La proposició modifica la Llei del règim electoral i del referèndum per establir un nou sistema d’elecció dels consellers generals parroquials, recuperant una fórmula que s’havia fet servir abans de la Constitució. Així, es passaria de l’actual model de llistes amb cinc membres (dos titulars i tres suplents) a un en el qual els candidats es presentarien per separat. Cada partit polític podria donar suport a un màxim de dos per territorial i també es permetria que qui es presentés ho fes sota el paraigua d’agrupacions ciutadanes. A l’hora de votar, cada elector hauria de posar dues paperetes al sobre amb el nom d’un dels candidats i els dos amb més suport serien els que entrarien al Consell. A banda, en cas de renúncia a l’escó, aquest passaria al següent aspirant amb més sufragis assolits i no pas a un suplent.
Segons ha explicat el parlamentari de Concòrdia Pol Bartolomé, amb el canvi es vol “afrontar la creixent desafecció política que es manifesta en uns nivells creixents d’abstencionisme”. Així, ha recordat que s’ha passat de participacions que superaven el 80% als anys noranta a tot just poc més del 60%. Dada que, a més, és encara més baixa -tot just del 50%- entre la gent jove. “És una animalada”, ha afirmat, tot recordant que aquest col·lectiu serà clau en les eleccions del futur: “seran els encarregats de nodrir les eleccions i això pot fer que la participació quedi cada cop més en mans d’un grup reduït de persones”.
El que es vol des de Concòrdia “és un sistema més representatiu, equitatiu i que ajusti millor els vots de cada candidatura als escons que aconsegueix” amb la intenció que, si acaba tirant endavant, es pugui aplicar ja en les pròximes eleccions generals, previstes inicialment per a la primavera del 2027
Per a Bartolomé, les dades no són gens bones. “És un molt mal símptoma de com funciona la democràcia andorrana i pot provocar que les decisions polítiques es deixin d’alinear amb l’interès general i tot quedi cada cop més en mans d’un grup reduït de persones”, ha alertat el conseller general lauredià. Toca, doncs, prendre mesures per capgirar la situació, a l’entendre de la formació.
Amb el canvi, el que es vol des de Concòrdia “és un sistema més representatiu, equitatiu i que ajusti millor els vots de cada candidatura als escons que aconsegueix”. La intenció és que, si acaba tirant endavant, es pugui aplicar ja en les pròximes eleccions generals, previstes inicialment per a la primavera del 2027. Tot i això, atenent als precedents, s’accepta que, ara mateix, tot està en mans de la majoria de DA i CC que, fins ara, ni tan sols han pres en consideració cap de les nou proposicions de llei presentades des del principal grup de l’oposició.
Per això, Bartolomé i el president de la bancada dels concordis, Cerni Escalé, han volgut fer una crida. “Apel·laria a l’alçada de mires de la majoria. No fem llei per combatre o fer fora ningú ni per reforçar-nos”, ha apuntat el conseller general de Sant Julià, tot assegurant que “no tenim ni idea de com ens impactaria aquest canvi electoralment”. Així, ha defensat que “és una reforma que va molt més enllà de qui la presenta i afecta el funcionament de les nostres eleccions”. Per la seva banda, Escalé ha remarcat que “la presa en consideració no és un vot sobre la llei sinó perquè es pugui debatre; ens agradaria que Demòcrates ens permetés esmenar-la, discutir-la i debatre-la en seu parlamentària”.
La proposició consta de vuit articles. Entra altres coses, es vehicula el fet que els partits hauran de mirar d’apostar per la paritat entre els seus candidats o es redueix el nombre de signatures que caldrà presentar per validar un aspirant. Es passa del 0,5% del cens actualment marcat al 0,25%. També es fixa que no hi haurà suplents. “S’evitarà que un nombre destacable de consellers generals abandonin l’escó per anar a Govern, fet que veiem un mal símptoma democràtic. Anem a demanar el vot per ser consellers i al cap d’una setmana hi renunciem. No és bo. Protegim la institució del Consell en la mesura que tots els qui ens presentem, si són escollits, ens hi quedarem”, ha justificat Bartolomé.
La llei també regula el càrrec de conseller major, el parlamentari de més edat que té la responsabilitat de guardar la clau parroquial se l’armari de les Set Claus. Finalment, també es vol encomanar un estudi a Andorra Recerca + Innovació sobre quina va ser l’evolució dels resultats en les eleccions prèvies a la Constitució en les quals, justament, es feia servir un sistema similar al proposat. En aquest sentit, Escalé ha lamentat que “estem perdent la memòria. La constitució sobreescriu algunes institucions i aquest equilibri entre la saviesa dels temps d’abans i la modernitat no l’hem sabut trobar i hem eliminat molts sistemes que funcionaven”.
El líder de Concòrdia ha apuntat que, al seu entendre, el canvi “facilitaria la política de pactes perquè permet més alternatives”. Tot i això, ha remarcat que “no s’hauria de fer la reforma pensant en acords electorals, sinó en criteris democràtics”. Així, deixa clar que “ens mou el fet de donar més responsabilitat a l’elector i de tenir perfils més qualificats al Consell” i afirma que “l’únic criteri que hem tingut és tenir un sistema més just i equitatiu”.
Comentaris (1)