Les explicacions són d’especialistes de l’àmbit social que al marge del SIAD algun cop que altre han hagut de tractar -de vegades per casualitat, altres per amistat- persones que han acabat demanant consell a un servei que serveix, lamenten, per justificar progressos en relació als drets de les dones “davant dels organismes internacionals” però que de cara a les persones que realment necessitarien de la seva atenció, ben poc aporta.
“T’atén una infermera i no tens cap altre suport. Això de l’atenció psicològica és una quimera en la immensa majoria de casos, que tampoc són tants els que acaben anant al SIAD”, exposen les fonts, que lamenten que “no hi ha cap tipus de seguiment. Ni abans d’una eventual intervenció ni després. Ni tan sols una trucada per saber com et trobes”, indiquen les persones consultades.
Les consultades indiquen que amb prou feina el que solen oferir al SIAD és un llistat de clíniques on es practiquen avortaments o centres de salut que subministren les píndoles que tenen el mateix efecte “i t’espaviles”. I hi afegeixen: “Vaja, que en la majoria de casos, podries fer el mateix buscant per Internet.” O a través del boca-orella, que aquesta és una altra fórmula que funciona. I no sempre per bé.
EL GINECÒLEG DE LA SEU
Es dóna el cas, expliquen les fonts, que joves amb pocs recursos, per qüestions de proximitat, acudeixen a un ginecòleg de la Seu que en altres temps havia exercit a Andorra. La Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), indiquen les fonts, l’hauria de conèixer prou bé. Aquest facultatiu sol resoldre molts d’aquests casos amb una píndola avortiva. “I t’indica que si tens algun tipus de molèstia, acudeixis a l’hospital.” Al d'Andorra, és clar. Com si tal cosa.
Hi ha dues formes d’administrar la pastilla en qüestió. La via oral o la vaginal, “que és la que empra aquest ginecòleg”. Malauradament, recorden els consultats, “no es pot utilitzar la pastilla en tots els casos. Una clínica valora quin mètode avortiu s’ha d’usar”. Lluny, però, de les pràctiques que gasta el facultatiu amb consulta a la capital de l’Alt Urgell. No és pas una de sola la menor, les menors, vaja, que han estat dies abans de consumar l’avortament, causant un malestar que de vegades és més que això i tot.
“El SIAD, si realment és l’eina que tenim, hauria de ser molt més eficient i empàtic. Un servei d’acompanyament real i de veritat. Al final, saps com resolen això de si algú té dificultats econòmiques per poder finançar la interrupció d’un embaràs?”, demana la font. I respon: “Amb un xec per comprar. Dos-cents, tres-cents, quatre-cents euros. Però per comprar.” És tot l’acompanyament que lamenten que es dóna.
Comentaris (4)