Els efectes de la guerra a Ucraïna fan caure el fons de reserva a només 1.532,3 milions en 3 mesos

Durant el primer trimestre, l’impacte en la cartera de la tempesta als mercats borsaris no ha pogut ser compensat, ni de bon tros, per una aportació molt baixa, tot just 4,7 milions, dels excedents de la branca de jubilació

El rètol de la CASS a la façana del carrer Joan Maragall.
El rètol de la CASS a la façana del carrer Joan Maragall. Toni Solanelles

De fregar els 1.600 milions d’euros, a aproximar-se a la barrera dels 1.500. El primer trimestre del 2022 va ser un dels més negatius per al fons de reserva de jubilació (FRJ). La tempesta que van viure els mercats arran de l’esclat de la guerra a Ucraïna va impactar de forma molt negativa en el valor de la cartera de l’entitat. I, a més, les transferències per excedents des de la branca de jubilació de la CASS van ser molt exigües. Resultat: el fons va caure fins a 1.532,3 milions.

Feia temps que la gestora de la guardiola de les pensions no vivia una situació similar. Potser, el precedent més immediat cal trobar-lo també en els mesos inicials del 2020, amb l’esclat de la pandèmia. Des de llavors, però, l’FRJ havia remuntat el vol de forma important. Fins a assolir, a finals de l’any passat, un valor total rècord: 1.585,7 milions.

El 2022, però, la situació ha canviat de forma radical. “El primer trimestre ha estat un període de pèrdues generalitzades, tant pels actius arriscats com pels conservadors i en el conjunt dels mercats mundials”, expliquen en l’informe trimestral. I això s’ha traduït en una caiguda del valor del fons. A 31 de març, se situava en només 1.523,3 milions d’euros.

L’FRJ ha d’estudiar com afecta les fusions bancàries a les entitats a qui ha encarregat la gestió dels actius i si cal fer alguna variació

Per un costat, això s’explica perquè les inversions que té realitzades el fons han patit importants pèrdues. La rendibilitat ha estat negativa, del -3,84%. I això ha fet davallar el valor en 58,2 milions d’euros. Cert que, com indica l’entitat, aquestes pèrdues són “latents” i no seria real fins que no es vengui l’actiu en qüestió, però no deixa de ser un cop dur per al fons.

Cal tenir present, però, un altre factor. En aquests tres primers mesos de l’any, les transferències des de la branca de jubilació de la CASS han estat únicament de 4,722 milions d’euros, una xifra molt baixa -tot i que també prevista perquè cada cop cal pagar més pensions-, en comparació als gairebé 7 del mateix període del 2021. Per tant, s’ha pogut compensar menys la davallada de valor.

Des de l’entitat, però, es posa en relleu que l’evolució és lògica tenint en compte el context i es recorda que la tasca s’ha de valorar en períodes llargs de temps. També apunten que el benchmark o índex de referència s’ha situat en el -3,63%, és a dir, molt a prop de la rendibilitat, en aquest cas negativa, aconseguida pel fons en aquest temps. Tot just 21 centèsimes de diferència. També s’admet que caldrà veure quina és l’evolució dels mercats al llarg de l’any per saber si es podrà o no remuntar la situació.

Per altra banda, en la memòria també s’analitza com afecta l’FRJ els moviments dels darrers mesos al sector bancari andorrà. Cal recordar que el fons té contractats fins a vuit gestors, dels quals tres estrangers (Amundi, CM-CIC i Natixis) i cinc vinculats a entitats financeres del país. Ara, amb la compra de Vall Banc per part de Crèdit Andorrà i de BSBanc per MoraBanc, l’entitat analitza si això ha de comportar algun canvi en la forma de funcionar, tenint en compte que “la diversitat de gestors implica la repartició del risc”.

Per això, s’apunta que l’FRJ “està fent seguiment dels canvis que sorgeixin d’aquesta nova situació en cadascuna de les entitats”. De moment, “s’ha fet una comprovació preliminar segons la qual, tant una potencial unificació de les entitats gestores de MoraBanc i BSA com de les gestores de Crèdit Andorrà i Vall Banc respectaria les directrius en vigor en relació a la concentració màxima en un mateix gestor”. S’entén que, de moment, no hi hauria problema.

Ara bé, també s’explica que s’està avaluant aquestes dues potencials integracions “per determinar estratègicament si l’FRJ vol aquesta integració de carteres avui assignades a quatre gestors externs”. S’apunta que la decisió “depèn de diversos factors”. Entre ells, “la designació estratègica del patrimoni del Fons per tipus de mandats de gestió, dels resultats de l’avaluació actual de les societats gestores externes i dels equips de gestió resultants de la integració liderada per MoraBanc i Crèdit Andorrà; i finalment dels percentatges potencials de concentració per gestor i dipositari que se’n derivarien”.

Etiquetes

Comentaris (18)

Trending