Més enllà dels resultats, que formalment encara no se saben, ja des d’aquest dimecres l’ambient estava caldejat i solament el fet de veure com per a les categories B i C hi haguessin dues candidatures distintes permetia veure cert distanciament entre els funcionaris -o els seus representants- de l’administració general i els dels cossos especials. El fet que, a més a més, el sindicat del cos d’Educació, el SEP, s’alineés obertament a favor de bombers, policies o agents penitenciaris va acabar de fer saltar pels aires qualsevol possibilitat d’unitat.
I si el Sipaag, el sindicat del personal de l’administració general, considera que la resta de col·lectius han jugat una mala passada i, a més a més, el SEP ho ha fet, suposadament, segons fonts sindicals, “deixant anar mentides en una circular”, els representants dels cossos especials s’enfilen per les parets amb el procés electoral, que hores d’ara i sense tenir constància oficial dels resultats, ja qüestionen. “Les urnes eren caixes de cartró que es podien obrir i tots els components de les meses eren afiliats del Sipaag”, denuncien les fonts consultades. L’embolic està servit.
Només pels alts comandaments de l’administració -directors i afins- hi havia una única candidatura, la liderada per Carles Miquel. Tant per l’escala tècnica (Josep Maria Arnaus pel cantó Sipaag i Carles Ridaura pels cossos especials) com per la bàsica (amb Dolors Iglesias pels generalistes i Ivan Vilares pels uniformats) hi havia dues alternatives en funció de la naturalesa o les característiques més concretes dels treballadors públics. I aquí rau la mare dels ous. L’escletxa hi era però no es feia visible.
Fins que el Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) va fer córrer una circular als seus afiliats on mostrava el seu suport a les candidatures que considera de la plataforma sindical i explicava els objectius en cas d’un triomf d’aquestes representants. I que és modificar la regulació de la mútua per tal que els uniformats vegin cobertes les reivindicacions que fa anys que mantenen i que fins i tot la Justícia va tombar.
Però mentre els cossos especials no troben just que si estan de baixa la mútua no els cobreixi la totalitat del sou que en part és integrat per complements (dietes, especialitats, perillositat), els funcionaris generalistes creuen que si es permet compensar la totalitat dels complements, la caixa comuna minvarà molt ràpidament. I a partir d’aquí, l’enfrontament s’ha fet evident. A més, el Sipaag considera que res del que sostenia el SEP en la seva circular pot ser realment possible més enllà que, és clar, cada funcionari era lliure de votar la candidatura que més li plagués.
OBJECTIUS UNIFORMATS
La circular del SEP deixa clara la voluntat que tindrien les candidatures avalades pels cossos especials. “Els promotors d’aquestes candidatures consideren que és necessària una reforma dels estatuts de la mútua en els següents termes: en cas de baixa del funcionari, l’import de la prestació ha de resultar de la mitjana dels darrers 13 salaris nets anteriors percebuts (inclosa la paga extraordinària, així com tots les primes i retribucions complementàries).”
Aquesta esmentada seria la reivindicació principal, però també n’hi ha dues més no pas de menor importància i que també han suscitat des de fa temps controvèrsia entre els diferents sindicats. Així es reclama que “també en cas de baixa, la prestació s’ha de percebre el dia 25 del mes que correspongui” i es demana, finalment, que “un cop revisat el fons de la mútua, es demanaria una reducció en el percentatge d’aportació a la mútua, rebaixant-lo per sota de l’1% actual (atenent el superàvit actual)”.
Comentaris (22)