Les mesures anunciades pel Govern ara fa una setmana han centrat bona part de la primera part de la sessió de control, a instàncies, justament, d’una pregunta formulada pel conseller general de Concòrdia, Pol Bartolomé. Des de la formació, per cert, ha quedat clar que són el grup de l’oposició que més còmodes se sent amb el fons de les propostes -sense obviar un retret pel fet d’haver-les fetes públiques sense treballar-les prèviament amb les forces polítiques-. Espot ha aprofitat l’ocasió per defensar “unes mesures valentes i convenients” que ha negat que siguin “ni comunistes ni bolivarianes”. A la vegada, ha reclamat als grups que més crítics s’han mostrat “que tinguin sentit comú” en la matèria de l’habitatge, “la més important que tenim al país”.
El cap de Govern ha volgut llançar un missatge clar als grups crítics amb les mesures o amb com s’han anunciat: “ens hauríem d’aturar menys en les formes i decidir si entre tots plegats volem ser part de la solució o del problema”
Per al màxim responsable de l’executiu, el que s’ha fet és “assumir part de la nostra responsabilitat amb mesures que no són fàcils i que tindran un cost electoral per a la majoria”. Per això ha exigit que “com a mínim, estiguin al costat del Govern”. Així, ha apuntat que “ens hauríem d’aturar menys en les formes i decidir si entre tots plegats volem ser part de la solució o del problema”.
Espot, que ha lamentat haver escoltat “bajanades de l’alçada d’un campanar”, ha volgut defensar que la mesura per fer aflorar pisos buits no contravé la Constitució. Ha aclarit, per exemple, que es considerarà en aquesta situació aquells que no tinguin comptador o que, si en tenen, registrin un consum zero, durant els darrers tres anys. En aquest sentit, la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, ha apuntat que, segons les dades de FEDA, n’hi hauria uns 1.700 immobles, dels quals un 60% serien, efectivament, pisos que es podrien posar al mercat de lloguer.
I això, però, amb diferents, filtres. “Primer, ens posarem en contacte amb ell i si en justifiquen per què està el pis buit, no operarà aquest mecanisme. Si no, encara tindran un altre termini perquè, per voluntat pròpia, el puguin vendre o lloguer en les condicions que vulguin, sense estar sotmesos ni a la pròrroga forçosa ni a la congelació de rendes”, ha explicat. I només a partir d’aquí “és quan opera la cessió temporal i obligatòria”.
I és aquí on Espot no ha amagat que un dels objectius de la futura llei són aquells pisos buits propietat de persones no residents. “Tenir-ne un és aberrant amb la situació que tenim avui dia”, ha afirmat. I, després, ha afirmat que “és absolutament necessari, fins i tot des d’altres punts de vista, com ara la reputació, la seguretat o garantir que es paguen les despeses comunitàries”. I així és on s’ha mostrat crític amb una part d’aquests propietaris: “No podem tancar els ulls a la realitat de molts pisos de persones estrangeres que han tingut moltes oportunitats de regularitzar-los i no ho han fet perquè no han volgut”. Sobre aquests propietaris, Andorra Endavant li ha recriminat que no s’intenti trobar una solució parlant amb governs estrangers, opció que, ha deixat clar el cap de l’executiu, no té cap possibilitat d’èxit. “Què vol que li digui jo al meu homòleg espanyol o francès quan parlem de pisos de persones que evadien fiscalment i que no els van declarar?. El que em diran és que els han de regular i pagar el que correspongui”, ha comentat.
La pregunta parlamentària era de Concòrdia, sí; però el debat s’ha allargat molta més estona de l’habitual, ja que han aprofitat per intervenir altres grups de la minoria o el conseller no adscrit, representant de Liberals, Víctor Pintos. Des del PS, per exemple, s’ha retret que no s’hagi buscat prèviament un consens i per part de la formació que lidera Carine Montaner s’ha posat sobre la taula altres canvis com ara l’eliminació de les autoritzacions d’immigració que permeten portar des de l’estranger treballadors subcontractats. I, en aquest punt, Espot també s’ha mostrat contundent, davant les queixes del conseller general Marc Monteagudo pels problemes que, al seu entendre, aquest canvi suposarà al sector. “Facilitar la feina a la construcció no pot anar en detriment de la dignitat de les persones i del compliment de les condicions laborals”, ha indicat, tot recordant que “tal com s’estava actuant, es requeria una mesura dràstica”. A banda, s’entén que “la llei permet perfectament contractar gent per altres mètodes assegurant el compliment de les condicions laborals, de salut i la dignitat de les persones”. De fet, ha alertat que “fins i tot, s’estava comprometent la nostra reputació internacional”.
PISOS PER A GENT GRAN A SANT JULIÀ
Aprofitant el debat, la consellera general de Concòrdia, Maria Àngels Aché, ha insistit a Govern sobre la necessitat de col·laborar en el projecte per impulsar habitatges per a gent gran a la seva parròquia. Aquí Espot ha revelat que fa uns dies es va reunir amb el cònsol major lauredià, Cerni Cairat. “Estem disposats a participar en el finançament públic de la infraestructura”, ha assegurat. Això sí, amb dues condicions. La primera, ser part del patronat que els gestioni. La segona, que el comú, que fins ara “ha fet una inversió petita” en el projecte, incrementi també la seva aportació.
Comentaris (30)