En efecte, l’article 17 del projecte de llei del pressupost estableix en el seu article 17, relatiu a les remuneracions del personal, que “les retribucions del cap de Govern, dels ministres, del cap del Gabinet del Cap de Govern, del secretari general del Govern, dels secretaris d’Estat, d’altres alts càrrecs del Govern, dels ambaixadors, dels càrrecs directius dels organismes públics, dels de les entitats parapúbliques, dels de les societats públiques, i del personal de relació especial de l’administració general s’incrementen l’exercici del 2023 en funció de l’índex de preus de consum (IPC)”.
També es deixa clar que, “igualment, durant el mateix exercici, les retribucions dels membres del Consell Superior de la Justícia, dels magistrats, dels batlles, del fiscal general, dels fiscals adjunts, del president del Tribunal de Corts i del president del Tribunal Superior s’incrementen l’exercici del 2023 en funció de l’IPC”. L’increment salarial dels comandaments polítics, per dir-ho així, es fixa legalment abans, fins i tot, que els de la resta de treballadors de l’administració, que si no hi ha canvis també serà al 2023 en funció de l’IPC.
Caldrà veure què comporta el procés d’esmenes del pressupost, i si alguna formació política planteja que l’increment al sector públic sigui el mateix que es pacti per al sector privat o, encara i en el pitjor dels casos, el que imposi el Govern. En aquest sentit, les fonts sindicals consultades han lamentat que l’executiu hagi permès a la patronal dilatar quinze dies més qualsevol debat sobre els sous. “Al final, el Govern està al costat de l’empresariat”, han lamentat les fonts, que han lamentat que es faci aquest alineament quan, “si no es toca res, ells tenen el sou assegurat en funció d’una inflació que aquest 2022 no serà menor”.
La resta de preceptes que inclou l’esmentat article 17 estableixen que “als criteris relatius al complement d’absorció, als quals fa referència la disposició transitòria primera de la Llei de la funció pública, no se’ls aplica cap increment” o que en “les prestacions complementàries per jubilació anticipada i jubilació obligatòria (aquesta última entesa com la suma de la pensió a càrrec de l’administració general i de la pensió a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social) dels empleats de l’administració general s’incrementen amb l’IPC”.
S’especifica que “amb la finalitat de determinar l’aplicació correcta de l’increment de l’IPC, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha d’informar el Govern de l’import de la pensió de jubilació que satisfà al personal en situació de jubilació obligatòria en el termini de 30 dies des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei” i es deixa clar que els principals apartats de l’article, és a dir, els increment salarials en funció de l’IPC “són aplicables a les societats públiques, a les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes públics; i a les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern”.
Certament, aquest article del projecte de llei de pressupost no canvia pràcticament en res respecte de la resta d’anys. Ara bé, ja fa mesos que es parla que en funció de quina sigui la inflació final del 2022 aquesta no es podrà traslladar tota ni als salaris ni als preus del lloguer. D’aquí que hi hagi expectació sobre si finalment es faran ajustos en aquest precepte o es deixarà estar tal i com l’ha plasmat el Govern.
Comentaris (15)