobre d’aquest 3,2%”, ha indicat el conseller general ‘taronja’.
Justament, un dels retrets que ha rebut el text, en aquest cas des de la bancada del PS, és que el salari mínim encara quedarà per sota del que marca la Carta Social Europea. “Cal una pujada del poder adquisitiu de la ciutadania perquè els salaris estiguin més connectats al cost de la vida a Andorra”, ha remarcat el parlamentari Roger Padreny. Des de la majoria, però, s’ha volgut posar en relleu que cal moderar els esforços que es demanen als empresaris. “Ens agradaria que fos més alt, però la situació econòmica és la que és”, ha comentat el president del grup de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi. A més, ha volgut recordar que “els empresaris, amb els ERTO han pagat el darrer any prop de 20 milions d’euros a persones que s’han quedat a casa sense treballar”.
Més enllà del salari mínim, la llei manté la congelació d’aquells contractes que acabin l’any vinent, amb algunes excepcions, com ara els que s’han prorrogat des del primer cop que es va aplicar la mesura. En aquests casos, hi haurà l’opció, si hi ha acord entre llogater i propietari, de signar un nou acord per cinc anys a un increment de renda de fins al 10%. El text també impulsa millors subvencions del pla Renova si la reforma és per rehabilitar pisos destinats a ser arrendats, entre altres accions, així com l’establiment del concepte de preu assequible -objecte, per cert, d’un debat previ amb la reserva d’esmena presentada pel PS-.
El ministre d’Ordenament i Habitatge, Víctor Filloy, ha defensat la llei, tot destacant que alguna de les mesures “són úniques al nostre voltant”. El projecte legislatiu també ha comptat amb l’aferrissat suport dels altres grups. Naudi, des de CC, a més, ha volgut advertir, davant les crítiques socialdemòcrates que “una intervenció excessiva pot ser maco a nivell de titulars, però a la llarga va en sentit contrari del que es vol aconseguir; no aflorarà habitatge al mercat”. Des de Liberals, Ferran Costa, que havia estat la punta de llança en la defensa del ‘no’ a la fórmula socialdemòcrata per establir el concepte de “preu assequible” tot indicant que la proposta del Govern “és menys encotillada i més flexible” i, a més, es podria aplicar de seguida, també ha defensat un projecte legislatiu que, per un costat, “aporta és protecció a les famílies; moltes podran estar més tranquil·les” a la vegada que “dona garanties a propietaris i llogaters”.
Per la seva banda, des de Terceravia, Joan Carles Camp, s’ha mostrat crític amb la política d’habitatge del Govern. “El que han fet fins ara ha estat desincentivar o desmantellar la inversió en el mercat lloguer. I avui posen la primera pedra per desincentivar i demsnatellar una bona part del mercat de compravenda de la classe mitjana del país”, ha afirmat.
Comentaris (11)