En els darrers cinc anys i mig -fins al 31 d’agost del 2021 per ser exactes-, l’Estat, la suma de les prestacions cobertes per la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) i el ministeri de Salut, van sufragar fins a 2.259.150 euros perquè les persones en qüestió poguessin rebre els tractaments terapèutics adequats, especialment en cinc centres: el CITA, especialista en addiccions; Amalgama, expert en trastorns conductuals; dos centres dedicats a tractaments psiquiàtrics (CA-SJDE-Lleida i Bellavista); i el centre ITA, que està especialitzat en el tractament de salut mental per a menors i que en el cas del Principat rep molts usuaris amb trastorns alimentaris o addiccions.
El centre ITA, que està especialitzat en el tractament de salut mental per a menors i que en el cas del Principat rep molts usuaris amb trastorns alimentaris o addiccions, va facturar pràcticament un milió d’euros (964.793 euros per ser exactes) en el període que va del 2016 al 31 d’agost del 2021
És justament ITA, segons les dades facilitades arran d’una demanda d’informació sobre la matèria feta per la parlamentària socialdemòcrata Judith Salazar, el centre que més diners ‘va costar’ a l’Estat. En concret, en el període esmentat, va facturar pràcticament un milió d’euros (964.793 euros per ser exactes). El seguia el psiquiàtric de Lleida CA-SJDE, que va percebre en el mateix període 619.347 euros. El muntant sufragat en prestacions econòmiques generades pel servei donat per la resta de centres que acullen persones derivades des d’Andorra és francament menor.
Durant els anys objecte de la informació facilitada a la consellera general del PS hi ha hagut joves -menors i adolescents- que han estat més d’un any ingressats en algun dels equipaments. Si s’ometés aquesta reiteració, hi hauria hagut 133 nois i noies ingressats. La informació, òbviament, està anonimitzada. En tot cas, el 2016 eren tretze els joves ingressats en centres estrangers, dels quals sis eren menors. Sempre hi havia més nois que noies aquell any. El 2017 eren catorze els atesos fora d’Andorra, just la meitat, set, eren menors també. I hi tornava a haver més homes que dones.
A partir del 2018 ja hi ha un equilibri quant al sexe. Dels 23 ingressats, dotze són nois i onze noies. El nombre de menors descendeix respecte del global: són només vuit. I a partir del 2019 sempre hi ha hagut més noies que nois ingressats en centres especialitzats catalans i la xifra de menors ha experimentat un increment molt notable. Així, aquell any van arribar a ser 32 els ingressats, catorze homes i divuit dones dels quals, disset menors. I en aquest cas cal fer notar que hi havia dos nens de deu anys i una adolescent de tretze.
El 2020 i el 2021, amb dades en aquest darrer cas fins al 31 d’agost, la situació de ‘domini femení’, s’ha mantingut. El primer dels dos anys citats hi havia 29 ingressats, deu nois i dinou noies, dels quals divuit, tretze noies, eren menors. I el darrer any del qual s’han facilitat dades, els internats en els centres esmentats anteriorment eren 22, amb deu homes i dotze dones i, en conjunt, tretze menors. Tot plegat preocupant. Especialment per l’edat. Amb la constatació amb xifres que els trastorns i problemes de conducta o d’addiccions s’inicien cada vegada a una edat més jove.
Comentaris (11)