Govern defensa que els desnonaments més àgils donaran “més garanties” als afectats

Filloy i Jover asseguren que les persones que siguin expulsades del seu pis tindran de seguida els recursos socials necessaris gràcies al protocol que encomana adoptar la nova llei de mesures de l’habitatge

Filloy, durant la roda de premsa.
Filloy, durant la roda de premsa. SFGA/ C.ESTEVE

El ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, ha defensat que la decisió d’impulsar un protocol entre Govern i la Batllia per possibles desnonaments donarà “més garanties” que les existents als afectats per aquestes decisions judicials. Des del Govern s’assegura que, malgrat que els propietaris sortiran beneficiats, la mesura no persegueix necessàriament “desnonar més ràpidament”, tot i que sí que es vol evitar “dilacions”. Sobre el fet que, inicialment, hagués afirmat que es permetria traslladar l’IPC als lloguers i després es canviés la decisió, ha assegurat no sentir-se desautoritzat.

Tal com havia avançat Altaveu, el projecte de llei de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge ha estat aprovat al consell de ministres per ser tramitat posteriorment al Consell General. Un dels punts que representen una novetat més gran és que el text encomana a Govern, via ministeris responsables d’aquest àmbit i d’Afers Socials que “treballi en un protocol d’actuació amb la Batllia en cas de desnonaments, per avançar-nos a situacions”. Filloy ha afirmat que l’objectiu principal és que “les persones no es trobin de cop i volta al carrer sinó que, en cas de veure que un procediment judicial pot acabar fora del seu pis, es vagin activant els recursos necessaris per atendre’ls”.

S’ha admès, però, que la mesura també es reclamada des de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles per evitar “dilacions” en processos que acostumen a ser llargs, però s’ha volgut assegurar, en paraules del portaveu, Eric Jover, que “no es tracta de desnonar més ràpid”. El que es vol és que “es tingui la informació pública per acompanyar de forma pautada una família si està en dificultats”. Per això, s’ha definit el canvi com a “positiu” i s’ha defensat que “es donen garanties a propietaris, que saben que hi ha un procés regulat, i al propi inquilí, a qui s’acompanya abans que es trobi en una situació irreversible”.

Una reunió de la Comissió Nacional d'Habitatge.

Relacionat

La nova llei per l’habitatge pretén fer més àgils els desnonaments per impagaments del lloguer

Sí que s’ha reconegut que una altra de les mesures incloses a la llei és especialment favorable als amos dels pisos: la possibilitat de recuperar-los més ràpidament en cas d’abandonament. “El procés actual és especialment llarg i ara s’agilitza per permetre que passi d’abandonat a que pugui tornar a donar servei”, ha comentat Jover.

Sobre el text, Filloy ha recordat que té tres eixos. En el primer, la “protecció de les persones i les famílies”, s’inclou el manteniment de la pròrroga dels contractes que vencin el 2023 i, també, el fet que les rendes només es podran incrementar seguint l’increment de salaris que marqui Govern. Un canvi amb relació al que inicialment havia avançat el ministre, posteriorment rectificat pel cap de l’executiu, Xavier Espot. En aquest sentit, el ministre ha assegurat no sentir-se “desautoritzat”. De fet, ha explicat que la proposta havia sorgit de la comissió d’Habitatge” i que “ja vaig dir que podia ser canviada pel Govern o el Consell General”.

Un segon eix del text és l’estímul del mercat. Aquí hi entra l’enduriment de la taxa sobre els pisos buits que, fins ara, “no satisfà amb el seu funcionament” amb “xifres frustrants”, com ha reconegut Jover. El cost es duplica, fins as 10 euros per metre quadrat i s’eliminen un bon nombre d’exempcions. El ministre ha assegurat s’està investigant quins propietaris haurien d’haver apuntat el seu immoble en el registre i, per tant, pagar l’impost i no ho han fet i que se’ls perseguiran perquè l’abonin i, també, per ser sancionats.

Un cartell on s'anuncien pisos en lloguer.

Relacionat

Govern vol rebaixar l’IGI en la compra de pisos si es destinen després al mercat de lloguer

En aquest eix també s’inscriu una altra mesura que podria ser polèmica. Es canvia el Codi de Relacions Laborals per permetre que el pagament de part del salari en espècies (allotjament i/o manuntenció) pugui suposar una xifra superior de la remuneració del treballador. Fins ara, el límit es fixava en el 25% del salari mínim; la llei preveu que pugui ser fins al 25% del salari global brut. “Els empresaris ens van fer veure que, en alguns casos, es quedava curt”, ha justificat Filloy.  

Un altre punt clau del text és l’establiment d’un dret d’adquisició preferent de pisos que la banca s’hagi quedat fruit de dacions en pagament o d’execucions hipotecàries. Cada vegada que una entitat acabi tenint un d’aquests immobles “haurà d’informar Govern” perquè “decidim si ens pot interessar o no”. Això també hauria de permetre “exercir una tutela sobre les persones o famílies que quedin fora de l’habitatge”. El preu el marcaria el banc, però amb l’objectiu de recuperar el que falti per pagar del préstec.

Comentaris (1)

Trending