Encara que des dels responsables polítics sempre s’ha assegurat que no hi ha cap pretensió ni voluntat de tocar els sous dels treballadors públics -al seu dia es va deixar entreveure, però, que també es podria plantejar un ERTO si es veia que algun departament tenia excés de personal per les necessitats del servei-, diversos funcionaris no ho tenen tan clar. Fins al punt que segons que ha pogut constatar l’Altaveu, alguns dels sindicats de l’administració estarien analitzant el detall de la nova legislació per tenir sobre la taula totes les possibles interpretacions legals del text.
És clar, i en certa manera fins i tot la responsable ministerial de Funció Pública, Judith Pallarés, ho va admetre, que el text permet una major mobilitat que l’haguda fins ara entre els funcionaris. Per fer-ho planer: sense les restriccions que hi podia haver fins ara, o aixecant les dificultats legals existents, si per raons del servei un funcionari d’X ha de passar a fer tasques d’Y la normativa aprovada al Consell General el 25 de juny i publicada al BOPA ho possibilita. Però hi ha treballadors que entenen que la lectura (o la interpretació) combinada de diferents articles de la llei obre la porta a retallades salarials.
El precepte que consideren que obre la porta a eventuals canvis, també de salari, diu: “Encomanar a les administracions públiques i a les altres entitats públiques a què fa referència aquesta Llei l’elaboració de plans de racionalització econòmica i d’ordenació dels recursos humans del seu personal, amb la mateixa finalitat expressada a la lletra a), amb subjecció als criteris establerts a l’article 5”
Les fonts consultades han assegurat que l’article 1 en el seu paràgraf B, que encomana “a les administracions públiques i a les altres entitats públiques a què fa referència aquesta Llei l’elaboració de plans de racionalització econòmica i d’ordenació dels recursos humans del seu personal, amb la mateixa finalitat expressada a la lletra a), amb subjecció als criteris establerts a l’article 5” és el que fa extensiva la mesura a les administracions públiques en general i que parla, a més, de recursos humans en general, no només de càrrecs d’elecció o designació política.
Tanmateix, recorden, el paràgraf previ és el que parla de “reduir els salaris” -tot i que diu expressament dels càrrecs electes i de lliure designació que treballen prop de les administracions públiques i les altres entitats públiques- “com a mesura de contenció econòmica destinada a pal·liar els efectes de la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2”. La llei en qüestió estén els seus efectes inicialment en “les retribucions corresponents als mesos de juny al desembre del 2020, inclosa la paga extraordinària del mes de desembre, en cas que n’hi hagi”.
En aquest sentit, alguns dels representants sindicals recorden que en les trobades telemàtiques que es van dur a terme durant el confinament, i en què es van començar a valorar possibles fórmules o mecanismes per reduir la despesa de l’administració, sí que puntualment i com aquell que no vol la cosa es va posar sobre la taula la viabilitat de la tretzena paga. Els representants dels treballadors van recordar, però, que no es tractava d’una paga extra sinó d’una part més de la remuneració anyal que al seu dia es va decidir dividir-la en tretze pagues i no en dotze.
En tot cas, el temor no és generalitzat, però sí que la incertesa pel futur deixa molts dubtes també entre els treballadors del sector públic. I davant d’aquesta incertesa, han assegurat les fonts, és millor determinar amb quines cartes cal jugar. D’aquí que col·lectius sindicals s’estiguin revisant la normativa, entre altres coses perquè alguns dels seus afiliats els han traslladat l’amoïnament i els dubtes que els han sorgit durant la lectura de la llei i la interpretació que es podria donar a partir de la combinació d’alguns dels preceptes de l’articulat.
Comentaris (15)