La majoria actualitza la Llei de fundacions per permetre persones estrangeres als patronats

La proposició tramitada per Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos vol posar al dia la regulació i, entre altres canvis, amplia l’abast de les activitats que poden realitzar aquestes entitats

Una roda de premsa conjunta dels tres grups de la majoria.
Una roda de premsa conjunta dels tres grups de la majoria. DEMÒCRATES

Els grups parlamentaris de la majoria (Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos), han entrat a tràmit una modificació de la Llei de fundacions amb l’objectiu d’actualitzar, després de tretze anys, les directrius de funcionament d’aquestes entitats així com facilitar-ne gestió. El text recull també demandes del mateix sector. Entre altres coses, s’obre la porta a la possibilitat que persones no andorranes puguin formar part dels patronats dels ens.

Els presidents dels grups de la coalició, Carles Enseñat (Demòcrates), Ferran Costa  (Liberals) i Carles Naudi d’Areny-Plandolit (Ciutadans Compromesos), han exposat que  la llei del 2008 ha estat una eina eficaç i que ha donat resposta de manera satisfactòria a la demanda social i a la regulació de les fundacions privades d’Andorra. A la vegada, però, han exposat que els tretze anys que han passat des de la seva aprovació i entrada en vigor fan necessari introduir-hi canvis per actualitzar-la.

Amb la proposició tramitada s’amplien les activitats econòmiques que poden desenvolupar  aquestes entitats, sempre que el seu objecte estigui relacionat amb els seus fins  fundacionals, siguin complementaris o accessoris a aquests. Aquestes actuacions es podran fer directament o mitjançant la participació en societats mercantils. A la vegada, la proposició de llei incorpora la possibilitat que certs membres del patronat  puguin ser de nacionalitat estrangera (sempre que resideixin a Andorra), per alinear-se amb el procés d’obertura econòmica del país.

El text entrat per la coalició també fa més diligent la gestió i la participació activa del patronat, per exemple, en casos de liquidació i en la decisió d’on destinar el patrimoni romanent un cop es fa efectiva aquesta. També incorpora la possibilitat per al patró de delegar el seu vot de forma escrita per a certs temes de gestió (mai en cas d’aprovació de comptes, canvis al pla d’actuació, modificacions estatutàries, fusió o liquidació de la fundació).

Comentaris

Trending