Tant el Sipaag com el Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) han considerat la modificació de la llei com una millora del text anterior. Lluís Anguita, president del Sipaag, ha remarcat que “està millor que la que tenim actualment, però no hi estem d’acord amb segons quines coses”. De fet, ha indicat que l’administració continuen sent “el patito feo” del sector públic, i s’ha refermat en algunes reivindicacions que s’anaven fent fa temps, i que no han estat escoltades al text, com els barems de prejubilació. D’altra banda, la secretaria d’organització del SEP, Carla Guinot, també ha assenyalat la visió positiva, però remarcant que “anem amb peus de plom, sempre a veure què passa després”. En una visió totalment contrària s’ha posicionat l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA), on el seu responsable, Joan Torra, ha remarcat que “per nosaltres la valoració és negativa”.
El punt que més discrepància ha generat ha estat les condicions amb les quals es pot donar la prejubilació, sobretot al si del Sipaag. En aquest sentit, Anguita ha remarcat que “no entenem la discriminació respecte al sector de l’Educació, tot i que ens alegrem moltíssim perquè ells sí que ho hagin aconseguit”. La reivindicació principal és que aquells treballadors de l’administració general d’abans del 2014 i que tinguin 60 anys es podran prejubilar, però no se sap concretament amb quin percentatge de salari. Mentrestant, a l’ensenyament permet fer-ho amb el 60% del darrer salari. “Nosaltres hem d’esperar sis mesos perquè Govern faci el reglament, sense saber què inclourà i què no”, ha assenyalat Anguita. Sense criminalitzar en cap moment el sector de l’Educació, el president del Sipaag considera que, senzillament, s’ha tingut una major sensibilització per part del cos ministerial, “coneixen bé la feina i l’han sabuda defensar”. En aquest sentit, Guinot ha assegurat que “ens hem sentit molt escoltats en tot moment, i pel que fa a la prejubilació, estem molt contents”.
“No entenem la discriminació respecte al sector de l’Educació, tot i que ens alegrem moltíssim perquè ells sí que ho hagin aconseguit”
La possibilitat de presentar-se a concursos interns si fa més de cinc anys que s’ocupa el lloc de feina i la creació de ‘l’interí de llarga durada’ ha estat especialment ben rebut per part del SEP. Malgrat això, Guinot ha assenyalat que és un tema complex que té moltes visions dintre del mateix sector. El sindicat, de fet, va proposar que el personal interí amb deu anys d’antiguitat pogués optar a mobilitat. “El que deixa ben clar la llei és que de cap manera després d’x anys es pot esdevenir funcionari, que s’ha de passar algun tipus de prova, però jo crec que amb l’experiència de tants anys ja està més que demostrat”, ha remarcat Guinot.
En aquest mateix sentit s’ha mogut l’opinió del Sipaag, que ha assenyalat l’eventualitat com a un sistema que crea inseguretat i inestabilitat als treballadors. “Amb cinc anys de feina tu clarament demostres que saps fer-la, si no t’haguessin fet fora abans”, explica Anguita. És a dir, consideren que el personal ja està format en aquella tasca. Pel que fa al 15% que espera aconseguir el Govern en un termini de vuit anys, ha assenyalat que “no sé si és molt o poc, però el que tenim clar és que una administració no pot funcionar amb eventuals”.
Després d’aquest punt de consens, es torna a dividir l’opinió quan es parla de poder compaginar dues feines. El text assenyala que “els funcionaris o treballadors públics interins en situació de servei actiu, a temps complet, que percebin un sou igual o inferior al salari mitjà interprofessional” seran qui es podran acollir a aquesta mesura, entre altres especificacions segons diferents sectors. El SEP ha rebut aquest apartat d’una forma força positiva, “tenim alguns empleats que tenen un sou inferior i que podran compatibilitzar amb altres treballs, perquè tots hem de pagar lloguers i altres coses”. Però, el Sipaag, ha estat més crític, i ha assenyalat que el salari no pot ser un indicador del nivell de vida que viu la persona, que hi ha altres factors, com la cura d’una persona malalta, per exemple, que poden condicionar la quantitat final d’aquest sou que acaba percebent el treballador. “Quan tu vols tenir més d’una feina és, bàsicament, perquè ho necessites, més enllà del que cobres o no”, ha explicat Anguita.
“Quan tu vols tenir més d’una feina és, bàsicament, perquè ho necessites, més enllà del que cobres o no”
Des del SEP també s’han mostrat satisfets perquè se’ls ha inclòs al comitè tècnic i a la comissió d’organització i gestió, “ara tindrem veu i vot, i és un gran pas perquè fins ara havíem estat observadors”. A més, el tema del teletreball ha respost a un reclam que es feia des del sector i que fa palès que calen eines telemàtiques per poder portar a terme la tasca educativa. Una de les coses que no s’ha inclòs al text, però que s’espera que s’acabi fent mitjançant decret és un augment del personal a Recursos Humans, “ho creiem necessari perquè hi ha plans estratègics que són molt complexos, i és una eina de gestió que ens cal.
Entre els reclams, en aquesta ocasió del Sipaag, que no han estat escoltades ha estat treure del capítol tot el que no sigui purament nòmines de funcionariat. “Volem que es tregui tot el que sigui polític o relacions especials”, assenyala Anguita. “Cada vegada som menys funcionaris, i sembla que els nostres sous són desorbitats”, explica, “si volen que ho paguin d’aquí, però que ho treguin del capítol per poder veure finalment el que puja”.
Des de l’ABA la insatisfacció és absoluta. Torra ha explicat que “entenem que limitar a 1.800 hores la jornada laboral no és fer una regulació per llei tal com demana el Constitucional”. Així mateix, també ha fet una crítica contundent al punt d’excedències, que no ha estat recollit de la manera que es va sol·licitar. “No han aprofitat per deixar les coses clares i seguirem amb les interpretacions del Govern de torn”, ha assegurat Torra.
Comentaris (6)